La costura que les fa supervivents

Un grup de dones, moltes supervivents de la violència masclista, des d’un modest taller de costura a Melilla han conquerit les passarel·les amb la seva moda ètica

La costura que les fa supervivents

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

La força i la generositat de la reina berber Lal La Buya sembla haver ressorgit segles després al nord d’Àfrica entre un grup de dones, moltes supervivents de la violència masclista, que des d’un modest taller de costura a Melilla han conquerit les passarel·les amb la seva moda ètica.

Lal La Buya dona nom a aquest projecte solidari que s’ha guanyat el cor de Ion Fiz, María Lafuente, Sandra Ibarra i moltes altres firmes de renom del món de la moda, amb les que ha saltat des de la ciutat nord-africana a la prestigiosa catifa de desfilades com la Fashion Week de Madrid o la Fashion Days de Brussel·les.

“És quelcom que no es podia pensar, ni imaginar, que arribaríem a Madrid”, confessa amb orgull Saleha. Concentrada amb el fil i l’agulla no deixa d’aprendre des de fa dos anys a aquest taller de Melilla. Mare de dos nens, assegura que la costura l’ha ajudat a desconnectar de “tot allò del que vols escapar”, en un ambient de suport mutu entre aquells amb qui, a més de màquines de cosir, també comparteix un passat d’exclusió social o maltractament masclista.

Per això prefereixen la paraula supervivents que no pas víctimes, després d’haver trobat en Lal La Buya una ajuda per refer les seves vides. Dissenyadors de renom asseguren que aquest èxit no serà passatger.

Però no només fan alta costura a l’abast dels que poden permetre’s l’exclusivitat, si no amb la solidaritat al cap: Sandra Ibarra, veient el vel que porten les treballadores musulmanes del taller, va decidir confeccionar Mocadors amb Art, destinats a què els llueixin dones amb càncer quan perden el cabell.

L’aposta per Lal La Buya no és casual, i és que per aconseguir fer-se un nom han comptat amb una important tasca feta pel director del taller, Sergio Gallardo, així com per la consellera de Cultura de Melilla, Fadela Mohatar. La idea és que un cop les treballadores actuals s’hagin format, es converteixin en “padrines” que ensenyaran a les noves treballadores i a la vegada podran treballar com a modistes pel seu compte, tenint una via per guanyar-se la vida.

Inspiració berber i materials ecològics

El projecte va més enllà de la moda, perquè els carrets dels fils i les caixetes d’agulles serveixen per teixir solidaritat, sostenibilitat i interculturalitat. Els seus estampats s’inspiren en la diversitat de Melilla, fan l’ullet a cultures com la berber, i en les seves creacions s’utilitzen materials ecològics, seguint els patrons de l’ONU sobre moda ètica.

tracking