x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Reportatge de la setmana

Canvi de model de producció

La producció artesanal ha anat en augment en els últims anys i s’ha convertit en una font d’enriquiment per al paisatge, el país i la preservació del medi ambient en contra del canvi climàtic

Productes artesans i de proximitat a la Mostra de productes agrícoles

L'Illa Carlemany ha acullit un total de cinc estands on han ofert als curiosos que s'hi acostaven cerveses, cosmètics naturals, xocolates, productes de l'hort ecològics i confitures

El canvi del model de producció ha comportat una evolució en el model de consum de la societat.

Canvi de model de producció

El canvi del model de producció ha comportat una evolució en el model de consum de la societat.

Eva Bosch
Els petits productors consideren que vivim en una època de producció en massa no local.

Canvi de model de producció

Els petits productors consideren que vivim en una època de producció en massa no local.

Eva Bosch
L'exportació de les manufactures és un tema pendent per als productors.

Canvi de model de producció

L'exportació de les manufactures és un tema pendent per als productors.

Eva Bosch
Els productors valoren la feina manual.

Canvi de model de producció

Els productors valoren la feina manual.

Eva Bosch
Actualitzada 05/11/2019 a les 07:17
La societat ha evolucionat a passes de gegant en les darreres dècades, i els seus models de producció també ho han fet. L’era del capitalisme s’ha apoderat del sistema i ha revolucionat –o industrialitzat– la creació i transformació de mercaderies. En aquest precedent, el Govern i el departament d’Agricultura van crear la marca Productes Agrícoles i Artesans d’Andorra l’any 2014, amb la intenció d’acollir sota la mateixa denominació les diverses iniciatives de les petites empreses relacionades amb les produccions agrícoles i artesanals que tenen lloc al país.
La marca és considerada sinònim de territori, muntanya, alçada, treball, duresa i d’un fort vincle amb la natura. “Aquesta tipologia de produccions no tenen res a veure amb el model socioeconòmic lligat al capitalisme, fins i tot al contrari, la marca identifica els productors artesanals locals andorrans, sense voler anar cap a produccions industrials, ja que nosaltres volem respectar aquesta relació amb el medi ambient i sobretot, preservar el model d’agricultura sostenible”, manifesta Josep Maria Casals, director del departament d’Agricultura. Així, el motiu principal de la producció passa de manera obligada per adaptar-se a l’entorn que els rodeja, amb la voluntat de treballar-los manualment, respectant la matèria primera, i garantint que el procés d’elaboració sigui al més natural possible tenint en compte la realitat del país. “Aquí no tenim un marge molt gran de creixement, i tot i que som un territori de setanta mil habitants, també hem de pensar que rebem quasi vuit milions de turistes a l’any, que valoren molt positivament la marca”, afegeix Casals
En els cinc anys d’existència, la marca compta amb més d’una vintena de productors que destinen els seus esforços a canviar el model de producció i a aportar un valor afegit al sector econòmic del Principat a través de la producció sostenible d’aliments i altres. “En aquests moments tenim una gran varietat de productes, des de licors com el vi i la cervesa, fins a productes totalment diferenciats com la creació de peces tèxtils”, matisa el director.

Model de consum
El canvi del model de producció ha comportat una evolució en el model de consum de la societat. La posada en funcionament de l’economia circular i l’actual preocupació per les conseqüències del canvi climàtic està fent prendre consciència la ciutadania sobre el consum de productes de proximitat, “que no només els ofereixen garantia de qualitat, sinó que també tenen un baix impacte ambiental pel que fa a la petjada de carboni, i a més a més, estan produïts i transformats al país. Tot plegat reafirma el retorn social i cada cop hi ha més demanda de productes”, expressa el director d’Agricultua.
Els petits productors locals també posen en relleu la implantació progressiva del consumidor de proximitat. “Vivim en una època de producció en massa que provenen de mil destinacions diferents, i la possibilitat de retornar a materials més autòctons i propis, promocionar una producció més local i donar-li valor al disseny d’aquesta tipologia de productes és un canvi positiu”, explica Albert Gomà, fundador de la microempresa Vital, que es dedica a la creació de peces tèxtils a partir dels vellons de les ovelles quan es xollen cada primavera i que normalment no se’n fa cap ús i acaben a les escombraries. Gomà relaciona la seva producció amb el traçat de les muntanyes del Pirineu i la primera diplomàcia andorrana, que passava pels tractats internacionals per intercanvis comercials, tant de productes com ramats, i creuaven rutes al voltant dels països veïns. “És una mica tornar a les arrels del territori, promoure una identificació com a identitat, posar la nostra identitat i el nostre passat al lloc que es mereix. Així com la voluntat d’unir la modernitat amb la tradició més arrelada a la nostra terra”. Per aquest motiu, Gomà es reafirma en la voluntat d’utilitzar un residu i transformar-lo en alguna cosa bella reduint al màxim la petjada d’emissions de carboni i fer un bé pel paisatge que ens rodeja.
Tanmateix, declara que “a Andorra encara tenim un problema al valorar el nostre producte, considero que no ho fem prou, no valorem la nostra identitat”. I succeeix el contrari quan vas a l’estranger, “a mercats internacionals li donen un valor inigualable, molt més elevat que aquí”.
Per la seva banda, Montse Capdevila, propietària de Pocions de lluna nova, una petita empresa on a través de la cultivació i tractament de vegetals crea cosmètics ecològics, explica que el seu model de producció no té res a veure amb la cosmètica industrial d’avui dia. “Nosaltres recollim algunes plantes silvestres respectant les normes de preservació del medi i la seva conservació, i en cultivem d’altres sense adobs químics ni pesticides”. I afegeix que “hem recuperat receptes antigues que s’utilitzaven abans al territori i les hem adaptat per crear productes que afavoreixen el nostre benestar i compleixen amb la normativa europea”. Capdevila també indica que la seva intenció és començar a introduir envasos compostables per deixar d’utilitzar plàstic i col·laborar amb la cura del medi ambient, però lamenta que aquesta pràctica és molt feixuga i “cada producte em fa fer una inversió important i com a petit negoci he d’anar pas a pas”. “La producció artesanal va lligada a la protecció, el canvi de model de consum i la filosofia de vida de les persones, i la nostra labor dona un petit cop de mà a aquesta evolució que esperem que tingui els seus fruits”, apunta Capdevila.

Exportació
L’exportació dels productes artesanals andorrans encara és un tema pendent per als fabricants. Els impostos de transacció en moltes ocasions són tan elevats que els productors no es poden permetre comercialitzar les manufactures als països veïns. En aquesta situació es troba Antònia Parramon, propietària de Casa Gendret, una petita empresa d’elaboració artesana de confitures i gelees, a qui el pagament dels aranzels duaners l’obligaria a apujar excessivament el preu del producte. “Els pocs cops que hem intentat exportar, ens ha tocat pagar uns aranzels a la duana molt alts, i per poder permetre’ns aquesta mena de comercialització s’hauria d’encarir molt i perdríem el possible client”. Parramon considera que aquest fet es deu a la regulació del sucre que va implantar l’Organització Mundial de la Salut. “Ens han posat a tots al mateix sac, volen regular el tema del sucre, i per aquest motiu ens toca pagar cada dia més diners”.
A més, a Capdevila no se li permet exportar els seus productes i afirma que la cosmètica fabricada a Andorra no es pot comercialitzar a la Unió Europea per qüestions legislatives. “Hi ha un buit legal i no se’ns permet, per aquest motiu tan sols venc a aquí, ja que tampoc podem anar a fires a mostrar el nostre producte”. Capdevila també condemna que un altre dels motius que els impedeix comercialitzar és l’alt benefici que es volen endur les grans corporacions. “No puc donar uns marges de benefici tan alts com els que em demanen, m’han arribat a demanar fins a un 60%, i com a petita empresa no ens ho podem permetre”.
La situació de l’Antoni Medina, creador de les cerveses andorranes Alpha, és diferent, ja que no els interessa exportar per les condicions de mobilitat que genera. “Vam començar amb la idea d’exportar, però després ens vam adonar que a la cervesa no li agrada viatjar i comporta molts inconvenients”, assenyala Medina. I es reafirma que “si nosaltres volem un producte fresc, el fet de viatjar i donar-li una data de consum preferent molt llarga no ens interessa, i per això tot el producte es queda a casa”.
 
ELABORACIÓ ARTESANAL
“Per amor a l’art”
L’artesania és una de les feines més antigues que existeix al planeta, però com s’arriba a poder desenvolupar aquesta activitat? Els productors locals coneixen bé aquesta tramesa, i valoren de manera molt positiva el treball que s’ha de realitzar per arribar fins on són actualment. “Es necessiten moltes ganes, ja que fer-ho no és fàcil, però amb il·lusió s’arriba allà on es vol”, afirma Montse Capdevila.
D’altra banda, productores com l’Antònia Parramon consideren que la rendibilitat del sector és un factor de pes, i “recomanaria fer un bon estudi comercial abans de començar”. Tanmateix, expressa que ho fa “per amor a l’art” i que la clau per tirar endavant és “anar pensant com innovar i millorar el negoci”, i no deixar-ho de fer en cap moment.
Per la seva banda, el gerent d’Alpha, Antoni Medina, assenyala que tan bon punt arribes a la consolidació del producte artesanal, “la cosa comença a fer baixada”, però assegurar que per arribar aquí “s’ha d’apostar per un producte bo”, i ser perseverant, “continuar, continuar i continuar, no deixar-se caure a la primera de canvi”.
Els mestres artesans coincideixen en el fet que cal raonar bé la proposta i, que en definitiva, dedicar-se a l’artesania no és una feina fàcil.
Etiquetes
  • #1 Km zero
    (04/11/19 12:39)

    Un gra de sorra en un desert, d'una banda ens obrim als mercats internacionals, acceptem el lliure comerç, la lliure circulació de mercaderies, capitals i mà d'obra, i per una altra prediquem les bondats d'un 0,00001 del PIB d'Andorra, el comerç de KM zero.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts