Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
benestar integral

Per què videojocs bèl·lics?

Qualsevol activitat, hàbit compulsiu, genera addicció i darrere de cada addicció existeix un buit emocional
Per què un joc de guerra pot tenir tanta demanda?

Per què videojocs bèl·lics?

Per què un joc de guerra pot tenir tanta demanda?

Actualitzada 24/01/2017 a les 10:34
    Eduardo Arcila
Call of Duty és un videojoc comercialitzat per Activision i una traducció dels termes anglesos call of duty seria trucada del deure amb pàtria. És un joc sobre guerra i destrucció, activitat bèl·lica, un videojoc en el qual aniquiles soldats, persones o zombis. El seu èxit és impressionant, és un dels jocs amb més tirada comercial que, pel que sembla, ha recaptat més de tres mil milions de dòlars! M’impressiona i m’impacta que un joc de guer­ra tingui tanta demanda, tant d’èxit. Més encara, em genera molta curiositat. Per què un joc de guerra pot tenir tanta demanda?

L'última gran guerra que vam patim va ser la Segona Guerra Mundial (almenys oficialment per a l’ONU). En aquells anys vivien les àvies i avis d’aquests nois que avui juguen a aquest videojoc, els besavis de la Primera Guerra Mundial. L’òvul fecundat que va donar vida a aquests nois va ser engendrat al ventre de l’àvia. Tot l’aparell reproductor de les nostres mares, amb els seus òvuls, va ser creat dins del ventre de l’àvia. La informació s’hi ha quedat enregistrada, totes les vivències traumàtiques, conflictives o no. Tenim tota aquesta informació, o millor dit, som el resum de les vivències dels nostres ancestres que transmetem a la descendència. Aquí formulo una hipòtesi que amb aquest videojoc intentem fer moltes coses que els nostres ancestres no van poder realitzar...

Qualsevol activitat, hàbit compulsiu, genera addicció i darrere de cada addicció existeix un buit emocional, un conflicte intern, un problema no resolt que cerca solució. Solem anar-nos-en per les branques, evadir-nos, quedar-nos a la nostra àrea de confort, escapem d’enfrontar-nos als nostres conflictes, ja sigui solitud, ira, rancor, tristesa, abandonament o desacord. Les xarxes socials i els videojocs simplement hi ajuden però no en són la solució.

La veritable i única solució és acceptar, afrontar, conèixer, reconèixer, allò que ens pertorba, bloqueja o entristeix, per així buscar la solució, acceptació definitiva del fet, la correcció. Hi ha situacions en què no podem resoldre res, ens sentim impotents o simplement allò està en el passat, aquí la solució virtual adaptada i personal és adequada, no la virtualitat d’un joc impersonal i destructiu.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477