Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Món Animal

El caçador solitari

Diuen que al bosc, entre l’espessor, en els llocs més recòndits i salvatges podem trobar als nostres protagonistes, els gats fers.
Actualitzada 12/12/2017 a les 11:00
    Mario Chimenea
Diuen que al bosc, entre l’espessor, en els llocs més recòndits i salvatges podem trobar als nostres protagonistes, els gats fers. Són éssers desconeguts, fugissers, potser els més difícils de localitzar de tots els animals del nostre Principat. Però hi són, vigilants, àgils, precisos, els més esquius de tots, el gat fer.

Es tracta d’un mamífer carnívor de la família dels fèlids, molt semblant al seu parent domèstic, antecessor salvatge d’aquests, encara que d’aspecte més corpulent i tosc, amb el cap més ample i el musell més curt.

El gat fer té un bell i espès pelatge grisenc tigrat, amb ratlles fosques i bandes negres al front, orelles petites i ulls verdosos amb les típiques pupil·les felines verticals. Pot arribar a pesar fins a 5 quilos sent els mascles més grans que les femelles.

Pel que fa al seu hàbitat, el gat fer habita en zones forestals, allunyats dels nuclis urbans. De costums crepusculars i nocturnes, és molt monòton en els seus desplaçaments tot i que pot caminar en una nit fins a 15 quilòmetres. Durant el dia descansa entre matolls o qualsevol altre lloc protegit, fora de mirades indiscretes.

És el més perfecte dels caçadors de les nostres muntanyes, estant a l’aguait i esperant que la presa passi o es posi al seu abast per després amb un fort salt capturar-la amb les seves fortes urpes i asfixiar-la amb les mandíbules. Les seves víctimes principals són rosegadors, petites aus i en major nombre conills. Expert escalador, s’enfila sigil·losament als arbres a la recerca de nius per delectar-se amb els ous o pollets.

El gat fer va ser exterminat en moltes zones d’Europa el segle passat per l’ésser humà, i per això actualment està especialment protegit.

L’existència, encara que escassa en els nostres boscos, indiquen el primigeni dels mateixos i és un immens privilegi saber, que entre l’espessor està ell, el caçador solitari.

Sobre l'aparellament
De caràcter solitari, l'únic moment que comparteix amb un altre congènere és en l'època de l'aparellament, no deixant a cap altre mascle que usurpi el seu territori, el qual defensarà ferotgement. Com avís a altres competidors marca la seva zona orinant en llocs concrets i refregant les seves glàndules anals contra la vegetació, esgarrapant arbres i dipositant excrements en llocs elevats. Es pot hibridar amb gats domèstics abandonats a la natura i fins i tot, en època de zel, els mascles poden acostar-se fins a nuclis urbans a la recerca de femelles.

 
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477