Els implants d'ompliment

Els implants d’ompliment són, juntament amb la toxina botulínica, els tractaments més comuns i més efectius utilitzats en medicina estètica per tractar l’envelliment facial. S’utilitzen per emplenar arrugues i solcs que apareixen a la cara amb el pas del temps, així com per restituir els volums de greix o os que anem perdent amb l’edat.

Els ompliments dels solcs nasogenians són els que van de la base del nas a les comissures bucals. Aquests solcs es formen per la pèrdua de volum dels pòmuls i el despenjament del compartiment de greix que està just a sobre dels solcs. Quan encara no estan gaire marcats, l’ompliment amb àcid hialurònic ens dona un resultat molt bo. En el cas de pacients de més edat, però, és recomanable restituir el volum perdut en els pòmuls abans d’omplir els solcs.

Les arrugues peribucals, sobretot les que anomenem codi de barres, també es poden beneficiar d’un ompliment amb àcid hialurònic per evitar l’excés de volum que generaria un llavi massa inflat. Podem combinar l’ompliment amb àcid hialurònic amb fils monofilament o bé utilitzar el Plexr o la tècnica de blanching, amb un àcid hialurònic específic que evita l’excés de volum.

Les persones joves amb llavis fins són les que més demanen l’augment del volum dels llavis, però també ho fan persones més grans que han perdut el volum que tenien durant la joventut. Igualment podem tractar asimetries de volum entre un hemillavi i l’altre o la manca de volum en el llavi superior o inferior. De la mateixa manera que podem fer només un perfilat dels llavis per tal de remarcar-los.

Amb l’envelliment, perdem la definició del perfil mandibular. En aquesta qüestió, però, no solem utilitzar àcid hialurònic, sinó una substància estimuladora del col·lagen, com la hidroxiapatita càlcica o la policaprolactona, que ens omplirà però formarà col·lagen durant la seva absorció, fet que ens ajudarà a tractar la flacciditat i el despenjament.

En els homes, també utilitzem els implants d’ompliment, però hem de saber utilitzar-los sense feminitzar les faccions. Hem de redibuixar-les de forma més angulosa, tant en l’àmbit mandibular com quan fem un augment de pòmuls. Accentuar la projecció de la barbeta també millorarà l’aspecte masculí, igual que incrementar el volum sobre les celles.

Com veiem, doncs, no es tracta d’injectar una xeringa d’àcid hialurònic, sinó que el professional de medicina estètica ha d’utilitzar la seva formació i experiència per omplir el que faci falta, amb el volum adequat i la substància indicada, per tal d’obtenir un resultat en conjunt que millori l’aspecte i sigui satisfactori.

Abans de començar el tractament, escollirem el producte que volem injectar, així com la tècnica d’injecció, en funció del problema. A la dècada del 1960, la silicona líquida es va convertir en un tractament estètic molt popular, però a principi del 1990 es va prohibir per la fibromatosi (formació de nòduls) que generava com a efecte secundari i la migració que provocava a mitjà o llarg termini en d’altres zones. Als anys 80, també es va començar a utilitzar el col·lagen boví, però era necessari fer la prova d’al·lèrgia abans de la injecció, fet que va provocar que al final es deixés d’utilitzar. Aleshores, es va recomanar recór­rer a implants de materials reabsorbibles de mitjana o llarga durada, ja que en aquest cas els efectes secundaris es minimitzen i es poden adaptar bé als diferents estadis d’envelliment del pacient.

Actualment el producte més utilitzat és l’àcid hialurònic perquè combina seguretat, confiança i una duració relativament prolongada. Però hi ha molts productes al mercat d’àcid hialurònic, amb diferents reticulacions i qualitats, fet que fa variar la seva adaptació i durabilitat. És important saber que només s’han d’utilitzar productes amb marcatge CE, fet que ens garanteix qualitat, eficàcia i seguretat.

El preu del tractament canvia en funció de la qualitat de l’implant. Per a les ulleres, per exemple, utilitzem sempre un àcid hialurònic molt específic, que evidentment és més car però permet evitar la retenció d’aigua i la creació de bosses amb l’ompliment. Abans d’iniciar el tractament, a més, hem de tenir en compte les contraindicacions, com els antecedents de malalties reumàtiques i autoimmunitàries o els d’anteriors implants, sobretot si se n’ha fet un de permanent, per evitar efectes no desitjats. També és important descartar antecedents d’al·lèrgia i tenir en compte si el pacient presenta trastorns de la coagulació o està fent un tractament amb anticoagulants.

Després d’anestesiar la zona, s’injecta l’implant amb una agulla de diferent calibre segons la densitat del producte i la profunditat que volem assolir. Cada vegada més, utilitzem les cànules perquè és una forma de minimitzar la possibilitat d’hematoma i són pràcticament indolores.

Per últim, és molt important evitar l’excés de volum perquè no ens donaria un resultat natural. A més, un problema determinat d’estètica pot necessitar combinar diferents tractaments. No hem de caure en l’error d’omplir un volum que no es correspon amb la zona que tractem i hem de tenir sempre present que els millors resultats els aconseguim aplicant diversos tractaments.

TRACTAMENT

1. Tècniques d'injecció

Multipuncions, la tècnica lineal retrògrada, en vano o en xarxa. Aquestes tècniques, a més, es poden combinar entre si.

2. Efectes a curt i mitjà termini

L’efecte és pràcticament immediat, però també hi ha una adaptació a mitjà termini, ja que les marques de la pell es recuperen amb el temps.