Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Reportatge de la setmana

L'abús de la segona pena

Juristes d’Andorra analitzen el règim de presó preventiva en general i la situació de privació de llibertat que viu l’exconseller de Finances de Sant Julià de Lòria, Joan Besolí, empresonat a Espanya.
Joan Besolí fa gairebé un any que està tancat a la presó de Soto del Real en situació de règim preventiu.

L'abús de la segona pena

Joan Besolí fa gairebé un any que està tancat a la presó de Soto del Real en situació de règim preventiu.

Actualitzada 07/05/2018 a les 06:48
El codi de procediment penal andorrà, en el seu article 103, indica que el batlle pot decretar la presó provisional o l’ar­rest provisional del processat per un delicte quan la seva llibertat presenti un perill per a la seguretat pública o el fet comès hagi causat alarma social; si existeixen motius per creure que el delinqüent intentarà sostreure’s a l’acció de la justícia; si el delicte ha causat un perjudici a un tercer i no ha estat presentada una fiança suficient; si la detenció és necessària per a la protecció del processat o per prevenir la reiteració del delicte; si l’inculpat no compleix l’ordre de compareixença dictada pel tribunal o el batlle; o si el manteniment en llibertat pot perjudicar el desenvolupament normal de la instrucció.
En el cas d’Espanya, el codi de procediment penal parla de presó preventiva i en el seu article 155 assenyala que només es pot aplicar en tres situacions: per impedir el perill de fuga de l’encausat; per evitar el risc de desaparició o inutilització de fonts de prova rellevants per a la causa o per neutralitzar la fundada perillositat de comissió de delictes en el futur.
Aquesta mesura, la de la presó preventiva o provisional, s’ha fet tristament famosa els darrers mesos a Espanya, on algunes veus parlen d’abús en el seu ús en el cas dels presos polítics catalans. Andorra també s’ha vist esquitxada directament amb la detenció, primer, i ingrés a la presó espa-nyola de Soto del Real, després, de l’exconseller de Finances del comú de Sant Julià de Lòria, Joan Besolí, acusat d’haver-se apropiat de 6,5 milions d’euros de la venda de drets audiovisuals de 24 partits amistosos de la selecció brasilera de futbol per després blanquejar-los a través d’un entremat societari que també passava pel Principat. Un delicte del qual també està acusat l’expresident de l’FC Barcelona, Sandro Rosell, qui també està ingressat al centre penitenciari de Soto del Real en règim de presó provisional.
Besolí hi va ingressar el 25 de maig de l’any passat i si no hi ha cap canvi en la seva situació, els propers dies complirà un any en presó provisional. El codi de processament penal espanyol indica que aquesta mesura “excepcional” no pot excedir d’un any si la pena aplicable no supera els dos anys de presó o de dos anys si és superior. També diu que en cap cas la presó preventiva pot superar la meitat del límit màxim de la pena que es pogués imposar a l’encausat i que podran prorrogar-se el termini d’un any o de dos fins a un any més quan es prevegi que la causa no podrà ser jutjada amb anterioritat al seu venciment. La durada total pot arribar a quatre anys si la causa se segueix per delicte contra la vida, o per delicte comès en el si d’una organització criminal o per delicte de terrorisme.

Desesperació de Besolí
El cas de Joan Besolí ha transcendit a l’opinió pública per les circumstàncies personals de l’empresari lauredià, a qui li ha estat denegada fins a deu vegades la petició de llibertat condicional per part de la jutgessa de l’Audiència Nacional espanyola Carmen Lamela. Les condicions de la presó preventiva no li han permès, ni tan sols, sortir de Soto del Real per visitar el seu fill de 20 anys, que es troba paralític després de patir un accident de treball a Andorra, i que està ingressat en règim intern a la Clínica Gutman de Barcelona.
Fonts properes a Besolí expliquen que l’ex-polític lauredià es troba “desesperat” i que no entén la darrera denegació de llibertat condicional, fa unes setmanes, després que la Confederació Brasilera de Futbol, la presumptament perjudicada en el cas, aportés un certificat a la causa en què explicitava que no havia patit cap perjudici econòmic. Les mateixes fonts lamenten algunes actuacions de Lamela, com per exemple quan va qualificar d’“estra-nya” la petició de Besolí de quedar en llibertat condicional per poder estar prop del seu fill.

Els juristes no ho entenen
Els diversos juristes andorrans consultats, malgrat que tots posen en relleu que no són coneixedors directes del cas i que tot el que saben del mateix és a través dels mitjans de comunicació, coincideixen a definir la presó preventiva o provisional com una mesura excepcional i a evitar en el màxim d’ocasions possibles.
“La presó preventiva ha de ser per a assumptes molt excepcionals”, assenyala l’exdegana del Col·legi d’Advocats Maite Bor- geaud, que afegeix que “com a regla ningú ha de perdre el seu dret a la llibertat sense una sentència ferma”. La jurista insisteix que la presó preventiva només s’ha d’utilitzar “en casos molt extrems” com quan hi hagi la possibilitat de destrucció de proves.
Hi coincideix el també exdegà dels advocats Jean Michel Rascagneres. “La presó preventiva s’ha d’aplicar seguint el codi de procediment penal i s’ha d’aplicar de manera restrictiva”, diu, per apuntar que “en aquest cas i en altres s’està fent una aplicació extensiva de la presó preventiva”. Rascagneres, per exemple, no entén que una de les justificacions de Lamela per denegar la llibertat a Besolí sigui que és andorrà i per tant hi ha un risc de fugida molt alt. “Algú es creu que no sortirà mai de la vida d’Andorra? Que no anirà a Espanya o França?”.
El lletrat afegeix que en el cas de Besolí “hi ha una situació familiar que justifica plenament la llibertat” i recorda que és un delicte contra el patrimoni, el que fa que difícilment “es pugui justificar” un període tan llarg de presó preventiva. “Estem vivint a països veïns una situació molt greu. Amb gent en presó preventiva per raons que no estarien justificades a altres països d’Europa”, diu Rascagneres en referència –tot i que sense anomenar-ho directament– al que està succeint a Espanya. “I que això és així es veu en el fet que són molt reticents amb les extradicions que se’ls demanen”.
En la mateixa línia que els dos exdegans, l’advocat Joaquim Viola considera que la mesura de privació de llibertat sobre Besolí “és molt rigorosa” i que “siguin quins siguin” els fets “està tenint una durada molt elevada”. Viola recorda que aquesta mesura es pot substituir per altres de control, com ara el bloqueig de béns, i assenyala que “l’ús de la presó preventiva és excessiu a Espanya i Andorra”. En el cas del lauredià “sobta molt que duri tant temps”, i sobta perquè “ara mateix en el procediment no hi ha acusació ni ningú que estigui reclamant res”. Viola sentencia que “el cas del senyor Besolí et fa pensar que hi ha altres raons per mantenir-lo en presó preventiva”.
“Estic en contra de la presó provisional com a norma, i en qualsevol dels casos fins i tot quan m’afecta professionalment molt directament”, diu l’exdegà del Col·legi d’Advocats Manuel Pujadas. “La presó provisional hauria de ser només per evitar la destrucció de proves. Fer-ho per evitar el risc de fugida és estúpid avui en dia”, assenyala, per afegir que la mesura hauria de ser d’un mes màxim i amb una sola pròr­roga. Pujadas considera “escandalós” el que està passant “amb el senyor Besolí, amb els polítics presos a Espanya i el que va passar amb el senyor Joan Pau Miquel, tot i que nosaltres l’acusem i anirem fins al final”. Finalitza asseverant que el que cal “és menys presó preventiva i més decisions judicials ràpides”.
Sophie Bellocq, actual degana del Col·legi d’Advocats, també és del parer que “qui està en presó preventiva ha de ser jutjat al més aviat possible”. La degana és dels juristes consultats qui menys es mostra en contra de la presó preventiva, però sempre deixant clar que ha de ser justificada. “La presó provisional l’ha de justificar la investigació i s’ha de fer de forma proporcional”, assenyala Bellocq, que explica que “no pots deixar en llibertat una persona acusada d’homicidi a qui li pot caure una pena de presó de 10 anys perquè podria fugir”. La degana matisa que “la idea és no tenir tancada a la presó gent innocent”.
L’exdegà Francesc Badia considera que la presó preventiva “ha de ser per una raó molt especial, molt justificada i molt limitada” i diu que “tinc la sensació que en el cas del senyor Besolí no hi ha massa coses que ho justifiquin”. Badia recorda que “la presó és una pena que condemna algú a ser privat de llibertat”, assenyala que “només s’hauria d’imposar quan les penes són fermes” i indica que quan es parla de presó preventiva “és sense haver estat jutjat i ha de ser limitada al màxim”. Segons el lletrat, a Espanya, en general, “es fa un abús de la presó preventiva” i aquest abús “és sempre injust”.

Vulnerar drets fonamentals
Per l’advocat Alfons Clavera “és un abús el que està passant [amb Joan Besolí], hauria d’estar en llibertat condicional”. Segons el lletrat, els jutges instructors “acostumen a abusar” de la presó preventiva i moltes vegades es converteix “en una pena anticipada” que en els casos d’absolució “requereix una reparació”. Clavera insisteix que aquesta mesura ha d’estar “molt justificada” i creu que en el cas de Besolí, després de deu denegacions de llibertat, “s’ha de veure si estan vulnerant els seus drets fonamentals i esgotar les vies per anar al Constitucional espanyol”.
Clavera assegura que la persona que està empresonada sense tenir una sentència ferma “ho viu fatal”. Indica que és desencisant tant per al pres, que “no entén per què està tancat”, com per l’advocat, que “no pot fer-li entendre per què se’l manté tancat”. Per Pujadas, estar en presó provisional “és un martiri, és insuportable perquè estàs a l’atzar del jutge”, i afegeix que quan tens una condemna ferma “saps quan sortiràs i pots organitzar la teva vida a la presó”. Viola parla d’“angoixa”. De l’advocat, perquè “no saps què dir per demanar la llibertat”, i del client, que té “un problema molt greu”. Borgeaud indica que l’advocat té dificultats per explicar-li al client per què no el deixen lliure i que la presó preventiva converteix en “més angoixant” la situació d’un acusat.
3
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477