x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Reportatge de la setmana

Vaga a Andorra, un dret per explorar

El funcionariat s’aturarà les pròximes setmanes en un país que gairebé no ha viscut grans mobilitzacions. Sindicats i patronal reflexionen sobre per què regular la vaga ha estat una assignatura pendent.
Professors protestant a Escaldes en el marc de la vaga de l'any 2014.

Vaga a Andorra, un dret per explorar

Professors protestant a Escaldes en el marc de la vaga de l'any 2014.

Fernando Galindo
Una imatge de la vaga a Fhasa de l'Arxiu Plandolit.

Vaga a Andorra, un dret per explorar

Una imatge de la vaga a Fhasa de l'Arxiu Plandolit.

Actualitzada 12/02/2018 a les 07:22
Els sindicats de l’administració han aprovat començar una vaga d’aquí a 8 dies que s’allargarà, amb aturades puntuals, fins al 19 de març. Volen frenar la reforma de la Funció Pública de Govern, amb la qual diuen que no estan d’acord, “ni amb la forma ni amb el fons”, i que entre d’altres, proposa canviar els triennis per quinquennis. Si no hi ha canvis, serà la primera gran aturada laboral al país des del 1933, quan els treballadors de les Forces Hidroèlectriques d’Andorra (Fhasa), prop d’un miler d’homes vinguts de fora de les Valls i majoritàriament simpatitzants de la Confederació Nacional del Treball (CNT), van anar a la vaga. Serà una aturada general de la Funció Pública, no obstant això, el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, fa “una crida a la unitat dels treballadors” enfront de les crítiques per la discrepància amb Govern sobre els serveis mínims i el dret o no a cobrar el salari durant la vaga. Ubach acusa l’executiu de Martí de fer política “de majoria absoluta” i “legislar per abaratir l’acomiadament”, però alhora de parlar del perquè al Principat gairebé no hi ha hagut mobilitzacions, recorda que cal anar molt més enrere. Gabriel Ubach nega que sigui “resignació”, sinó “estar completament desemparats” pel “Codi de relacions laborals” i “una llei electoral desigual”.
El secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), Guillem Fornieles, afegeix, en aquest mateix sentit, que al sector privat “l’acomiadament no causal” que figura al Codi de relacions laborals, impedeix que “els treballadors es mobilitzin per por a represàlies”. Segons Fornieles, això també explica que sigui el funcionarat qui pugui optar per aturar-se: “els treballadors públics no han de témer pel risc de ser acomiadats, no és un privilegi, és un dret que hauria de tenir tothom”. Tot i això Fornieles afirma que els funcionaris “no són impunes”, i és contundent: “afortunadament són drets que tenen adquirits i retallar-los-hi seria un cop d’Estat”.
“A les empreses privades l’únic dret que té el treballador és acomiadar-se a si mateix”, manifesta Guillem Fornieles. El president de l’Associació de Bombers (ABA), Joan Torra, afegeix que “la poca història d’aturades al país està motivada per la por”. Destaca que “a més, al sector privat hi ha una alta rotació” de treballadors. “Molta gent marxa”, lamenta.

A les portes de la regulació
Fornieles sosté que la reforma de la Funció Pública “precisament retalla drets”, i creu que “tant els serveis mínims com descomptar del sou el dia d’aturada als empleats públics no pot decidir-se segons criteris propis de Govern, no pot funcionar així, podria si estigués legislat, però no ho està”. El secretari general del SAT recorda que el dret de vaga està reconegut a l’article 19 de la Constitució, però no s’ha regulat mai fins ara. L’article 19 de la Carta Magna aprovada fa 25 anys afirma que “els treballadors i els empresaris tenen dret a la defensa dels seus interessos econòmics i socials”, i que “la llei regularà les condicions d’exercici d’aquest dret per garantir el funcionament dels serveis essencials de la comunitat”. Tot i així el 2013, deu anys després, el secretari general de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), Ban Ki-moon, va assenyalar la necessitat de desenvolupar-ho per ratificar des d’Andorra el Pacte internacional sobre drets econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides. La festa de l’1 de Maig, el Dia del Treballador, no ha arrelat mai a un país poc acostumat a les mobilitzacions. Però els últims anys sí que s’han viscut algunes aturades: l’any 2014 els duaners i el personal de l’ensenyament van fer aturades per protestar contra la reforma dels complements de jubilació. També el professorat del Lycée ha fet aturades, per exemple el 2011 i l’abril del 2017.
Si s’aprova serà l’actual proposició de llei qualificada de mesures de conflicte col·lectiu de Demòcrates per Andorra (DA) la que preveu desenvolupar el dret de vaga aquest mandat. Però els sindicats alerten que només serà en positiu “si es fa des del consens i el diàleg”, no “fent servir les majories absolutes” per afavorir les empreses, segons diu Ubach. Una de les queixes dels representants sindicals en el conflicte sobre la reforma de la Funció Pública és justament que creuen que no se’ls ha volgut escoltar perquè d’antuvi “tenien unes línies vermelles ben marcades”. De la decisió de fer vaga les properes setmanes, el Govern n’ha explicat que té el màxim respecte cap a la decisió, però que aquesta ha de ser compatible amb el dret de garantir els serveis essencials.
Xavier Altimir, president de la Confederació Empresarial Andor­rana (CEA), reitera que la patronal sempre ha dit que està a favor de sindicats forts i del dret de vaga. Josep Manzano, president de la comissió de recursos humans i relacions laborals de la CEA, apunta d’entrada que “el dret de vaga està en vies de ser regulat per la llei de conflicte, juntament amb les altres dues lleis de caràcter laboral”. Manzano defensa que “és un dret que existeix de manera fefaent citat en la Constitució”, i confia que la nova llei vegi la llum com a molt tard “al juny”.

Falta de delegats: “un fracàs”
“Estem totalment a favor que es reguli, de manera que doni seguretat legal i fiabilitat que hi ha un marc jurídic que permet l’aplicació d’aquest dret igual que permet l’aplicació del dret del trencament patronal, que és l’altre vessant de la llei del conflicte col·lectiu”, remarca Josep Manzano. Quant a la presència de delegats de personal a les empreses, Manzano explica que “no n’hi ha gaires” perquè “el marc legal que avui dia tenim no garanteix suficientment ni afavoreix l’existència d’interlocutors a nivell de la representació dels assalariats a les empreses”. El dirigent de la CEA afirma que “des de la patronal hem empès des de fa anys per renovar les lleis i adaptar-les a la situació que vivim a nivell de país en ple segle XXI, gairebé des del dia següent de l’entrada en vigor de l’actual Codi de relacions laborals el 2009”. Segons Manzano, “el fracàs absolut que no hi hagi hagut eleccions a les empreses per triar delegats de personal, ja marca l’obsolescència de la llei”.
Quant a “l’acomiadament no causal”, Manzano diu que “hem de pensar sempre que l’aplicació de les lleis es fa des de la bona fe, hi ha empreses on s’han promogut eleccions per part dels assalariats i no hi ha hagut cap acomiadament”, sí que va haver-hi un cas “que va condicionar molt” perquè va tenir molta transcendència, conclou. “La qüestió és quines garanties dona la llei perquè situacions com aquesta no es donin”, diu. Per Ubach, el quid de la qüestió no està en les legislacions laborals en si, que creu que van camí de recular en drets, sinó que diu aquestes són fruit “que no hi ha ningú que representi els treballadors al Consell General, amb una llei electoral arbitrària i caduca”. Ubach destaca que “poden votar 25.000 de 70.000 persones” i que “Canillo és el 3,7% d’electors i Ordino el 6,47%” però tenen “un gran pes” electoral que, amb Sant Julià de Lòria, les equipara a les parròquies centrals.

LA REVOLUCIÓ DEL 1933
Primers passos de modernitat
Fa 85 anys al Principat van confluir els clams de modernització i per al sufragi universal masculí. A aquestes reivindicacions s’hi va afegir l’onada de vagues dels treballadors de Forces Hidroelèctriques d’Andorra (Fhasa) de 1933. Els obrers que havien estat contractats per a la construcció de la central hidroelèctrica i de la xarxa de carreteres, i que ja van protagonitzar aturades el 1931 i 1932, van protestar per les precàries condicions laborals.
La República Francesa va acabar enviant al Principat un contingent de gendarmes, i malgrat que sí que es va aconseguir el sufragi universal masculí, les reformes laborals van haver d’esperar.
El moviment sindical va ser il·legal durant dècades i el primer sindicat no va prendre forma fins a finals dels 80, de manera clandestina. Guillem Fornieles, del SAT, rememora que el 1987 van celebrar-se a la Seu unes primeres jornades de treball immigrant. La primera reunió va ser el 1989, i el Congrés Fundacional del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT) va fer-se el 1990. La constitució del 1993 va emparar-ne la legalitat a l’article 18, i el Consell General va aprovar el Codi de Relacions Laborals, malgrat que Fornieles recorda que el plantejament va ser el de “propietaris de terres i mitjans empresaris”.
  • #4 Roger
    (02/07/18 01:27)

    Papanatas va dir..
    Les vagues no serveixen per res? Ah doncs menys mal que els patrons van ser bons de establir les 40 h setmanals, els caps de setmana... Les vagues serveixen quan fan soroll i tenen seguiment. I el turisme? Potser hauriem de deixar de ser tant esclaus del turisme i mirar una mica pels que estan a Andorra tot l'any

    Respondre
  • #3 Lintu
    (21/03/18 09:49)

    En un país tant petit com Andorra, les vagues son ridícules ! És un país 100% turístic i si es bloqueja el país, cosa que els sindicats faràn, serà un desastre económic. Els sindicats només miren el seu malic i no pensen en els demés. Son organismes creats per defensar, peró ara, son organismes que fan vaga sistemàticament i no miren l´interés general. Al final, la vaga no ha servit per rès i el Senyor Ubach cridant i provocant el govern, ha demostrat un nivell bastant baix.

    Respondre
  • #2 CDR a andorra????
    (12/02/18 05:29)

    la cup a andorra???? ay ay ay ay de aquellas aguas estos lodos.... estem molt influenciats per la republica de dinamarca del sud....

    Respondre
  • #1 Papanatas
    (11/02/18 16:49)

    Les vagues no serveixen per a res, són "un dret de picar de peus" i actuen com un amortidor social, per evitar autèntiques i genuïnes revolucions, ja extingides, com els dinosaures ....

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477