Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Salut - 7 DIES

Estrelles al bosc

Les cuques de llum es mostren les nits d’estiu
Les cuques de llum es mostren les nits d'estiu

Estrelles al bosc

Les cuques de llum es mostren les nits d'estiu

Actualitzada 06/06/2017 a les 12:45
    Mario Chimenea
Poc conegudes i sorprenents, així són aquests petits coleòpters que abunden en boscos i zones humides de la nostra geografia. Encara que hi ha més de 2.000 espècies, la que podem trobar a Andor­ra és la Lampyris Noctiluca.

Ara que les nits són més càlides, un cop se’n va el sol i comença a enfosquir, es comencen a mostrar des de les deu fins passada la mitjanit, des del mes de juny fins a mitjans d’agost. A aquelles hores, el mascle comença a realitzar vols a la recerca de les femelles, encenent un parell de punts bioluminescents, per tal de trobar la seva parella.

La femella, que en aquest cas és la que més brilla, per ser més visible, s’enfila a una petita herba o a les pedres d’un mur buscant una posició on s’encén intermitentment la part final del seu abdomen amb un color groc-verdós.

Un cop es troben, mascle i femella comencen un ritual d’amor i llum, semblant, a l’albor de les fosques nits, petites estrelles il·luminant el bosc. Certament, la llum que desprenen és tan fantàsticament brillant que sembla que sigui artificial.

Dies després d’aquest impressionant acte, la natura, regala els seus fruits fent que la femella posi entre cinquanta i cent cinquanta ous fertilitzats, dels quals passats trenta dies explosionaran unes precioses larves també luminescents.

Aquests cucs de llum són uns éssers extraordinaris que arribaran a viure un parell d’anys, passant els hiverns amagats sota troncs, pedres o fullaraques per finalment convertir-se en adults i repetir el cicle de la vida. Durant aquest temps s’alimentaran de cargols i llimacs i podran arribar a depredar-ne més de setanta. Sens dubte, veure a les cuques de llum brillar és un fenomen natural que aquell que l’ha viscut no oblidarà mai.

De dia, éssers normals
Els mascles són negres, amb un parell d’antenes primes i articulades i una zona vermella a la part posterior semblant a un petit escarabat. La femella conserva el seu aspecte larvari similar a una eruga o cotxinilla i no està capacitada per volar.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477