x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Reportatge de la setmana

A la banqueta dels acusats

Els motius pels quals una persona pot acabar asseguda al banc dels processats de la Batllia són molt diversos i les tipologies singulars i úniques per a cada cas i cada vista oral.
Una part de la plantació del jubilat decomissada per la policia.

Al banc dels acusats

Una part de la plantació del jubilat decomissada per la policia.

Dos agents de la policia realitzant un control.

Al banc dels acusats

Dos agents de la policia realitzant un control.

Els judicis per blanqueig de diners són habituals.

Al banc dels acusats

Els judicis per blanqueig de diners són habituals.

Actualitzada 26/04/2021 a les 12:02
Cocaïna, marihuana, haixix, pastilles, sexe, robatoris, estafes, blanqueig, impagaments i molt poca traça. Aquests són alguns dels ingredients necessaris perquè una persona acabi asseguda a la banqueta dels acusats de la Seu de la Justícia. Al llarg del darrer any, la Batllia ha vist desfilar més d’un centenar de presumptes delinqüents, molts dels quals van ser enxampats per la policia per no saber dissimular les proves que els inculpaven del delicte o per ingenuïtat acabar esdevenint còmplices d’aquest sense ser-ne conscients. Tots els casos tenen la seva història i cada persona un motiu pel qual fer-ho i les temàtiques són ben diverses, amb una cosa en comú, que totes incompleixen la llei.

La irrupció de la pandèmia del coronavirus va comportar una disminució del 19% dels delictes el passat any judicial. Les restriccions de mobilitat al país i les imposades pels països veïns amb el tancament de les fronteres. Els delictes contra la salut pública, és a dir els relacionats amb el consum o tràfic de drogues, van baixar un 40% respecte a l’exercici 2018-2019. S’ha passat de les 2.037 causes penals obertes fa dos anys judicials a les 1.202 del passat. N’és el principal responsable la reducció dels expedients oberts per la fiscalia relatius al consum o tràfic d’haixix i marihuana, que han passat dels 1.767 als 1.041.

També van baixar els de la cocaïna i l’heroïna. I també s’ha registrat una baixada en els delictes contra la vida i la llibertat. Han passat de 338 a 302, i destaca que per tercer exercici consecutiu no s’ha obert cap causa per homicidi. El delicte d’aquest tipus més habitual han estat les amenaces, seguides de les coaccions, la violació del domicili, l’assetjament i el xantatge. Respecte als delictes per imprudències, la justícia en va atendre un centenar.
 
TRÀFIC D'ESTUPEFAENTS
Entre els delictes més recurrents que s’acaben jutjant davant del Tribunal de Corts s’hi troben els relacionats amb els estupefaents. Cànnabis, haixix, cocaïna i pastilles, les més habituals. Els motius pels quals acaben a la Seu de la Justícia són ben diversos i no deixen indiferent a ningú, com el cas del jubilat que va ser enxampat cultivant setze plantes de marihuana al seu hort de la capital. L’home considerava que malgrat la quantitat d’estupefaent fos elevada, ell conreava per a consum propi i afirmava que feia servir l’estupefaent per pal·liar els efectes de la quimioteràpia i de diverses patologies. Tot i que la defensa s’esmerés a demostrar la innocència del seu clients, el fet que les plantes estiguessin a plena vista i els agents trobessin material per emmagatzemar la droga, va provocar que acabés condemnat per un delicte major de tràfic a un any de presó ferma.


Un altre cas és el de la dona que va ser pillada a la frontera amb 40 grams de cocaïna amagats en un consolador a l’entrecuix. La condemnada, qui ja es troba en semillibertat, va ser penada a tres anys de presó, un dels quals ferm per tràfic de drogues, malgrat ella refermés en tot moment que era la primera vegada que feia una compra a l’engròs i, en principi només volia adquirir vint grams, però l’home de Barcelona que li va facilitar li va portar 40. “Vaig considerar que 2.000 euros per aquella quantitat era un bon preu i no vaig saber dir-li que no”, manifestava la dona durant la vista oral.


Un altre dels casos curiosos relatius als estupefaents que ha acollit Corts en el darrer any és el del jove acusat d’intentar traficar amb pastilles al centre penitenciari quan hi estava ingressat. Malgrat que el noi explicava que només era una carta entre companys on bromejaven sobre crear una farmàcia per la gran quantitat de pastilles que els donaven a la Comella, la fiscalia no ho considera igual i demana al tribunal que se’l peni a tres anys de presó per temptativa de tràfic al centre. La vista oral d’aquest cas també va servir perquè el noi recuperés el contacte amb els antics companys de presó, entre els quals es troba el traficant conegut com El Valenciano.
 
ESTAFES I ESTRATAGEMES
Al banc dels acusatsQuè és capaç de fer una persona per intentar iniciar una relació de parella o aprofundir el lligam? Aquesta era la voluntat d’un home que va ser jutjat per Corts el mes passat per haver intentat estafar un hotel. L’acusat, qui va cometre el delicte a petició d’una dona per l’aplicació de cites Badoo amb qui volia incrementar la relació per arribar a alguna cosa, al·legava en tot moment què va ser enganyat per ella i afirmava que no era conscient que estava cometent un delicte. Tanmateix, el fet d’actuar a demanda d’una altra persona i fer-ho per "amor", no són una excusa vàlida per la fiscalia, i queda per veure si Corts les té en compte en el seu criteri a l’hora de dictar sentència. L’home es juga 18 mesos de presó condicional i el pagament de 6.964 euros.


Un altre cas és el de l’andorrà més habitual de la banqueta, qui malgrat exaltava que s’havia retirat de la carrera delictiva als 40 anys, el setembre passat va tornar a la Seu de la Justícia acusat d’haver robat un vehicle de lloguer. L’home va ser condemnat a dos anys més de presó per deixar la furgoneta de lloguer com a penyora a un venedor de joies de Lleida a l’espera de poder-li pagar el deute contret.


Malgrat el penat donava un nom fals i llogava els cotxes amb el carnet de conduir d’una amiga i el passaport de qui llavors era la seva parella en aquell moment, quan la policia va identificar el vehicle a Catalunya el venedor els va explicar qui era i on el podien trobar. Durant la vista, tot i l’evidència de proves que l’inculpaven, l’home va defensar la seva innocència exposant que ja tenia tres cotxes.
 
ENGANY I FURT
Una parella de residents a Tenerife va acabar davant del Tribunal de Corts per haver estat tres mesos de vacances a Andorra sense pagar absolutament res. Amb l’excusa que estaven al país per cobrar l’herència d’un familiar amb moltes propietats, els condemnats es van allotjar en dos establiments hotelers diferents gratuïtament, on van deixar un deute de més de 5.000 euros. La parella va marxar del país tan bon punt es va adonar que els allotjaments tenien previst denunciar el seu engany i es troben al seu lloc d’origen. A més, els processats també estan en cerca a altres països de l’entorn per fer pràctiques semblants.


La Batllia va obrir un total de 885 causes el darrer any judicial per delictes de robatori, entre els quals la majoria van ser descoberts per no eliminar les proves de les infraccions. Un altre cas és el d’una dona resident a França que va entrar en set immobles a robar amb la mateixa tècnica i que ja havia estat condemnada pel tribunal anys enrere. La penada va ser empresonada el 2014 per causes semblants i al Principat els agents de l’ordre i la justícia ja la coneixien. La dona va ser enxampada perquè sempre utilitzava la mateixa tècnica per entrar a robar als allotjaments i els petits detalls que deixava després de cada robatori van permetre que el cos d’ordre la controlés. També disposava de 12 identitats diferents per no ser descoberta.


El darrer any judicial Corts va jutjar un home que assegurava que li havien robat el cotxe per poder cobrar l’import de l’assegurança a tot risc que tenia contractada. Mentre estava de vacances amb la família a Espanya, el penat va deixar les claus del vehicle a un veí perquè el fes desaparèixer amb la malastrugança que el garatge on l’havia amagat es va enfonsar i la policia espanyola el va localitzar tot descobrint l’estratagema de l’home.
 
BLANQUEIG DE DINERS
Al banc dels acusatsAntonio Miguel Bogas. Un metge espanyol que no passa desapercebut per allà on va. Després d’haver protagonitzat un dels escàndols més grans d’Espanya a la dècada dels noranta amb la venda de les seves pastilles per aprimar-se i les denúncies que li van arribar de pacients que havien sofert alteracions després de consumir-les, el facultatiu va ser acusat d’un delicte de blanqueig a Andorra. "Eren la fórmula magistral per aprimar-se i tot­hom les volia", deia el doctor. Bogas, qui durant tot el judici va estar interrompent el tribunal i exposant el seu punt de vista de la situació, afirmava que no havia comès cap infracció i que tenia un apartament en propietat a Ordino gràcies a la venda d’una mansió al barri madrileny de la Moraleja. Gràcies a la traça del doctor, Corts el va absoldre, considerant que no hi havia suficients proves per imputar-li blanqueig.

Entre els judicis més curiosos també es troba el d’una dona de 70 anys que, sense saber-ho, estava habilitant l’entrada al país de diners provinents de la venda de drogues de la mà del narcotraficant i banquer català José María Clemente, també conegut popularment com l’Escorpí, qui tenia connexions amb un dels clans més poderosos de Medellín. La dona va ser processada per blanquejar més de 600 milions de pessetes a través de la creació de deu societats, a les quals també tindria accés Clemente, i per les quals s’haurien realitzat diverses transferències a comptes estrangers relacionats amb el món de la droga entre el 1997 i el 1999.
Durant la vista oral la dona va afirmar que havia estat ingènua i que en cap moment va sospitar de la mala fe de Clemente, i va manifestar que fins i tot li va deixar durant una temporada un pis que tenia llogat a Barcelona, sense haver de pagar ni despeses ni lloguer. “No era conscient que també m’investigaven a mi”, deia. Cal destacar que l’Escorpí va ser detingut en aquell mateix immoble el 2002 pels mossos d’esquadra per un delicte de narcotràfic després de realitzar diverses investigacions.
 
EL DIA A DIA
Les qüestions més bàsiques de la vida diària també són factors que poden portar a una persona a la banqueta dels acusats de la Seu de la Justícia. Un divorci, el pagament de les pensions dels fills, el lloguer de l’habitatge i les despeses comunes, és el que va portar un home a apropiar-se de 21.000 euros en rellotges de marca de l’establiment on treballava. L’home afirmava que va cometre el delicte per sobreviure i poder fer front als deutes que tenia pendents i que la seva voluntat era retornar els diners a poc a poc. Ell treballava en una joieria i va aprofitar l’avinentesa per tramitar una venda falsa amb un client francès que volia dos rellotges amb molta categoria, però que mai va arribar a veure, tot i haver-los pagat. La policia el va enxampar perquè el propietari del comerç es va adonar que mancaven diners i va decidir denunciar-lo.

Un altre afer és el d’un home que vivia una situació complicada en l’àmbit econòmic i durant una temporada va evitar abonar l’import que costava el pàrquing a Escaldes. El comú va identificar la matrícula i va denunciar el delicte a la Batllia, afirmant que l’acusat els devia 80 euros. L’home sempre utilitzava el mateix estratagema, s’empegava al cul d’algun vehicle que sortís de l’aparcament i d’aquesta manera evitava pagar i que la barrera de seguretat baixés per tallar-li el pas.

L’any passat el Tribunal de Corts va jutjar un home per haver hipotecat el pis d’una tercera persona per poder fer front a les conseqüències econòmiques de la crisi del 2007, per la qual es va arruïnar. El penat exposava que en el moment dels fets no era conscient que el pis no era de la seva propietat i creia que amb l’amistat que tenia amb la denunciant, no li importaria. Els magistrats de la sala penal també van jutjar una problemàtica familiar entre cunyats, en la qual l’oncle d’un jove va insultar i ofendre la seva mare a través de les xarxes socials. La disputa familiar va acabar fent cap a la Batllia perquè la dona va denunciar les agressions verbals per Facebook, en les quals la titllava de mala mare i paràsit per no fer-se càrrec de la criatura.
Etiquetes
  • #14 patraña
    (26/04/21 19:44)

    Estais teniendo una discusion absurda, nuestor país es como es y así esta mas que bien. Si alguien quiere venir a traficar o delinquir en Andorra que sepa lo que pasa y de la vuelta antes de terminar en prisión.

    Respondre
  • #13 Veritats que cal creure perquè si?
    (26/04/21 16:21)

    No he pogut trobar a les xifres oficials d'Andorra la existència d'avortaments clandestins.
    Com és sabut, la seva pròpia clandestinitat fa que no puguin existir de forma directa, però si de manera indirecta mitjançant el percentatge de dones que per complicacions derivades de l'avortament han d'ingressar a l'hospital públic. Per una regla de tres se sap que el nombre de complicacions és un percentatge més o menys respecte al total. Ja sigui un 1% o un 10%.
    Però si no hi ha casos, no hi ha manera de dir que a Andorra hi ha l'avortament clandestí.

    Si es refereix als que van a altres països, indicar-li que això no té més clandestinitat que la que vulguin donar-li els interessats.

    Respondre
  • #12 Modernitat: fonamentar en la sorra.
    (26/04/21 16:07)


    Cada país té la seva història i les seves circumstàncies.
    No sóc andorrà. Però entenc que la idea del Coprincipat és indissoluble a la pròpia existència d'Andorra, tant en el seu a l'origen com en la seva pervivència. Puc estar equivocat, però no són criteris de modernitat els que em faran canviar de parer.
    Tenim a Europa diferents països que incorporen al cap d'estat i més enllà en l'àmbit religiós. Tres exemples clars que solem citar el parlar de "modernitat", són Dinamarca, Noruega i Suècia.
    Aquests i altres, viuen les estructures d'estat com la història els ha donat i com les institucions democràtiques actuals van modelant.

    Doncs el mateix a Andorra. 

    Respondre
  • #11 anarcolideratge
    (26/04/21 15:03)

  • #10 MA
    (26/04/21 13:37)

    També podeu afegir quan ll'equip de turno de la poli va a per algu en concret i l'arresten perquè si! sense proves, a ell i a qui defensi la injustícia, aleshores 24h de calabós i judici ràpid, multa per resistir-se a ser detingut(qui no es resisteix si t'estan arrestant per antipatia i ganes d'algun poli prepotent).....Andorra no és diferent a alguns paissos on l'autoritat per portar vestit oficial també abusa. Així ha estat en algun cas, fer perdre la dignitat a la família, i temps als batllets ...

    Respondre
  • #9 Naturlanda
    (26/04/21 12:54)

  • #8 A vegades es millor no dir res
    (26/04/21 11:26)

    Marta va dir..
    Marta, m he mirat 2 o 3 cops el comentari del Borderline, i en lloc diu presò per abortar, diu “presò per plantar plantes”, i despres entenc que diu que la gent a Andorra te que abortar d'amagat,...
    Marta Relaxat, tranquila,.... com deia la mestra a escola, abans de parla fot 2/3 toms amb la llengua...
    No se si es patriotisme caspos, o feminisme ”... tens un problema amb la opinió dels altres..... 

    Respondre
  • #7 Pais modern
    (26/04/21 10:57)

    Marta va dir..
    Que no entro dins dels teus estandarts d'andorranitat pulcra i pura està tant clar com la teva manca de comprensió lectora.

    Respondre
  • #6 Marta
    (26/04/21 10:30)

  • #5 Pais modern
    (26/04/21 09:52)

    Un bisbe de cap d'estat, gent a la presò per plantar plantes, abortar d'amagat... i després surt el Gallardo presumint de pais modern i innovador... per pixar-se de riure

    Respondre
Veure’n més
14
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts