Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
espai caní

Combatre la por des de la infància

Si el gos té por del carrer no és bo obligar-lo a sortir
Si el gos té por del carrer no és bo obligar-lo a sortir.

Combatre la por des de la infància

Si el gos té por del carrer no és bo obligar-lo a sortir.

Actualitzada 16/10/2017 a les 20:05
    Mar Gispert i Eugènia Comas
La setmana passada us explicàvem què és la por i ara parlem de les etapes en què apareix en els gossos. Hi ha diferents períodes de por en la infància del nostre amic. La primera és a les 8 setmanes, el segon és als 4-5 mesos, tots dos duren entre 1 i 2 dies. El tercer període de por és entre els 9 i 10 mesos i dura entre 4 i 5 dies i el quart als 13-14 mesos, el qual els diferents estudis no es posen d’acord ben bé pel que fa a la seva durada. Per tant, aquests dies puntuals podem veure el nostre company més tímid i no hauria de tenir noves experiències fortes; per tant no seria moment d’ensenyar nous exercicis complicats, marxar de vacances…

Però moltes vegades, quan adoptem un gos ja ha passat aquesta època de socialització. Si veiem que el nostre gos té por al carrer, als sorolls, a la gent, a altres gossos… el que no hem de fer és obligar-lo descaradament a estar en un lloc determinat o amb estímuls determinats que l’estressen. Així només aconseguirem sensibilitzar més el gos i arribar com hem dit abans a una situació d’indefensió apresa (situació extrema de por i estrès).

El nostre amic també pot haver tingut un bon aprenentatge al llarg de la seva vida però de sobte alguna mala experiència pot fer que la feina de socialització i habituació tiri uns passos enrere. Per exemple: pot ser que el nostre company no tingui por als petards, però a causa d’un ensurt gran al llarg de la seva vida amb els mateixos petards segurament canviarà el seu estat emocional davant d’aquest element a partir d’aquell moment. L’intent de calmar exageradament el nostre gos o castigar-lo pot fer que la por augmenti quan es trobi en aquestes situacions ja que se li dona el missatge que hi ha alguna cosa que va malament en aquell moment.

És clar, doncs, que si hem adoptat un gos després de la seva infància, haurem de ser pacients si és poruc davant d’algun estímul. Igual que ens agradaria que ens ho fessin a nosaltres, el que farem serà felicitar-lo i l’animarem cada vegada que intenta estar a prop d’una situació estressant per a ell. En definitiva, romandrem al seu costat en tot moment i sempre que necessiti de la nostra ajuda.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477