Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Reportatge de la setmana

Salari mínim suficient?

Per primer cop tots els treballadors que facin 40 hores setmanals seran, com a mínim, mileuristes. El sou base d’aquest 2018 se situarà al voltant dels 1.017 euros. Però, n’hi ha prou per viure?
Salari mínim suficient?

Salari mínim suficient?

El salari mínim creixerà més de l'inicialment previst per aquest 2018 per adequar-se a l'augment de l'IPC.

Salari mínim suficient?

Salari mínim suficient?

Salari mínim suficient?

Actualitzada 17/01/2018 a les 06:48
El salari mínim va entrar en la campanya de les eleccions generals del 2015. Al gener d’aquell any, en l’informe sobre el compliment de la Carta Social Europea, el Consell d’Europa alertava que el sou base a Andor­ra era massa baix justificant-ho perquè era el 47,52% de la retribució mitjana dels assalariats del país quan el correcte és que arribés, com a mínim, al 50%. El 2015 es mantindria en els 962 euros mensuals, la mateixa retribució que el 2014, com a conseqüència d’un IPC negatiu. En resposta, la proposta electoral demòcrata (els comicis es van celebrar al març) i que es va aplicar ja el 2016 va ser un increment progressiu de l’1,5% anual per tal de complir amb la recomanació de l’organisme europeu en acabar la legislatura. Aquest any, però, una inflació que està previst que se situï al voltant del 2,6% ha suposat un canvi a l’alça i el salari base que ja s’havia aprovat que seria de 1.005,33 euros se situarà en uns 1.017. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va explicar que aquesta mateixa setmana està previst que s’aprovi el decret oficialitzant la nova xifra.
El titular d’Afers Socials defensa que conscients que la retribució era baixa “vam assumir un compromís electoral” que es traduirà que finalitzada la legislatura el sou base s’haurà apujat, tenint en compte la circumstància sobrevinguda d’aquest 2018, almenys un 7%, però assevera que ni l’executiu ni Demòcrates per Andorra volen quedar-se aquí. “La perspectiva és que encara s’han de fer esforços” i d’aquí que, tal com va anunciar el secretari general de la formació, Esteve Vidal, la setmana passada, el proper objectiu (i així s’hauria de plasmar en el programa electoral de les properes eleccions que, si no hi ha avançament, se celebraran el 2019) serà assolir un salari mínim de 1.200 euros i, per tant, del 60% de la retribució mitjana.
Però amb una situació de preus del lloguer a l’alça, els sindicats conclouen que no és suficient i argumenten que els salaris dels treballadors haurien de reflectir també els efectes de la recuperació econòmica. Els empresaris, al seu torn, argumenten tot el seguit de càrregues que han de suportar els negocis i recorden que el sou mínim és això, un mínim, però en cap cas la retribució majoritària. Ho diu el president de la Confederació Empresarial (CEA), Xavier Altimir, que assenyala que al seu dia, quan el Govern va comunicar a la patronal l’objectiu d’augment ja s’hi van mostrar d’acord. Una retribució que el representant del col·lectiu considera “correcta per Andorra” però que, recorda, és una magnitud marcada “per cobrir els mínims exigibles” però que “molta més gent del que ens pensem estan per sobre” perquè, afegeix, “si ets empresari i tens gent bona, productiva, ets suficientment intel·ligent per retribuir-la per la seva vàlua”.

El cost de la vida
El president de l’Associació de la Mitjana i la Petita Empresa, Marc Aleix, té una visió diferent. Apunta a les dades més recents fetes públiques sobre el nivell salarial dels treballadors del país per lamentar que es paga massa poc. Xifres que palesaven que 4.866 treballadors cobraven menys del salari mínim (991,47 euros), s’entén que per fer jornades de menys de 40 hores, 5.140 estaven a la franja entre el sou base i els 1.200 euros i, globalment, prop de la meitat dels 36.684 dels treballadors cotitzants a la CASS estava per sota dels 1.500 euros de salari fix mensual. Aleix entén que per decidir quin és el sou mínim adequat “primer de tot hauríem de saber la realitat del cost de la vida a Andorra: quant costa la cistella de la compra, el lloguer”.
“Una persona sola, una mare sola amb un nen, a veure si pot arribar a final de mes amb un sou de 1.000 euros”, esgrimeix. I emfatitza especialment la qüestió de l’habitatge apuntant que el que es recomana per a una economia domèstica sanejada és que el que es dediqui al pagament del pis se situï entorn del 28% dels ingressos mensuals. Un únic salari de 1.000 euros significaria pagar per un pis 280 euros. “S’hi troben pisos de lloguer a Andorra per aquest preu?”, es demana.
Per al secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors, Guillem Fornieles, de res serveix que s’apugi el sou base “si s’aprofita per apujar lloguers o el preu de l’electricitat” perquè, remarca, “automàticament torna el problema”. Així que, insisteix, s’ha d’actuar sobre qüestions com ara l’habitatge i frenar-ne “l’especulació”. Ara, lamenta, per als treballadors “hi ha una pobresa d’expectatives, no hi ha possibilitat de fer projectes a llarg termini” i hi afegeix que la solució no han de ser els ajuts socials, perquè “això és caritat”, sinó la construcció d’un autèntic Estat social.
El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, molt crític amb el Govern, recorda que van fer una proposta més ambiciosa respecte a la pujada salarial: un 2,5% anual. “Hauria estat un 10% la legislatura passada, més un 10% d’aquesta, un 20% que hauria solucionat també bastant problema de la CASS.” Ara es queixa que des de les files demòcrates es llenci “una proposta electoralista”: un salari de 1.200 euros. “Una vegada més lamentem que el Govern dels millors defugi de les seves obligacions. Que treballin més per apujar salaris i pensions i actuar sobre el tema dels lloguers”. I insisteix a reclamar que es faci un estudi “real” sobre el cost de la vida.
El ministre d’Afers Socials diu que ja s’hi està treballant i que “durant aquest any disposarem d’aquest estudi” que elaborarà una empresa especialitzada en l’àmbit estadístic. Però insisteix que ja s’ha actuat perquè no es podia demorar el problema. “La constatació que el salari mínim és baix ja la teníem, i tot el que s’hagi fet és feina feta i que calia fer”, remarca. També perquè tingui un impacte sobre la quantia de les pensions. Malgrat que Espot matisa que “efectivament a Andorra hi ha pensions baixes, no totes, perquè si mirem la mitjana de la pensió de qui ha cotitzat més de 35 anys són 1.300 euros” i relaciona la quantia d’algunes prestacions amb el menor temps cotitzat al país. No nega, però, la relació salari baix-pensió baixa i que per això s’ha de fixar “un salari mínim a l’altura de les circumstàncies”.
Sobre la qüestió dels lloguers, el titular d’Afers Socials recorda que a la convocatòria per atorgar ajuts per al 2018 ja es van flexibilitzar criteris per arribar a un nombre més gran de ciutadans i respondre al context actual del mercat immobiliari, però també matisa que en el nombre de sol·licituds s’han percebut els efectes de la recuperació econòmica i la davallada de la desocupació. Insisteix, però, en el compromís en la qüestió social i en el pas endavant que ha suposat la nova legislació i que es traduirà, per exemple, que el 2018 totes les prestacions socials es revaloritzaran automàticament el que marqui l’IPC. “L’any 2011 si no hi havia una decisió política no ho feien.”

La recuperació
Gabriel Ubach clama per una recuperació del poder adquisitiu perdut com a conseqüència del sotrac econòmic. “Si hem sortit de la crisi tornem a posar els rellotges a l’hora, salaris més elevats tenen una conseqüència positiva en l’economia”. Però el president de la CEA recorda que la bonança no ha arribat a tot­hom i que un sector rellevant del país, el comercial, segueix patint. Susagna Venable, presidenta de l’Associació de Comerciants de Carlemany, corrobora la situació difícil com a conseqüència del nivell de vendes i agreujada pels costos que han d’assumir, un precisament el del lloguer dels locals. “Estaria molt bé que s’adeqüessin a la realitat del país, a la realitat de la gent que ens visita”, assenyala. En el cas concret de l’arrendament dels locals comercials insisteix en una proposta: que es poguessin pactar amb el propietari en funció dels números del negoci. “Han d’entendre la realitat del que estem patint”, apunta. Una situació que es tradueix què “a mi m’agradaria pagar salaris més elevats però malauradament no puc”.
També la presidenta de l’Autèntics Hotels d’Andorra, Cristina Canut, posa de manifest les dificultats d’un negoci hoteler. Afirma que en el seu cas “ja fa anys que vam entendre que o a la gent la paguem decentment o no treballen bé”, i que el nivell salarial es tradueix, per tant, en qualitat i en una plantilla fidelitzada, però descriu una situació difícil per la “competència deslleial” provocada pels preus baixos amb què treballen alguns establiments però també perquè, als problemes actuals s’hi afegeixen d’altres amenaces. “Contínuament adverteixen que s’haurà d’apujar la cotització a la CASS, que implantaran una taxa turística, que si ens apujaran l’IGI...”, lamenta. I tot plegat amb una ocupació mitjana anual del 40%, reflexiona. Així que clama per un major suport de l’administració, perquè freni la venda barata de llits o per potenciar i promocionar activitats que també puguin omplir llits entre setmana. Perquè negocis que rutllen, negocis amb plantilles millor pagades.
Etiquetes
Veure’n més
22
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477