Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Món animal

El diamant negre dels boscos: el senglar

És un animal d’intel·ligència inusitada, valerós i brau, encara que de vegades incomprès: l’ancestral sengla
És l'animal que més temps dedica a la neteja

El diamant negre dels boscos: el senglar

És l'animal que més temps dedica a la neteja

Actualitzada 25/05/2018 a les 19:09
    Mario Chimenea
Hi ha un animal molt adaptat als nostres pristins boscos, fonamentada la seva presència a la nit dels temps, d’intel·ligència inusitada, valerós i brau, encara que de vegades incomprès; l’ancestral senglar.
En la seva primera fase, fins als sis mesos, les cries presenten ratlles longitudinals, superposició de bells i avellanes marrons foscos i clars, rebent així el sobrenom de rayones. Després d’abandonar aquest pelatge, amb funcions mimètiques i de camuflatge, la naturalesa els engalanarà de vermellosos i rogencs, passant a ser anomenats bermejos, període que transcorrerà dels sis mesos a l’any. Finalitzada aquesta aparença juvenil, adquiriran la definitiva d’adult, exhibint un gruix i resistent borrissol compost per dos tipus de pèl; les truges, més fosques, profuses i resistents i l’esborra, més clara i estacional. Aquest impressionant combatent abillat de negre i blanc passarà a sobrenomenar verraco. En aquesta època adulta, els grans mascles arriben a pesar fins a cent quilos, exhibint una figura imponent, amb discos reforçats en els flancs laterals, una conspícua cresta o crinera sobre la seva esquena, que eriçarà a inquirir algun perill, i imponents ullals inferiors anomenats navalles que esmolen constantment en els superiors o esmoladores.
Espècie amb alta natalitat, entre els mesos d’abril i maig, després de només quatre mesos de gestació, vaig parar entre quatre i dotze adorables criatures, i excepcionalment, en anys d’abundància, il·luminarà, a la daurada tardor, una ventrada addicional.
Omnívor sense igual, escodrinyen aliment furgant en qualsevol entorn, gaudint d’ous, fruits, arrels, invertebrats, insectes, batracis, i fins i tot de perillosos escurçons, tòxics aràcnids o verinosos escorpins i existint diverses teories sobre la seva immunitat a aquests verins.
En els seus primers mesos, mentre la mare s’alimenta, ells veuen venir atents des d’una espècie de llit o bressol preparada per la seva do progenitora per a ells. En aquesta fase, la femella, envaïda d’una tirada natural histriònica, comportant-se de forma extremadament agressiva, els protegeix dels diferents depredadors, fins i tot impedeix l’acostament del mascle. Amb tan sols dues setmanes, les ratllades ja gaudiran de les seves primeres viandes sòlides combinades amb la succió de llet materna. Aquesta àvida criatura, per la seva ingesta desmesurada, augmenta ni més ni menys de cent vegades el seu pes el seu primer any d’existència.
Tot i la creença popular de barroer, abjecte i descuidat, aquest ésser, pulcre sense igual, és l’animal que més temps dedica a la neteja i cures del pelatge i epiteli, netejant de paràsits les seves fortes truges, per a això, pren consuetudinaris banys de fang diàriament a rius i llacs, seguits per un rascat enèrgic en arbres i matolls adjacents.
En el nostre entorn no pateix de depredadors, a excepció del seu estadi de plançó, on alguna àguila real pot donar bon compte d’això.
Bell, ferotge i indòmit, avantpassat dels porcs domèstics, inexorable regulador mediambiental de plagues d’insectes, talps i rates. Un tresor en el nostre entorn; el diamant negre de les nostres muntanyes.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477