Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Reportatge de la setmana

Tocats pels talls

Un dels col·lectius més perjudicats pels bloquejos a la carretera N-145 va ser el dels treballadors fronterers. Les protestes, que consideren contraproduents per a la comarca, van obligar-los a fer mans i mànigues per arribar a la feina.
El tall de carretera del 8 de novembre es va perllongar durant 24 hores i va ser el més conflictiu.

Tocats pels talls

El tall de carretera del 8 de novembre es va perllongar durant 24 hores i va ser el més conflictiu.

Xavier Pujol
Grafit sobre la calçada de l'N-145.

Tocats pels talls

Grafit sobre la calçada de l'N-145.

Actualitzada 06/12/2017 a les 07:13
La convulsa situació política que s’està vivint a Catalunya després de la celebració del referèndum de l’1-O ha tingut també efectes sobre Andorra. Els més directes, els dos talls a la car­retera N-145 el 3 d’octubre (de deu hores de durada, i realitzat amb motiu de la vaga general, o aturada de país, en protesta contra la repressió policial el dia de la votació), i 8 de novembre, aquest de 24 hores, pocs dies després de decretar-se l’empresonament de vuit exconsellers del govern de la Generalitat, incloent-hi l’ex-vicepresident Oriol Junqueras.
A part de les conseqüències que les restriccions de trànsit van tenir per a les empreses de transport, tant de passatgers com de mercaderies, les quals es van veure obligades a suspendre d’un dia per l’altre o a anul·lar sobtadament nombrosos serveis, el col·lectiu de treballadors fronterers es va veure especialment tocat per les protestes. En alguns casos, la impossibilitat d’anar a treballar els va suposar la pèrdua del salari de la jornada, o l’obligació de recuperar el dia en festiu. D’altres van arribar al seu lloc de treball com van poder. Per exemple, recorrent les rutes típiques de contrabandistes.
Això és el que va fer l’M. C. J., administrativa d’un important grup empresarial del país. “El 3 d’octubre la carretera ja estava tallada de bon matí. Amb la meva germana vam decidir pujar en 4x4 pel rec dels Quatre Pobles [una pista forestal que discorre en paral·lel a la carretera] fins a Anserall. Ens vam quedar bloquejades a mig camí, ja que ningú regulava el trànsit, i per allà no hi poden passar dos cotxes”, recorda. Amb cooperació i paciència, els mateixos usuaris van organitzar un comboi, supervisant ells mateixos la circulació dels vehicles per evitar incidents durant el trajecte.
La jornada més dura, però, va ser la del 8 de novembre. Inicialment, el Comitè de Defensa de la República (CDR) de l’Alt Urgell, organitzador de les protestes, havia anunciat un tall de carretera d’unes 10 hores. És a dir, similar a l’anterior. Aquesta nova acció, al contrari del que s’havia assenyalat, va acabar allargant-se fins al matí següent, després que arribessin al punt de concentració membres de diversos CDR procedents d’altres punts de Catalunya on també s’havien organitzat talls.
Per encarar aquell dia, l’ M. C. J. va decidir quedar-se a dormir la nit abans a casa d’uns amics del Principat, i al vespre, malgrat que el CDR de l’Alt Urgell havia anunciat durant la tarda que el bloqueig es perllongaria durant almenys 4 dies, va optar per tornar a la Seu pel rec dels Quatre Pobles. D’altres fronterers no van tenir tanta sort. “La meva germana no tenia on quedar-se a dormir i no la van deixar passar. Feia cua per a l’obertura puntual de carretera prevista a les 11 del matí, però els mossos no la van deixar quedar-se”, relata M. C. J. “Finalment va pujar per la pista d’Anserall i va arribar a les 12 a la feina.”
Un altre dels fronterers tocats pels talls, el Jaume (nom fictici), resumeix així com el va afectar tot l’enrenou: “a nivell laboral, arribant tard a la feina. I a nivell personal, viure amb el neguit que et produeix a tu i als teus la incertesa de no saber quan arribaràs a casa. O si hauràs d’acabar fent nit a dins del cotxe”, remarca.
Després de fer tard a la feina el primer dia de protestes, davant la segona jornada reivindicativa el Jaume va curar-se en salut i va decidir arribar més d’hora al despatx on treballa com a comptable. Molt més d’hora, de fet. “Sabent que la concentració estava anunciada a partir de les 6 del matí, em vaig aixecar a dos quarts de cinc per poder passar a temps”, explica.

Passejada en bicicleta
A la Gemma (nom fals), el tall del 3 d’octubre la va agafar de sorpresa, i no li va quedar més remei que agafar la bicicleta fins a Anserall, on la va recollir amb el cotxe una cosina que viu a Andorra. Així va poder completar el trajecte fins al lloc de treball. “Des de la feina em van insistir que havia de pujar, i a aquella hora la pista forestal ja estava col·lapsada”, comenta. Per tant, “l’únic recurs que tenia a mà era la bici”.
La bicicleta es va quedar a casa el dia 8 de novembre, quan la Gemma va decidir llevar-se més d’hora al matí i intentar passar amb el cotxe pel camí forestal d’Anserall. “A aquella hora encara no hi havia mossos regulant el trànsit [es va habilitar un dispositiu més tard], el camí és molt estret i vaig trigar més de mitja hora a fer el tram de la Seu a Anserall”, comenta.
A l’hora de tornar a casa, la situació no havia millorat. “Eren dos quarts de sis de la tarda i ja abans d’arribar al desviament d’Anserall hi havia un gran embús a la carretera”, explica. Després de quedar-se clavada al lloc més d’una hora, i en veure clarament que la pista dels contrabandistes estava totalment bloquejada, la Gemma va decidir girar cua i abusar novament de l’hospitalitat dels seus parents andorrans. “Em vaig quedar a dormir a casa seva, i sort en tinc d’ells, perquè en cas contrari, què has de fer? Pagar-te un hotel?”, es pregunta.

Fer-se escoltar
Aquesta treballadora fronterera, que es considera independentista, defensa en part aquest tipus de protestes perquè creu que “quan vols fer sentir la teva veu, has de prendre algunes mesures dràstiques com a últim recurs, perquè d’altra manera és molt difícil fer-te escoltar”. Ara bé, tampoc creu que “països aliens al conflicte polític català s’hagin de veure perjudicats”, perquè “fer pressió dins de Catalunya pot tenir sentit, però fer-la a Andorra no crec que sigui la solució”.
La Gemma, malgrat els perjudicis que pugui haver patit el Principat per les manifestacions a l’N-145, no tem una possible reacció de les autoritats del Principat en revenja pels talls. “Hi podria haver mesures per part d’Andorra si aquests bloquejos fossin molt reiterats, i ara com ara no crec que es tornin a repetir”, afirma.
De fet, les denúncies interposades per diversos usuaris de la car­retera davant la guàrdia civil, i la constitució d’una associació, a Andorra, d’afectats per les restriccions de trànsit, podrien actuar com a senyal d’avís cap als organitzadors dels talls, que “s’ho pensaran dues vegades abans de tornar a fer alguna cosa”. Aquesta és l’opinió de la Marta (pseudònim), treballadora del sector del comerç que no es mossega la llengua a l’hora de criticar el format de les protestes. “No pot ser que per culpa d’una vintena de manifestants la gent s’hagi de veure privada del dret a lliure circulació”, argumenta. “I amb més motiu quan de retruc es bloqueja un país que no té res a veure amb el tema català”, agrega.
Des d’aquest punt de vista, la Marta assenyala que “a Catalu-nya poden fer totes les manifestacions i concentracions que vulguin, però si els de la Seu comencem a perjudicar Andorra, Andorra també podria començar a perjudicar-nos a nosaltres si així ho vol”. La Marta creu, en aquest sentit, que “tallant l’N-145, l’únic que fem és llençar-nos pedres sobre la pròpia teulada, perquè voler arruïnar Andorra és també voler arruïnar la Seu”.
El mateix parer és compartit per l’M. C. J. “Si ja és difícil trobar empreses andorranes que vulguin fer permisos fronterers, encara ho serà més si a sobre no tenen la certesa que aquests empleats puguin complir els horaris per culpa dels talls”, subratlla. D’aquesta manera, “si la Seu viu en bona part d’Andorra, perjudicar Andorra significa enfonsar completament l’economia de la Seu. És així de clar”, destaca.
El Jaume confia que, en cas d’haver-hi noves protestes a Catalunya per la situació política, aquestes no repercuteixin Andor­ra. De fet, creu que “ara mateix no trobo que tingui cap sentit tornar a tallar la carretera. Però tampoc tenia gaire sentit la manera com es va dur a terme les altres vegades, sobretot la segona, així que tot és possible”, opina.

Convivència en risc
Sigui com sigui, ell també es mostra convençut que aquesta mena d’accions poden acabar passant factura a l’Alt Urgell. “Primer de tot perquè s’està posant en risc la convivència dins la pròpia comarca”, assegura, ja que, al seu entendre, “s’estan enfrontant interessos i idees molt oposats, i això no pot portar res de bo”, hi afegeix.
D’altra banda, el Jaume recorda que Andorra “no té absolutament res a veure amb les reclamacions que es fan en aquestes protestes”, i que malgrat això, “el país es pot veure greument perjudicat des del punt de vista econòmic”. Per aquest motiu, no veuria gens estrany que el Principat acabés prenent mesures al respecte. “Hem d’entendre que un percentatge molt elevat de la població de l’Alt Urgell es guanya la vida al país veí. Qui sap si hi podria haver una davallada de contractacions de fronterers”, afirma. “Seria, com anomenen els autors dels talls, un dany col·lateral a evitar de totes totes”, conclou.

EL CDR DE L'ALT URGELL DESCARTA NOUS BLOQUEJOS
Fonts del Comitè de Defensa de la República (CDR) de l’Alt Urgell han assegurat al Diari que ara com ara no es plantegen dur a terme futures protestes que puguin tornar a afectar la carretera N-145. “Des del CDR de l’Alt Urgell no hi ha cap tipus de mobilització prevista que pugui implicar el tall de l’N-145”, afirmen. Així mateix, asseguren que “a nivell de la Coordinadora Nacional del CDR tampoc hi ha cap convocatòria prevista que pugui comportar talls de circulació al territori”. La guàrdia civil va rebre el 9 de novembre, l’endemà de la segona jornada de restriccions, diverses denúncies de persones particulars pels perjudicis que els havien ocasionat els talls. Les acusacions anaven dirigides al CDR de l’Alt Urgell i contra els dirigents territorials d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea Nacional Catalana. En paral·lel, des d’Andorra es va començar a gestar una associació d’afectats presidida per l’empresari Balbino Mora.
Etiquetes
8
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477