x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Reportatge de la setmana

Un reclam latent

El debat sobre la millora de la participació democràtica dels residents s’ha posat novament damunt la taula en ser un dels reclams en les recents manifestacions a la capital.
Una manifestant reclama millores de participació democràtica dels residents durant una manifestació a Andorra la Vella.

Un reclam latent

Una manifestant reclama millores de participació democràtica dels residents durant una manifestació a Andorra la Vella.

Fernando Galindo
Vista general de la manifestació a la capital el 17 de desembre passat.

Un reclam latent

Vista general de la manifestació a la capital el 17 de desembre passat.

Fernando Galindo
Actualitzada 04/02/2019 a les 08:18
El dret de vot dels residents va ser un dels reclams que van aflorar durant les manifestacions a la capital i que va tenir com a principal demanda l’augment de la capacitat adquisitiva de les famílies. Les peticions per millorar la participació democràtica en la vida política del Principat han sigut presents i constants a l’opinió pública i s’han canalitzat a través dels partits polítics
-principalment per part del Partit Socialdemòcrata (PS)-, dels sindicats i d’associacions. En el debat sobre com incrementar la participació democràtica al Principat es produeix un ball d’equilibris entre la defensa de la singularitat i de la identitat nacional andorrana, menys nombrosa i, per tant, amb un risc més alt de dissoldre’s amb el pas dels anys en cas d’ampliar el dret de vot, i els partidaris de fer incrementar la participació política i la representativitat dels ciutadans en un país on en les darreres eleccions tenien dret de vot 25.109 persones.
El sociòleg i director de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA), Joan Micó, admet que el sistema electoral té una “anomalia” que s’ha generat principalment en els últims anys a causa d’un creixement molt ràpid de la població. “El sistema que hi ha el tenen molts països petits i no som una excepció”, diu Micó, que actualment creu que el debat gira i hi prenen part diferents factors, com ara “la certa por a perdre la identitat” i que “el sistema canviï molt ràpidament”. Al mateix temps apunta que l’electorat creix gràcies a la incorporació de noves generacions que han interioritzat un nou concepte d’identitat nacional a causa dels diferents canvis socioeconòmics de les últimes dècades. “Abans, una persona era espanyola o andorrana, però ara, amb la manera de viure que tenim, la gent canvia, emigra i això fa que les identitats que tinguem estaran més creuades”, afirma Micó.

CANVIS PROFUNDS
“El que està clar és que el concepte de nacional ha canviat, no aquí, sinó arreu. Moltes persones i molts andorrans joves són molt cosmopolites”, diu Micó, que creu que el debat podria tendir cap al reclam per habilitar la doble nacionalitat, que requeriria canviar la Constitució, per la qual cosa es necessitarien dos terços de suports del Consell General. Micó creu que el fet de no poder accedir a la doble nacionalitat és el principal fre pel qual la major part dels 15.200 residents que podrien optar al passaport andorrà optin per no fer-se’l, per sobre d’altres raons com ara les traves per obtenir determinats visats. “Molts se senten arrelats aquí, però renunciar a part de la teva vida no és fàcil”, diu Micó, que insisteix que “el concepte d’identitat, de relacionar-te amb un país i de viure-hi tota la vida està canviant de manera molt profunda”.
Al 2017, el Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l’IEA va publicar una enquesta en què es reflectia que el 64,4% dels andorrans enquestats eren favorables a permetre la participació dels residents a les eleccions comunals. Micó creu que aquest resultat es deu al fet que s'acostumen a fer equivalents les eleccions comunals amb les municipals espanyoles, si bé alerta que els comicis als comuns no són ben bé el mateix perquè les parròquies tenen més competències. Un dels factors que poden influir en els electors és la normativa europea, que permet als residents en altres estats membres poder participar a les eleccions locals. En canvi, només el 38% d’andorrans enquestats era partidari que els residents poguessin votar a les eleccions nacionals.
Tanmateix, el sociòleg explica que el reclam sobre el dret de vot dels residents ha pogut quedar en un segon pla gràcies al model d’integració del Principat, que “ha permès a moltes persones millorar la seva vida i entrar molt bé al sistema” i gaudir de serveis de l’estat del benestar com la salut o l’educació. “Molts han accedit a bons llocs i la gent d’aquí ho ha assumit com una cosa normal”, diu Micó, que afirma que la mostra és que, per exemple, no existeix cap partit amb discursos extremistes contra l’arribada d’immigrants. La presidenta de Casa Extremadura, Ana Cerezo, destaca el model d’integració del Principat, tot i que explica que les generacions més grans tenen la idea de marxar. “El que ve a aquí tampoc té la idea de quedar-s'hi vint anys. Vénen una temporada per millorar la situació econòmica i tornar el més aviat possible”, diu Cerezo, que considera que a nivell social les generacions s’han sentit “integrades”. “Han pogut gaudir del benestar en una societat inclusiva”, diu.

LES PROPOSTES DEL PARTITS
El debat sobre la participació política dels residents s’ha canalitzat a través dels partits polítics, que amb diferents matisos afronten la qüestió. El PS va incorporar al programa del 2015 el dret del vot dels residents a les eleccions comunals amb un mínim d’anys de residència ininterrompuda i la doble nacionalitat, que s’hauria d’establir, segons el secretari d’organització del partit, Carles Sánchez, mitjançant convenis, per evitar que s’implementi un sistema de doble nacionalitat “indiscriminada”.
El PS, que va obrir les primàries a tota la ciutadania per escollir Pere López com a candidat a cap de Govern, també proposa reduir a deu els anys que es necessiten per accedir a la nacionalitat andorrana –una mesura que també defensa SDP-, com recomana el Consell d’Europa. Ara bé, el PS està obert a poder negociar-la fins als quinze anys. Una opció a la qual els liberals (L’A) podrien acabar arribant. La consellera general del partit blau, Judith Pallarés, explica que en els seminaris del partit per preparar el pròxim programa electoral “semblaria” haver-hi un acord per reduir els anys per demanar la nacionalitat a quinze, encara que apunta que “no hi ha un criteri clar”.
Segons Sánchez, això permetria un augment de la “participació política”. Sánchez recorda que anteriorment la majoria de la població era de nacionalitat andorrana, però que ara la situació ha canviat. Segons el representant socialdemòcrata, una millora de la participació democràtica “no faria més que consolidar la tendència de fer un estat fort i que compti amb la veu de tothom”. Ara bé, Sánchez creu que el sistema polític “no està tancat” als residents ja que pensa que poden transmetre els seus reclams a través dels partits o de les manifestacions.
Per la seva banda, el Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior i candidat de DA a cap de Govern, Xavier Espot, afirma que el debat “s’ha de tenir”, però demana que sigui “il·lustrat” i “complet” i, en al·lusió al PS, lamenta que s’intensifiqui “cada cop que s’atansa una contesa electoral”. Espot apunta a l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) com la via per acabar amb les disfuncions actuals, com ara el fet que hi hagi 15.200 residents que optin per no demanar la nacionalitat andorrana. Segons el representant demòcrata, un futur acord amb la UE permetrà obtenir més drets a nivell de lliure circulació de persones i, per tant, “podràs ser andorrà i podràs anar a qualsevol país comunitari”. El candidat de DA creu que això apaivagarà el reclam per instaurar el mecanisme de la doble nacionalitat, perquè considera que “si alguns la volen obtenir és per pragmatisme”.

“PROCÉS INCERT”
Espot, però, alerta que obrir un procés de canvi constitucional per instaurar la doble nacionalitat podria conduir a “un procés incert i que pot ser traumàtic des del punt de vista intern”. El candidat de DA també és reticent d’entrada al dret de vot dels residents a les eleccions comunals perquè no es produeix el “principi de reciprocitat”. “Un andorrà, malgrat estar molt a prop de Barcelona, no pot participar a les eleccions municipals”, diu el ministre, que alerta que el percentatge d’incorporació de nous residents als comicis comunals tindria un major impacte respecte a ciutats espa-nyoles ja que en el cas d’Andorra es podria doblar el cens electoral. Malgrat que afirma que això no està supeditat a un canvi en el sentit de vot a les eleccions, sí que opina que hi hauria “un impacte important en la configuració” del cens.
La consellera liberal Judith Pallarés també fa referència al principi de reciprocitat. “Nosaltres entenem que preferiríem que aquells que volen participar en la vida pública adoptin la nacionalitat en el moment que la puguin obtenir i participin”, diu la representant, que en la línia d’Espot creu que l’acord d’associació amb la UE pot ser una oportunitat per “revaloritzar” el passaport andorrà i deixarà en un segon pla els reclams per la doble nacionalitat. Segons Pallarés, es podran resoldre alguns “inconvenients” com ara les dificultats per obtenir determinats visats per viatjar o per establir-se a un país membre de la UE per treballar o estudiar. Pallarés defensa les polítiques més restrictives d’Andorra perquè “seria fàcil” que la identitat andorrana pogués desaparèixer. En aquest sentit, posa com a exemples els estats de Mònaco i San Marino, que també tenen polítiques molt restrictives a l’hora de permetre la participació política dels residents.

“FLUX MIGRATORI MOLT IMPORTANT”
Per la seva banda, la consellera d’Unió Laurediana-Independents de la Massana, Carine Montaner, es mostra contrària a establir mecanismes per introduir la participació política dels residents, com ara reduir els anys de nacionalitat. Per a Montaner, el sistema que hi ha ara “és el que ens va bé” i alerta que hi ha països com Mònaco que encara “tenen condicions molt més estrictes que les nostres”. “Pensem que per ser Andorrà, cal viure molts anys al país i passar una prova de coneixement de les institucions”, afirma la consellera laurediana, que considera que el fet de tenir el passaport andorrà no comporta problemes a l’hora d’obtenir amb més facilitat els visats. Montaner comenta que Andorra té un “flux migratori molt important” i que, per aixo, “som fràgils” i cal tenir “uns mecanismes de protecció”.
Etiquetes
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477