Per què el futbol no ens enganxa?

El futbol és l’esport rei. Sempre ho ha estat. Excepte a Andorra. És moment d’analitzar la situació i per què, deixant de banda els raonaments obvis, el bàsquet, el BTT, l’esquí o les curses de muntanya són molt més seguides pels aficionats que el futbol. L’aneguet lleig vol canviar la seva cara i vol guanyar-se terreny.

El MoraBanc Andorra és el club més important del país, i el seu exemple ha estat el més recurrent entre els homes de futbol que han dit la seva sobre aquesta problemàtica. Un equip a l’elit, com és el Bàsquet Club Andorra, permet captar l’atenció i la fidelitat. Un cas i una posició que el futbol no pot gaudir. La lliga andorrana creix. Molt a poc a poc, però diverses injeccions econòmiques han servit perquè darrerament els clubs de la Lliga Multisegur Assegurances hagin pogut fitxar jugadors de fora amb la pretensió d’augmentar la qualitat del campionat. Exemples com Joan Capdevila o Alberto Lopo han significat un pas endavant, però ínfim de cara a enganxar la gent per aficionar-se al futbol del país.

Si hi ha un factòtum al món del futbol a Andorra, un d’ells és, sens dubte, Denis García Abella. Va ser president de l’FC Andorra a la dècada dels 90 i fins fa quatre dies del FC Santa Coloma. Un personatge de qui, evidentment, no calen presentacions i que va treballar i lluitar per fer créixer el futbol al país. “La lliga andorrana va millorant a poc a poc, però encara no sembla suficient per atraure molta gent. A més, la nostra lliga treu part de protagonisme i de públic a l’FC Andorra”, afirma. “Som un país petit i som el que som. El bàsquet té suport econòmic i també porta el nom del país per tot arreu”, afegeix.

L’actual president de l’FC An dorra, Albert Ferré, té la seva particular teoria. “Aquesta problemàtica, el fet que el públic no s’acabi d’enganxar, no considero que sigui un problema exclusivament del futbol. Passa a tots els esports”. El mandatari tricolor argumenta aquesta afirmació: “Si veus els casos de l’hoquei, el voleibol o el rugbi, t’adones que també el segueix poca gent”. Ferré és el primer que posa sobre la taula un cas, d’una entitat esportiva del país, que serà un exemple recur­rent de les quatre persones vinculades al futbol que han participat en aquest reportatge: la situació del Bàsquet Club Andorra. “Mira el MoraBanc”, proposa Ferré. “És l’excepció de la norma i perquè estan a l’ACB. Quan el club estava a LEB i altres categories inferiors, anava aproximadament, la mateixa gent que pot anar al rugbi o al voleibol. Insisteixo, no crec que sigui un problema del futbol”. Per a Ferré, a Andorra falta caliu esportiu. “La gent, pel que sigui, pel fred o per altres aspectes, no s’enganxa als esports que tenim jugant en categories, diguem-ne, amateurs. Aquí és on mostra el seu vessant més crític. El president de l’FC Andorra considera que al Poliesportiu hi va molt públic a veure els partits del MoraBanc perquè hi ha diferents perfils d’assistents. “Al bàsquet hi va la gent a qui li agrada el bàsquet, la gent que hi va per figurar i altres que hi van perquè el vegin allà”, assegura amb cert to enigmàtic. “No em refereixo exclusivament al MoraBanc, eh? Era un exemple. Parlo de tots els esports en general quan hi ha un equip a l’elit”, puntualitza.

Denis García torna a agafar la paraula i apunta que “és evident que amb un equip competint en categories superiors, la gent s’engresca”.

Fa dues temporades, l’FC Andorra es va quedar a les portes de l’ascens a tercera divisió. Va ser el curs on es va perdre el recordat Emili Vicente. “Els últims partits sí que va venir una mica més de gent, però tampoc va ser un canvi espectacular.”

Ferré explica que “la gent a Andorra només se sent atreta per anar a veure l’alta competició o quan es pugui figurar. Plantejat el cas de l’afluència de públic en les grans cites que ha acollit el país, Copa del Món de BTT, Copa del Món d’esquí, presència de La Vuelta o el Tour, Ferré deixa una pregunta a l’aire. “Quants andorrans hi ha entre el públic en aquests esdeveniments internacionals? La majoria són de fora”. En el proper cas de la visita de la Copa del Món a Grandvalira el març de 2019, “què vindran 700 persones d’Andorra? però és que hi haurà milers i milers de fora. I el cas de la Vuelta o el Tour, el mateix”, sentencia.

En l’ambient sempre ha planejat la possibilitat d’aconseguir un inversor forà que comprés l’FC Andorra i l’ajudés a créixer. Per a molts, el futbol s’arrelaria al Principat si hi hagués un equip, per exemple a segona divisió A del futbol espanyol. “No hi ha un marc legal per tal que algú de fora vingui i compri un club. Es poden fer mil propostes, però fins que no s’aprovi la llei de l’esport, que és l’ens que podria acceptar-ho, res. És fer volar coloms.” Denis Garcia intervé i deixa anar que quan existeixi aquesta possibilitat, que un inversor estranger s’interessi en ferm per adquirir l’FC Andor­ra, “jo participaré i ajudaré econòmicament en tot el que estigui a la meva mà”. Denis explica que la millor forma de revitalitzar el futbol al país és que un inversor, “un empresari xinès o un català amb il·lusió i diners, compri el club i es faci un projecte per portar-lo a l’elit. Veuria com la gent s’enganxa al futbol”.

Apareix en la conversa una nova hipòtesi. El país té potencial per atraure un inversor un cop ho permeti la llei de l’esport? “És una suposició, però ara mateix, no”, sosté Ferré. “Això sí, que quedi clar que en cas que ho permetés la llei, s’hauria de valorar la situació i seria una decisió que hauria de passar per l’assemblea de socis”, exposa.

Ferré i Denis recorden els anys de l’equip tricolor a segona B, quan el Comunal feia goig. “Si l’Andorra estigués, almenys, a segona B vindrien el doble o el triple de persones que venen ara”, assegura l’actual mandatari del club. Denis replica, “vam guanyar la Copa Catalunya contra l’Espanyol l’any 94 i hi havia afició del futbol aleshores”. Un Andorra de segona B, pels volts d’aquella brillant dècada dels 90, va escriure la seva millor actuació fins ara a la Copa del Rei arribant als setzens de final després d’eliminar el Palamós i el Getafe. Només el Celta de Vigo va barrar el pas als andorrans. Semblaven dies de flors i violes. Una època daurada que va coincidir amb el primer partit de la selecció de la història –amb derrota al Comunal davant Estònia per 1 a 6– Aquells anys d’afició futbolera van quedar pràcticament en l’oblit poc després. “El problema d’Andorra, també, és que aquí la gent o és del Madrid o del Barça”, apunta Denis. “L’Andorra no atrau perquè està a primera catalana”, insisteix.

Òscar Sonejee, actual seleccionador sub-16 i 106 vegades internacional amb la samarreta tricolor, posa l’accent en aquest argument. “L’aficionat al futbol està massa pendent de l’elit, dels partits internacionals, del Barça i el Madrid”, apunta. “Aquí el nivell és el que és i si hi hagués un equip a primera divisió, la cosa seria diferent”, redunda. “Mira, per exemple, quan una selecció forta visita l’Estadi Nacional [posa el cas de Portugal], la gent s’anima i va al camp. L’ambient és fantàstic i no té res a veure quan ve, per exemple, Kazakhstan, encara que tingui jugadors que han jugat Champions”, argumenta Sonejee.

“És que malauradament, en aquesta problemàtica manen els diners”, intervé Vicenç Marqués, entrenador de futbol. Marqués és una de les veus autoritzades d’aquest esport al Principat. Ha dirigit molts equips de la lliga nacional, l’últim, la UE Santa Coloma, i ha aconseguit títols.

“El poc interès pel futbol s’ar­rossega des de fa molt temps”, diu Sonejee. “Crec que, més enllà dels diners, que evidentment són clau, fa falta treballar i trobar solucions imaginatives.” És el peix que es mossega la cua. No hi ha diners per reforçar, per construir, un equip que intenti pujar al futbol professional. “És una mica de tot”, amplia Sonejee. “A la gent també se l’ha de motivar i l’has d’anar a buscar. Potser s’ha de fer millor la feina”. Tothom creu que Andorra és un lloc fred a l’hora de captar adeptes de la pilota. “Hi ha un tema climatològic important que potser des de fora no es veu important, però ho és”, afirma Marqués. “No és el mateix anar a veure el bàsquet, que és tancat, no passes fred, i a sobre, està a l’elit de l’esport, que anar a veure l’FC Andorra o partits de la lliga andor­rana amb 2 o 3 graus sota zero”.

Marqués recull el guant de l’anteriorment exposat per Sonejee i Denis pel que fa a l’atracció de l’esport professional envers l’andorrà. L’entrenador considera que la falta d’arrelament recau que “Andorra és un lloc de trobada i no existeixen els lligams que hi pot haver en una ciutat o un poble amb el seu equip. Aquests lligams de sempre, aquí no hi són o són diferents”. “Per atraure l’aficionat és clau tenir un equip en categoria superior”, remata.

“Ara hi ha al voltant de 2.000 llicències de jugadors i tampoc és normal que hi hagi tan poca afició a l’hora d’anar a veure futbol. Hi ha certa desconnexió”, intervé Sonejee. També fa seu un dels arguments del Denis. “La lliga andor­rana treu públic a l’FC Andorra”. “Darrerament el nivell de la lliga ha millorat, s’està portant gent de fora per fer créixer la lliga i tot va relacionat. Entren diners, entren jugadors”, subratlla.

Sonejee creu que “s’han de buscar solucions per atraure gent i el futbol s’ha de potenciar d’alguna manera. I ho hem de fer entre tots”.