Un comerç tocat

El comerç no passa pel millor moment. El descens de les vendes dels últims anys ha fet saltar les alarmes dins del sector, que és un dels pilars de l’economia andorrana, i que actualment representa el 14,7% del producte interior brut (PIB). Aquesta delicada situació també es reflecteix en un descens del nombre d’establiments, que de retruc ha comportat una reducció d’assalariats. Conscients d’aquesta situació, des de les institucions i des de les associacions ja han posat fil a l’agulla per revertir la situació, tot i que el sector també ha de fer front a aspectes com ara els canvis d’hàbits dels visitants, l’auge de les vendes per Internet i les transformacions internes.

Segons les dades del Govern, l’any 2016 el comerç a l’engròs i al detall aportava 382 milions d’euros al PIB del país, una xifra inferior als 462 milions de l’any 2007. Des del ministeri de Turisme reconeixen la “crisi estructural” que viu el sector des de fa més d’una dècada, però al mateix temps afirmen que la tendència s’ha frenat i que fins i tot comença a revifar de manera “moderada”. Des de l’executiu es va implementar el pla estratègic de compres, que ja es troba en fase d’execució.

El titular de Turisme, Francesc Camp, diu que “últimament hi ha notícies sobre el fet que no acaben de sortir les vendes, però s’ha de desdramatitzar”. El representant considera que s’estan aplicant les bases per revertir la situació, tot i que condiciona l’èxit de les mesures al fet que tots els actors s’hi impliquin. “El Govern sol no pot fer un canvi. Ha de ser un canvi del sector i el pla ha servit per assignar responsabilitats”, diu el ministre de Turisme, que considera que hi ha indicadors que conviden a l’optimisme.

Camp destaca la recuperació del nombre d’excursionistes (els visitants que venen un dia però no pernocten al país), que són els més propensos a poder gastar més diners als establiments comercials, a diferència dels turistes, que també han de fer front a l’allotjament o a altres despeses. Després de tocar fons el 2015, el nombre d’excursionistes es va recuperant i el 2017 en van venir 5,2 milions, tot i que la dada encara està lluny dels 5,8 milions. “La situació no és tan dramàtica com anys enrere”, afirma Camp, que creu que els dos pròxims governs també s’hauran d’implicar en l’acompanyament del sector per recuperar el nivell de les vendes.

El president de la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, explica que hi ha una sèrie de factors que han comportat l’estancament del sector. “El tipus de turisme que ve en general està canviant”, diu Armengol, que precisa que abans hi havia més visitants que venien només per comprar. Una visió que comparteix la presidenta de l’Associació de Comerciants de l’avinguda Carlemany, Susagna Venable, que manifesta que les compres són “un a més a més” i que els hàbits “estan canviant”.

Per la seva banda, el president de l’Associació de Comerciants del Fener Boulevard, Joan Babot, subratlla la crisi del sector i recorda que espais dins del sector serveis com ara Caldea, Naturlandia, els hotels o les estacions d’esquí “han crescut”, però pel que fa al comerç “no veiem que hi hagi millora”. D’altra banda, des de l’Associació de Comerciants del Centre Històric de la capital la presidenta, Anna Riberaygua, assegura que han constatat “que el model actual de turisme de compres està esgotat”. “

Una activitat secundària

“Quan anem de viatge anem a un lloc determinat per motius turístics purs i de passada comprem alguna cosa. Aquest és un dels factors que en certa manera poden frenar una mica el poder adquisitiu”, manifesta Armengol, que també assenyala com un dels altres motius la competència d’Internet.

Des del Principat ja s’estan analitzant vies per poder vendre productes a través de la xarxa a d’altres països, tot i que les principals traves amb què es poden trobar els venedors són els tràmits i els costos de duana. En cas de vendre un producte a Espanya o a França, el client no es podria beneficiar de les franquícies comercials i hauria de pagar l’IVA en el cas espanyol o el TVA si és en territori francès. Una de les opcions que planteja Armengol és que el client pugui reservar un producte a través d’Internet i recollir-lo quan vingui al país. D’aquesta manera, com que la compra s’emmarcaria dins de les franquícies comercials, segons Armengol, el client “no hauria de pagar cap impost al seu país”.

Armengol, que també planteja la possibilitat de crear un tipus de cooperativa perquè els petits comerços donin a conèixer els productes de manera “conjunta”, creu que el servei de poder reservar per Internet i recollir el producte al Principat s’hauria d’oferir conjuntament amb una estada d’uns dies. “Si [el comprador] ha de venir expressament, li comportarà un problema de sobrecost, però penso que es pot combinar”, diu el president de la Cambra de Comerç, que considera que l’agilització dels tràmits duaners també podria beneficiar les empreses que han decidit establir-se en zones frontereres al costat espanyol o francès a operar des del país.

Una balança positiva

En tot cas, l’arribada del comerç electrònic també pot comportar contrapartides, com ara una presència més forta d’un gegant com ara Amazon. “És la contrapartida que et pots trobar”, assevera Armengol, que de totes maneres opina que no suposarà un competidor directe. “Jo crec que la balança serà positiva. La gent continuarà comprant a Amazon”, diu el president de la Cambra de Comerç, que creu que només el fet d’obrir les vendes online a l’exterior ja suposarà una via més d’ingressos respecte a l’actual. “No és qüestió d’anar a competir amb ells, sinó d’obrir mercats al comerç d’Andor­ra”, afirma Armengol, que manifesta que l’important és “facilitar i obrir les portes als empresaris i als comerços d’Andorra cap a fora”.

Francesc Camp explica que Amazon ja és present al país. “Si fas una enquesta per veure quantes famílies han comprat per Internet a Amazon segurament serien la majoria”, diu Camp, que afirma que “tenim una oportunitat però també barreres que fan que segurament a Andorra li costarà molt que el canal online sigui el primer de venda al país”.

El representant del Govern creu que encara cal fer feina en quant a la presència de les botigues a Internet. “La digitalització no tan sols vol dir vendre per Internet, sinó comunicar i conèixer el tràfic que es genera a les webs”, remarca Camp, que considera que a Andor­ra “malauradament”, encara “hi ha molta feina” en aquest sentit. El ministre de Turisme remarca que els comerços que vulguin millorar el seu posicionament a Internet també es podran beneficiar de les ajudes que acaba de llançar el Govern per a petites i mitjanes empreses, que tenen una partida global de 190.000 euros. En tot cas, Camp diu que el comerç electrònic “ha arribat per quedar-se” i veu la plataforma com una “oportunitat” per al Principat, però també com una “barrera”, ja que creu que farà falta temps perquè “el canal online sigui el primer de venda al país”.

Susagna Venable explica que, en el seu cas, ja ha creat una pàgina web i apunta que d’aquí a cert temps això serà una “petita part” per fer repuntar les vendes. Per la seva banda, Joan Babot recorda que un dels hàndicaps del sector comercial del Principat és el fet que en establiments d’altres països “et deixen pagar, encara que sigui més car, de manera fraccionada, cosa que per a ells és un un punt positiu”. Babot considera que en el cas dels comerços de Fener Boulevard “això no ens ho podem permetre”. En el cas dels comerciants del centre històric, Anna Riberaygua és conscient que “el petit comerç s’ha de modernitzar i ha de tenir eines necessàries per fer front a aquest mercat tan globalitzat i insegur”.

D’altra banda, Miquel Armengol també apunta que una altra de les mesures que es voldran implantar és la recuperació de l’efecte vitrina, és a dir, poder oferir productes que potser no es troben a Espanya o França, com passava anteriorment. Armengol apunta que la globalització també ha comportat que les marques obliguen a comprar els estocs a les filials més properes, amb la qual cosa “la gamma que abans tenies ara ja no la tens”. “Aquella diversitat que tenies abans,ara ja no la tens. El turista que ve troba el mateix que té al seu mercat i això també frena [les vendes]”, afirma Armengol.

Productes diferenciats

Des de la Cambra de Comerç s’estudia la possibilitat d’explorar nous mercats, com ara el nord-americà, per veure quin tipus de productes existeixen allà en un sector com el de la neu, i veure si als empresaris els interessa portar-los perquè no són presents ni aquí ni als països més propers. Susagna Venable diu que ara “ja no tenim exclusivitat de productes” i que “no tens la possibilitat de saltar-te aquest pas”. “Això les cases ja no ho volen”, assevera la presidenta de l’Associació de Comerciants de l’avinguda Carlemany.

Francesc Camp, però, remarca que la pèrdua d’aquesta atractivitat amb el pas dels anys es deu també al fet que Espanya entrés a formar part de la Unió Europea. Abans, com que Madrid no tenia accés a certs productes, Andorra tenia “un punt diferenciador” i per això “va tenir tant èxit el sector comercial”. Amb l’entrada dins d’aquest espai, les empreses europees van entrar a Espanya i això va comportar una pèrdua de competitivitat. D’altra banda, Miquel Armengol també insisteix en el fet que cal incidir en aspectes com ara la formació dels empresaris, dels treballadors i la formació en idiomes.

LA XIFRA

5.411 assalariats. Aquest és el nombre de persones que treballaven al sector del comerç a final del 2017. La xifra és superior als 5.238 del 2015, però inferior als 7.090 del 2005. El nombre d’establiments també ha baixat i el 2017 era de 1.371. El 2007 n’hi havia 1.494.