Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Món Animal

La concertista dels parcs

Avui parlarem d’un dels ocells més habituals als nostres jardins. Simpàtica, sorollosa i espavilada, així és la molt coneguda merla
Actualitzada 16/08/2017 a les 14:08
    Mario Chimenea
Avui parlarem d’un dels ocells més habituals als nostres jardins. Simpàtica, sorollosa i espavilada, així és la molt coneguda merla.

Es tracta d’un ocellet de mida mitjana (24 centímetres), de color negre intens, bec groc i un cercle d’idèntic color vorejant els ulls. En el cas de les femelles el plomatge és molt més discret, amb tons marrons.

El seu hàbitat originari és el bosc, encara que és més habitual veure-les córrer i fent saltets pels parcs. El Parc Central d’Andorra la Vella és un bon exemple on localitzar-ne un gran nombre.

Busquen incansablement a terra les preses favorites: cucs, aranyes, llimacs, cargols... dieta que completen amb baies, fruites i altres vegetals.

El cant el sol realitzar a l’alba o capvespre, des d’un lloc elevat, executant-ne un dels més potents, variats i impressionants de què podem gaudir al país. Aquesta aflautada i harmoniosa melodia la fa per delimitar el seu territori i atreure les femelles, sent el millor partit aquell que ho interpreta de manera més duradora i sonora.

Fan els seus nius en arbustos, realitzant la femella una posta de 2 a 6 ous, abandonant el niu els pollets tan sols 13 dies després de néixer i sense saber volar encara. En aquest període seguiran els seus pares durant tres setmanes mentre són alimentats incansablement per ells. Tal com vam comentar en reportatges anteriors, en el cas de trobar-ne una és molt important no capturar-la, ja que posaríem la seva vida en perill en privar-la dels éssers que la natura millor ha preparat per a la seva cura, els seus pares.

Però la seva vida no és del tot fàcil i plaent, també tenen depredadors com gats, guineus, falcons... sent molt desconfiades a la península Ibèrica a causa, malauradament, del fet que és objecte de caça massiva.

Casos d'albinisme
Un fet curiós sobre les merles és que poden donar-se casos d’albinisme, al capdavant, ales... i de forma molt excepcional en el plomatge complet, de la qual cosa hi ha casos documentats, exemplars associats a la fortuna i al bon auguri.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477