Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Bellesa

Com s'ha de tractar la cel·lulitis?

Un tractament molt efectiu i satisfactori és combinar la dieta per perdre els quilograms que ens sobren amb la mesoteràpia i la carboxiteràpia
En les dones, la cel·lulitis és habitual sobretot a les cames

Com s'ha de tractar la cel·lulitis?

En les dones, la cel·lulitis és habitual sobretot a les cames

Actualitzada 02/02/2018 a les 19:06
Als darrers articles parlàvem de la dieta proteïnada com a estratègia per perdre pes. A part de poder tenir uns quilograms de més, és habitual que el greix se’ns acumuli en certes zones del cos, diferents segons la nostra morfogènesi. En les dones, la cel·lulitis és comuna a les cames i les cartutxeres, però el greix també es pot acumular a l’abdomen i els flancs. Un tractament molt efectiu i satisfactori és combinar la dieta per perdre els quilograms que ens sobren amb la mesoteràpia i la carboxiteràpia, que serveixen per tractar la cel·lulitis i els cúmuls de greix.
El nom científic de la cel·lulitis és paniculopatia edemato-fibroescleròtica, és a dir, que es tracta d’una associació d’edema, fibrosi i més o menys esclerosi o enduriment del teixit adipós, amb una afectació de la matriu extracel·lular. Segons la seva evolució, podem classificar-la o dir que té quatre estadis diferenciats, que van progressant i consolidant-se amb el pas dels anys. És evident que com més avançada està la cel·lulitis, més difícil serà tractar-la.
Al patir-la, sempre es produeix una alteració vascular dins del teixit greixós, que és el que dona origen a l’edema. També fa augmentar el greix i pot derivar a una hipertròfia de la cèl·lula greixosa o adipòcit, fet que provoca un procés inflamatori, un posterior debilitament de la unió dermohipodèrmica i un aprimament de la dermis. Aleshores es formen els micronòduls, que produeixen l’aspecte típic de pell de taronja.
És important saber què provoca la cel·lulitis per tal de poder intervenir en el seu procés evolutiu i tractar-la. De la mateixa manera que és necessari conèixer el tractament cor­responent perquè, com que es tracta d’una inflamació crònica, requereix d’un manteniment. S’ha demostrat que la mesoteràpia és un dels tractaments més eficaços per tractar i millorar la cel·lulitis. Consisteix a dur a terme múltiples microinjeccions de productes o medicaments just a sota de la pell. Habitualment es fa amb una agulla molt fina, però el que facilita molt la feina són els injectors electrònics, per la seva precisió tant en la profunditat com en la quantitat de producte que injectem en cada punxada.
Entre els productes que utilitzem en la mesoteràpia, hi ha els que tenen un efecte drenant per a l’edema, els que actuen augmentant el metabolisme dels greixos, els que activen la circulació sanguínia i aquells altres que augmenten la regeneració de la pell, fet que ens permet aconseguir que sigui més ferma i elàstica i ens ajuda a corregir l’aspecte de pell de taronja.
En realitat, el que cal fer primer és veure quin tipus de cel·lulitis presenta la pacient, i segons el diagnòstic, combinar els diferents productes en les diverses sessions. És molt important tenir cura abans de fer una mesoteràpia en l’asèpsia de la pell i utilitzar almenys un antisèptic d’ampli espectre abans i després de la sessió, amb l’objectiu de prevenir les infeccions de microbacteris i altres agents sapròfits que normalment poblen la nostra pell. Igualment, la pacient ha d’evitar anar a la sauna o a la piscina els dos dies que segueixen la sessió.
Sobretot, cal distingir la mesoteràpia d’altres tècniques que s’ofereixen i que es venen com si tinguessin el mateix efecte que aquest tractament, però que en realitat no ho són ni es tracten de cap tècnica injectiva. De fet, podem trobar ofertes de “mesoteràpia virtual”, “mesoteràpia sense agulles” o “mesoteràpia de tercera generació”. Si els productes no són injectats, però, no es tracta d’una mesoteràpia. A més, per una qüestió de seguretat, cal injectar sempre productes estèrils, amb registre CE i autoritzats per ser injectats. De la mateixa manera, hem d’evitar que el personal no mèdic injecti productes sense autorització, ja que aleshores no obtindrem el resultat desitjat i podem acabar tenint multitud d’efectes secundaris.
Com que el tractament és complex, se sol combinar amb altres teràpies, com poden ser el linfodrenatge manual o la carboxiteràpia. Aquesta última consisteix en la utilització de diòxid de carboni o CO2 medicinal, un gas amb una gran capacitat de difusió que provoca un increment de la microcirculació local, una major aportació sanguínia a la zona i una degradació del greix. A més, si s’injecta intradèrmic, augmenta la síntesi de col·lagen, fenomen que millora la flacciditat cutània, les arrugues i les estries.
Un tractament de sis setmanes, combinat amb la dieta adequada per a cada pacient i una sessió setmanal de mesoteràpia específica o carboxiteràpia, ens dona uns resultats molt satisfactoris. Tot i així, no hem d’oblidar mai el manteniment, així com l’exercici físic adequat i una dieta saludable i equilibrada després d’haver arribat al pes cor­responent, per tal de poder mantenir-lo.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477