TALL A la 
CS-310 

Tall a la CS-310 entre Anyós i l'Aldosa a causa d'una esllavissada sense danys personals. El trànsit s'ha desviat pel centre de la Massana

Reportatge de la setmana

Horitzó electoral

Amb menys d’un any perquè finalitzi la legislatura, representants de partits, sindicats, la patronal i excaps de Govern reflexionen sobre si hi ha d’haver un avançament dels comicis i els escenaris de futur.

Horitzó electoral

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El cap de Govern, Antoni Martí, té previst un debat d’orientació política a la tardor per fer balanç de la legislatura. Un esdeveniment que servirà per aclarir el calendari electoral i fixar la data dels pròxims comicis, que de moment es mou entre el desembre i el març. Fins llavors sorgeixen diverses preguntes. S’hauria d’avançar aquesta cita amb les urnes? Les reformes legislatives vigents s’han d’aprovar abans de finalitzar el mandat? Quins reptes de futur encara el país? Amb el següent relat, construït a partir de diferents partits (no tots hi han volgut participar, com és el cas de Liberals), sindicats, la patronal i també excaps de Govern, s’intentarà donar respostes a aquests interrogants des de diferents perspectives.

El president del grup parlamentari de Demòcrates per Andorra (DA), Ladislau Baró, creu que “ens trobem bastant al final de la legislatura” perquè “queden vuit mesos a tot estirar”. Baró la qualifica de “relativament atípica”. En aquest sentit, inclou tota la crisi de BPA, que segons ell “va marcar sobretot la primera meitat de la legislatura”, i d’altra banda també destaca el “procés de successió” del partit majoritari de cara a les pròximes eleccions. “Això crea unes coordenades una mica especials, no només a DA, sinó dins del comportament de la resta d’actors”, manifesta. Baró, doncs, apunta que “com menys temps quedi, més qüestió de tràmit acabarà sent” la possibilitat d’un avançament electoral. Per ara el partit taronja treballa l’escenari següent: “eleccions a la primavera i intentar tirar endavant l’agenda legislativa en funció d’aquesta previsió”, sustenta Baró. En tot cas també diu que “si s’anticipen abans corregirem el que hàgim de corregir”.

Per al president del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, el que està esgotat és “el projecte” de DA. “La legislatura crec que no es pot dir que està esgotada en el sentit que la majoria vol tirar endavant una sèrie de reformes que al nostre entendre són perjudicials per als treballadors”, considera López. En aquesta línia fa referència al codi de relacions laborals i la llei de la funció pública, i recorda que els socialdemòcrates van presentar “una esmena a la totalitat al codi de relacions laborals”, procediment que també faran “quan acabi el termini” del segon text. Segons el president del PS, l’executiu allargarà la legislatura “perquè falta temps per acabar aquestes lleis i alguna més que estan entrant”, el que creu que serà “el remat final de vuit anys” de DA.

Finalitzar el mandat abans d’hora o allargar-lo fins al final. L’excap de Govern i ara president de Socialdemocràcia i Progrés (SDP), Jaume Bartumeu, considera que “la legislatura no s’ha esgotat si és que es vol fer treball positiu”, relacionat als acords internacionals que ha d’afrontar el país. “Hi ha una sèrie de textos que Govern acaba d’entrar vinculats al desplegament dels compromisos internacionals d’Andor­ra”, explica. Per això considera que seria “una temeritat” donar-la per “tancada”. No obstant això el president d’SDP va admetre que “el cap de Govern pot decidir dissoldre i aleshores aquests textos no podrien ser aprovats fins d’aquí a un any, el que seria “terrible per a la credibilitat internacional”. Per això Bartumeu manté que “no hi ha més remei que acabar-la per aquestes matèries transcendentals”.

En el marc del grup mixt, la consellera general independent escindida d’SDP, Sílvia Bonet, també opta per esgotar la legislatura fins al final: “jo crec que si no hi ha una necessitat vital, acabem la legislatura, perquè hi ha algunes lleis que són necessàries”. Bonet se centra amb textos legislatius que s’estan treballant; el codi de relacions laborals, la regulació del conveni col·lectiu, l’acció sindical o el dret de vaga. Però no tot­hom està d’acord de finalitzar la legislatura.

L’USdA “desitja” l’avançament

El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach “desitjaria” un avançament de les eleccions al marge dels projectes de llei esmentats. Tot i això és un escenari que ell veu difícil. “Sabem que Govern té moltes lleis al tinter”, assegura, i per aquest motiu creu que serà “complicada” una anticipació a les urnes. El motiu principal perquè es fes efectiva, l’actual context que viu el país. “Estem en una situació molt greu a Andor­ra”, diu Ubach. El secretari general de l’USdA centra el seu argumentari, sobretot, en les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea. “Depèn com s’enfoqui ens portarà cap a l’èxit o cap al desastre”, i assegura que la legislatura “fa dies que està esgotada”.

Per la seva banda el secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Guillem Fornieles, considera que un avançament electoral “no és la part més important”, ja que és una decisió del cap de Govern. Tot i això va més enllà i es mostra molt crític amb el sistema electoral. “No pots deixar la meitat de la població amb vint anys de residència per poder votar i a sobre haver de renunciar a la nacionalitat d’origen”, critica Fornieles. En aquest sentit, creu que més enllà de convocar uns comicis “la gran qüestió és la qualitat democràtica” del país.

En canvi per al president de la Confederació Empresarial Andor­rana (CEA), Xavier Altimir, encara “queda un bon tros” de mandat. Per aquest motiu es manté caut a l’hora de fer una valoració avançada sobre el curs vinent. Així mateix, destaca que en el que resti de legislatura els “agradaria” que s’aprovessin els projectes pendents, com ara el codi de relacions laborals, la llei de la funció pública o la llei d’acció sindical.

Estratagema electoral

Tot i que encara no hi ha una data confirmada, alguns partits ja mouen fitxa. És el cas de socialdemòcrates i liberals. A més, dilluns passat també es va anunciar la creació d’un nou partit, de moment amb l’únic nom del seu impulsor, Eusebi Nomen. En aquest escenari Baró admet que hi ha cert risc que DA perdi la majoria absoluta “segons com es moguin les peces”. “Hi ha alternatives en construcció” al partit, tot i que sosté que “no són una alternativa sòlida”. No obstant això, el president del grup parlamentari demòcrata explica que el “debat successori” dins del partit” fa que DA “tingui endarrerits els temes tàctics”, a diferència de PS o L’A.

En aquest sentit, Pere López remarca que “on poden canviar les majories és al sistema territorial”, un motiu que justifica el seu pacte amb liberals. “A hores d’ara és difícil veure quin serà l’escenari polític del futur, però nosaltres hem considerat escaient sumar esforços amb ells, sabent que cadascú té unes diferències programàtiques importants”, assegura López, que també posa l’accent en “els punts en comú” en temes institucionals per tal de donar una alternativa a DA. Tanmateix, a banda del partit taronja i el pacte entre PS i L’A hi ha altres partits que poden canviar l’escenari electoral pel que fa a la confecció de les llistes, com ara SDP.

Encara sense concretar quina estratègia seguiran, Bartumeu explica que estan “preparant programa i llista nacional”. L’excap de Govern es decanta per “una proposta transversal” que sumi “ciutadans i ciutadanes”, tot i que admet que “no tothom pot fer el pas”. Una variable, la dels pactes, que plantejarà diferents escenaris en funció de les aliances que s’aniran concretant els pròxims mesos.

Plantejant reptes

Un nou model econòmic. Aquest és un dels temes estrella de Jaume Bartumeu, tot i que considera que “això no ho pot fer un sol partit” sinó que seria convenient “seure i parlar-ne”. A més, l’excap de Govern posa l’accent en el comerç i el sector financer com a eixos d’aquest canvi de paradigma econòmic.

Per la seva banda, les prioritats del PS se centren en la problemàtica de l’habitatge, els salaris i les pensions i mesures de diversificació econòmica, impulsant “determinats sectors”, com ara les cooperatives. “Potser en el moment que ningú tingui la majoria absoluta es podran prioritzar diferents qüestions”, diu López.

Baró apunta l’economia, que no sigui “tan dependent de les conjuntures”, l’acord d’associació amb la Unió Europea, o la defensa de l’estabilitat institucional del Coprincipat, com alguns dels temes principals que caldrà afrontar la pròxima legislatura. Tot i això, en segons quins aspectes, sosté que el consens serà complicat, com ho ha estat aquesta legislatura. “És veritat que no hi ha hagut un clima de consens entre majoria i oposició massa elevat, segurament per responsabilitat de tots”, admet Baró.

Decisions a llarg termini

L’excap de Govern Òscar Ribas creu que el país es troba en una “cruïlla”. Sobre la convocatòria o no d’unes eleccions anticipades Ribas confia en el criteri de Martí: “suposo que escollirà el moment més oportú”. Tot i això, constata que està més preocupat per “l’esdevenidor”, el que pugui passar els pròxims anys al conjunt del Principat. Ribas creu que “s’han de prendre mesures per evitar decisions precipitades”, que passen sobretot per un “canvi de model econòmic necessari i urgent”. L’excap de Govern també posa sobre la taula que hi ha d’haver un canvi d’actitud a la classe política, amb un “tarannà diferent” més enllà del “teatre” i a partir de decisions que no siguin a curt termini.

La decisió de convocar eleccions a curt termini recau a les mans de Martí, si és que s’han d’avançar. Si no també n’hi haurà, com a molt tard al març. La tardor esvairà dubtes.

tracking