x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Reportatge de la setmana

Un Consell fragmentat

El Consell General de la vuitena legislatura és un dels més fragmentats de l’era Constitucional amb cinc partits diferents i sense cap formació amb majoria absoluta. Dijous passat es va constituir el nou parlament.
Els 28 nous consellers generals a les escales de Casa de la Vall.

Un Consell fragmentat

Els 28 nous consellers generals a les escales de Casa de la Vall.

Fernando Galindo
Un Consell fragmentat

Un Consell fragmentat

Un Consell fragmentat

Actualitzada 07/05/2019 a les 11:43
Dijous passat es va constituir el Consell General de la vuitena legislatura. Un parlament que veurà, després de dos períodes amb un grup parlamentari amb majoria absoluta, Demòcrates per Andorra (DA), com s’hauran de teixir aliances entre els partits si no es vol que la legislatura acabi abans del 2023, que és l’any en què tocaria dur a terme noves eleccions generals. Cal recordar que des de l’aprovació de la Constitució, el 1993, ja s’han completat set legislatures, dues de les quals no van arribar a als quatre anys. Van ser la primera legislatura, que va anar del 1994 al 1997, i la cinquena, que va començar el 2009 i va acabar abruptament el 2011.
El primer Consell General de l’era constitucional ha estat el més fragmentat de la nova etapa política. En aquelles eleccions van obtenir representació sis formacions i amb un partit, l’Agrupament Nacional Democràtic del qui va ser, pocs mesos, cap de Govern, Òscar Ribas, que va guanyar els comicis amb només vuit parlamentaris. Després d’una moció de confiança, Ribas va perdre el càrrec el 1994 en favor de Marc Forné. El primer parlament constitucional va donar pas a dos Consells Generals amb majoria absoluta d’una única formació, Unió Liberal, amb 16 consellers generals entre el 1997 i el 2001 i amb 15 entre el 2001 i el 2005, amb Forné com a cap de l’executiu.
La quarta legislatura, entre el 2005 i el 2009, va tenir com a grup majoritari al parlament el Partit Liberal. Amb 14 consellers generals i el suport dels dos de Centre Demòcratic Andorrà, el cap de Govern Albert Pintat va aconseguir els suports per poder governar. No els va assolir en la cinquena legislatura Jaume Bartumeu. El Partit Socialdemòcrata (PS) amb 14 parlamentaris no va aconseguir posar-se d’acord amb l’Andorra pel Canvi d’Eusebi Nomen i dos anys després de gua-nyar les eleccions va llençar la tovallola i van avançar les generals.
Uns comicis, els del 2011, que van donar la majoria absoluta més àmplia que ha conegut mai el parlament amb els 22 consellers generals aconseguits per la marea taronja de Demòcrates per Andorra. El partit que es va constituir per frenar els socialdemòcrates va repetir majoria absoluta el 2015, amb 15 consellers generals gràcies a la victòria per 14 vots a la territorial d’Ordino. Dues legislatures en què la majoria absoluta al Consell General va donar suport als executius de Toni Martí.

Cinc formacions al parlament
El recentment constituït Consell General és el segon més fragmentat de la història amb cinc formacions amb representació parlamentària. Onze consellers generals per a DA, set per al PS, quatre per a la Terceravia, quatre per a Liberals d’Andorra i dos per a Ciutadans Compromesos.
A l’espera dels pactes que, si no hi ha una sorpresa majúscula, faran cap de Govern el candidat taronja Xavier Espot, qui són els 28 consellers generals que hauran d’aprovar les noves lleis i els canvis legislatius en els propers, si no hi ha un avançament electoral, quatre anys?
A la bancada taronja, si finalment DA pot formar govern, no tots els que van sortir elegits parlamentaris el passat 7 d’abril estaran la propera legislatura asseguts al lloc que els pertoca com a consellers generals. Un d’ells, Xavier Espot, que com a cap de Govern deixarà de ser parlamentari. El seu lloc l’ocuparia el sisè candidat a la llista nacional taronja. Es tracta de Justo Ruiz, que repetiria com a conseller general, ja que ja ho va ser la legislatura passada. Si no hi ha sorpreses, en format ministeri, la resta de consellers generals de la llista nacional demòcrata es mantindran a l’hemicicle com a parlamentaris.
Ho faran segur Roser Suñé, escollida dijous passat síndica general, i Carles Enseñat, que ho farà com a president del grup parlamentari. La resta de consellers generals nacionals de Demòcrates per Andorra són Núria Rossell i Ester Molné.
Respecte als consellers generals de la bancada demòcrata que han arribat al parlament via les candidatures parroquials, l’únic que, a priori, sembla ministrable és Joan Martínez Benazet. Cap de llista a Ordino, és força probable que recaigui en l’antic director assistencial del Servei Andorrà de Seguretat Social (SAAS) la cartera ministerial de sanitat si DA pot formar govern. Si això passés, seria el tercer de la llista, Berna Coma, qui acompanyaria Sandra Codina com a parlamentaris per la parròquia d’Ordino.
A les altres dues territorials guanyades per DA no s’haurien de produir canvis. Per Canillo, continuarien Meritxell Palmitjavila, escollida subsíndica general, i Mònica Bonell, que serà la vicepresidenta del grup parlamentari. A Encamp hi podria haver el dubte sobre Jordi Torres, ministre d’Ordenament Territorial en la passada legislatura. Però Torres també podria ser l’escollit per encapçalar la candidatura de Demòcrates per Andorra al comú d’Encamp en les eleccions que s’han de celebrar al desembre. La consellera general Maria Martisella, que també repeteix al parlament, es mantindria a l’escó.

El PS vol formar govern
Tot i que el Partit Socialdemòcrata ha mostrat el seu desig de formar Govern amb Pere López com a cap de l’executiu, tret que hi hagués una sorpresa majúscula i inesperada, els set consellers generals del partit progressista que dijous passat van assumir el càr-rec de parlamentaris es mantindran a l’escó tot el que duri la legislatura.
Repeteixen de les dues anteriors legislatures el que va ser cap de llista a les eleccions Pere López i una de les artífex de la victòria electoral de D’acord a la
territorial d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili. Dos parlamentaris que van ser dels més actius la passada legislatura i que van protagonitzar diversos enfrontaments amb el cap de Govern, els ministres i consellers generals de DA en les sessions ordinàries i de control a l’executiu al Consell General.
Els acompanyaran tres parlamentaris amb força experiència política. Molta en tenen Susanna Vela, escollida dijous secretària de Sindicatura, i Jordi Font, un històric del Partit Socialdemòcrata. També en té, encara que menys, Judith Salazar, que va ser primera secretària del partit entre el 2011 i el 2013. La resta de consellers generals són el dia i la nit quant a la experiència política. El cinquè a la llista nacional, Roger Padreny, debuta a la política i el cap de llista de D’acord a Andorra la Vella, Joaquim Miró, va ser conseller del comú d’Andorra la Vella entre 1991 i 1995 a més de president de Nova Democràcia.

Partits clau al parlament
Dos són els partits que poden ser clau al parlament, tenint en compte que tot fa pensar que els massanencs de Ciutadans Compromesos pactaran amb DA la governabilitat del país. Els consellers generals són Carles Naudí i Raül Ferré. Un d’ells, a canvi de donar suport als taronges, podria rebre algun ministeri el que faria que la tercera a la llista, Meritxell Marsà, fos parlamentària. El que sí que han aconseguit a canvi de pactar amb DA la Sindicatura és el suport d’un dels consellers generals demòcrates per poder formar grup parlamentari propi.
Un d’aquests dos partits clau és la Terceravia de Josep Pintat. Tot fa pensar que no volen entrar al govern i que si donen suport a DA, ho farien de manera puntual. Així que els seus quatre consellers generals: Pintat i Joan Carles Camp per la llista nacional i Josep Majoral i Carine Montaner per la territorial de Sant Julià de Lòria es mantindran al seu escó tota la legislatura.
Què faran els liberals de moment és una incògnita. Amb Fer-ran Costa com a secretari de Sindicatura i Jordi Gallardo presidint el grup parlamentari, els blaus compten amb dos consellers generals més sortits de la coalició amb el PS a les territorials. Són Sílvia Ferrer per Andorra la Vella i Marc Magallón per Escaldes-Engordany. Els dos primers van ser consellers generals la passada legislatura. També comptarà la experiència com a consellers comunals de Ferrer i Magallón.

Prop de la paritat
El Consell General sortit de les eleccions del 7 d’abril ha quedat molt a prop de la paritat. A l’espera de les baixes i altes que hi pugui haver un cop es formi Govern, dijous passat es va constituir un hemicicle amb 16 parlamentaris i 12 parlamentàries. Si les baixes i altes apuntades en el reportatge es fan realitat es quedaria molt a prop de la paritat al Consell General. Espot seria substituït per Ruiz, Martínez Benazet per Coma i Naudi per Marsà. És dir que a l’hemicile hi hauria quinze consellers generals per tretze conselleres generals.
 
MENYS DESPESES I MÉS ÚS DE LES XARXES SOCIALS
La campanya electoral dels tres grans partits, DA, PS i Liberals, s’ha caracteritzat per una caiguda de la despesa respecte a la del 2015 i per un ús més gran de les xarxes socials. DA, per exemple, s’ha gastat aquesta campanya uns 120.000 euros quan a l’anterior va invertir uns 220.000. Gairebé la meitat, uns 50.000, els van fer servir per pagar els programes i els cartells electorals, 25.000 en publicitat als mitjans de comunicació i la resta en els lloguers dels espais per a les reunions de poble i les diferents petites despeses del dia a dia. Ho explica el president del partit, Eric Jover, que posa l’èmfasi a assenyalar que “hem volgut donar molta força al programa i era el més complet de totes les formacions”. Destaca “l’esforç de contenció” en la despesa i que tots els seus proveïdors eren del país.
El PS ha invertit en la campanya 26.500 euros, “lluny dels fasts als quals ens tenen acostumats altres partits”, va dir la candidata i consellera general Susanna Vela al tancament de la campanya. Els vermells van gastar en les generals del 2015 uns 65.000 euros. Els liberals, per últim, encara estan tancant els números que han d’entregar al Tribunal de Comptes, però fonts del partit asseguren que seran inferiors als 160.000 euros gastats fa quatre anys.
Respecte a l’ús de les xarxes socials durant la campanya, Jover indica que han estat més actius que fa quatre anys i que han professionalitzat les dels candidats. Xavier Espot no tenia perfil a Twitter abans de la campanya ni en van crear. “Twitter és per a partidaris o per a haters, la xarxa social amb més força ara és Instagram”, conclou el polític demòcrata.
Els liberals, que no van fer publicitat als mitjans de comunicació, sí que han invertit diners per sortir a diverses xarxes socials perquè sabien que serien molt importants en aquestes eleccions. El PS també va fer una campanya publicitària a Facebook i Instagram i es feien ressò dels comptes personals dels seus candidats a través de les pròpies xarxes del partit.
  • #8 Lluiiissssssss............
    (11/05/19 18:18)

    No reconec Andorra....

    Respondre
  • #7 fernando
    (08/05/19 08:35)

    No més per evitar la foto amb aquest grupet fantastic... no seria mai conseller!

    Respondre
  • #6 catalina
    (08/05/19 08:34)

    Tot aquesta penya, viu de la padrina desde sempre...el cap, sempre ha estat funcionari...els altres igual. ANDORRA ESTA MORTA GRACIES A VOSALTRES.

    Respondre
  • #5 FACTURA
    (08/05/19 08:15)

  • #4 Miquel
    (05/05/19 11:55)

    Jo no ho veig com vosaltres. Veig DA amb liberals i CC repartint-se les cadires de Govern durant 4 anys. El que van dir a la campanya electoral ja no ho recorden, tot sigui per la cadira!

    Respondre
  • #3 R.
    (05/05/19 10:39)

    Potser tindriem que buscar a una generació anterior, idealista i que no vulgues viure de la padrina.

    Respondre
  • #2 FA
    (05/05/19 09:00)

    Això serà un “orgue de gats” ! Dubto, coneixent a molts dels contrincants, que la cosa funcioni de manera fluida ! No pararan de tirar-se els plats al cap. I DA, tossut com sempre i amb la típica falta d'elasticitat i transparència, no pararà de posar través i fer rucades ! 

    Respondre
  • #1 Pais
    (05/05/19 08:48)

    Mals auguris té aquesta legislatura,durará el que durará potser arrivarem al maig de l'any que ve,més enllá ho veig dificil.A veure si enteneu que hem de canviar la llei electoral llistes obertes i sense descuidar-nos de la responsabilitat politica.

    Respondre
8
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts