Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Reportatge de la setmana

Temporers a la recerca de pis

Centenars de treballadors que són a Andorra per passar-hi l’hivern veuen gairebé impossible trobar habitatge. Expliquen que els preus són abusius i la falta d’opcions els obliga a compartir habitació o, fins i tot, marxar.
Cues de futurs treballadors davant l'edifici d'Immigració, aquesta setmana.

Temporer busca pis

Cues de futurs treballadors davant l'edifici d'Immigració, aquesta setmana.

Xavier Pujol
Molts dels temporers d'hivern troben feina a les estacions d'esquí.

Temporer busca pis

Molts dels temporers d'hivern troben feina a les estacions d'esquí.

Fernando Galindo
Gustavo Fabian va posar en marxa el blog 'Argentinos en Andorra' l'any passat.

Temporer busca pis

Gustavo Fabian va posar en marxa el blog 'Argentinos en Andorra' l'any passat.

Actualitzada 27/11/2017 a les 07:57
Just al tombant de l’hivern i amb l’estrena de la temporada d’esquí a tan sols una setmana, l’activitat de recerca de pis de desenes de temporers és encara frenètica. Les gairebé 1.250 persones que treballaran a pistes, més molts d’altres que s’incorporaran al període de màxima activitat de l’hostaleria del país, han passat hores d’ara molts dels tràmits necessaris per residir al Principat i, en la majoria de casos, han signat els corresponents contractes de treball. Alguns, però, continuen a la recerca de pis o han acabat cedint a segones i terceres opcions: com ara compartir no tan sols habitatge, sinó també habitació, o optar per hostals i d’altres fórmules temporals. N’hi ha fins i tot que ha trobat un lloc per estar a través d’una moda creixent per viatjar: la plataforma couchsurfing, que posa en contacte usuaris a tot el món per intercanviar allotjament.
“Molts propietaris prefereixen llogar els seus habitatges al turisme, sobretot a parròquies altes, però cada vegada més a la resta de zones”, denuncia l’extremeny Pedro Fernando, que treballarà en hostaleria i que és un veterà dels hiverns al país, malgrat que ara fa dos anys que no venia.

Preus a l’alça
“Els preus d’enguany s’han enfilat a xifres impossibles, més amunt dels 600 euros al mes”, es queixa Pedro Fernando. A diferència d’altres temporades, l’empresa li ha ofert allotjament, però avisa que “qui no ha vingut un mes abans per trobar pis, hores d’ara ho té complicat”. És el cas de la Florencia, una jove argentina que prefereix no fer públic el cognom i que explica que s’ha topat amb diversos intents d’estafa per Internet. “Un senyor em va oferir un pis preciós i em demanava una transferència bancària, però a les xarxes socials d’altres temporers argentins em van advertir que aquell habitatge no existia”, explica. No ho ha denunciat a la policia perquè la persona que els contactava utilitzava diferents correus electrònics i es va canviar el número de mòbil diverses vegades. “Em va semblar que seria en va”, lamenta. La Florencia encara busca feina i abans d’arribar a Andorra va passar per Espanya. “Busco feina en l’hostaleria o en el que sigui, vull treballar”, afirma. La falta d’allotjament la preocupa encara més: “He anat a immobiliàries però m’he trobat que el contracte mínim de lloguer era de cinc anys.”
“Les poques agències de pisos que m’han atès em demanen entre 4 i 6 mesos d’avançament en forma de dipòsit i comissió”, repassa. D’entrada només ha aconseguit llogar una habitació de forma temporal, i ha de marxar-ne el 2 de desembre, just a l’inici de temporada. “És terrible”, diu quan se li demana com ha anat fins ara la recerca de pis.

Dormir a l’hotel on es treballa
En José Ángel Márquez, de 25 anys, ha arribat a Andorra des de Huelva per estar-s’hi fins l’abril. Estudia a l’Escola d’Hostaleria Islantilla, a Lepe, i és a partir del centre que ha trobat feina a Andorra la Vella. Li han ofert compartir pis al Pas de la Casa per 495 euros al mes l’habitació i a mig país de distància d’on té el lloc de treball. El jove andalús té un company de feina que ha vingut amb parella i que ha trobat un pis petit per 600 euros. De moment, ell es quedarà a l’hotel on treballa, una opció que ha estat la solució que han donat alguns empresaris a la crisi de l’habitatge d’hivern, però que no és sempre factible. Márquez no perd l’esperança que la situació canviï abans de l’abril. “Si trobés pis més a prop no m’ho pensaria”, diu.
D’altres temporers han hagut de tibar de coneguts que havien arribat abans al país, malgrat que no sempre fos la seva primera opció. “Jo tinc la sort que la meva germana viu aquí i estic a casa seva, però conec argentins que han hagut de marxar, tot i tenir feina emparaulada, perquè no trobaven ni pis ni habitació“, afirma Agustina Almiron. Fa uns dies, indica, un grup d’amics del seu cunyat van trobar pis a Escaldes-Engordany quan ja s’havien rendit. “El propietari va decidir llogar-los el pis per a la temporada a última hora, després que li ho demanés com un favor gent d’aquí, d’Andorra”, sosté.
Per si mateixa, Almiron s’ha trobat amb un altre tipus d’entrebanc: “En un principi la mestressa de la cafeteria que em va oferir feina creia que tenia quota d’extracomunitari i comunitari, però el dia que vam anar a Immigració a entregar la meva carpeta li van dir que no era així i que, en tot cas, havia de reclamar.” Agustina Almiron, que és a Andorra per primera vegada i que d’entrada va venir per conèixer la seva neboda acabada de néixer, exposa que “m’he trobat buscant feina de nou, quan només faltaven 15 dies per a la temporada”.

L’acció de les estacions
D’entrada, els camps de neu han evitat que els seus empleats es quedessin sense pis facilitant-los la recerca i han llogat edificis per oferir-los allotjament. A Grandvalira s’ha llogat un habitatge entre Canillo i el Tarter i diversos pisos per a la pròxima campanya, i també a Vallnord s’ha facilitat que els temporers lloguessin diversos pisos, que l’estació va reservar d’entrada. La xifra de temporers s’alça aquest any fins as 205 treballadors a Arcalís, i fregant els 540 a Pal Arinsal, mentre que a Grandvalira, com cada hivern, n’hi ha més de mig miler llarg.
La dificultat ha estat més gran per als treballadors de les petites empreses que no han pogut facilitar pis o habitació als empleats. A molts propietaris d’habitatges els surt més a compte llogar als esquiadors i als turistes que als temporers. “Hi ha habitatges moblats per més de 3.000 euros i per 7.500!”, comenta l’argentina Florencia, que està d’acord que són preus clarament dirigits a un tipus de públic amb més poder adquisitiu. Florencia recorda que “moltes persones venen d’un país on la situació econòmica és complicada, per intentar gua-nyar-se la vida aquí”.
Paloma Herrera, de 29 anys i originària de Xile, és de les que la feina els ha facilitat el pis, però té la mateixa sensació. “Per als que han de començar a buscar un cop que arriben a Andorra, la recerca es fa molt difícil”, comenta. Kuty Fernández –un altre membre de la nombrosa comunitat argentina de temporers– és igualment taxativa: “Fa set anys que vinc a treballar al país i el que està passant amb els pisos fa vergonya. Vaig estar buscant i vaig trobar estudis per 1.000 euros, hores d’ara encara hi ha molta gent sense pis.” Fernández denuncia que li van arribar a oferir feina a canvi de pis, situació que no va acceptar. Una altra temporera de fa anys, Pipi Mancuso, explica que prepara una carta oberta que “enviaré al Govern per traslladar-li la inquietud actual de molts companys, sobre com les condicions de lloguer han canviat a pitjor”.
Malgrat que no és l’opció preferida, perquè la majoria no tenen cotxe propi i el lloc de feina els queda lluny, alguns treballadors han buscat pis a Sant Julià de Lòria. Una majoria opta per compartir tota la informació immobiliària que troben en comunitats a les xarxes socials, on els tràmits per aconseguir la residència i el lloc de feina figuren com a preocupacions amb molta menys força que l’habitatge. “Qui entre aquesta setmana i la vinent no hagi trobat res haurà de començar a plantejar-se marxar”, recorda Pedro Fernando.

L’opció del ‘couchsurfing’
La via escollida per l’argentina Julia Amadeo per trobar pis durant l’hivern ha estat fruit del seu costum de viatjar. L’estada al continent europeu li servirà per conèixer diversos països, així que els mesos que passi treballant a Andorra, i davant l’escassetat d’altres opcions, ha optat per un sistema que coneix bé: el couchsurfing a casa d’un andorrà que, com ella, tenia perfil al web. Ambdós defensen que no és una manera de trobar allotjament de forma gratuïta, sinó que serveix per intercanviar experiències.

XARXA D'AJUDA
Arribar a un país nou fa que sorgeixin mil preguntes i, si és per buscar-hi feina amb tots els tràmits de rigor per obtenir-hi la residència, sentir vertigen és comprensible. Ho sap bé Gustavo Fabian, administrador del blog Argentinos en Andorra (argentinosenandorra.blogspot.com) i d’un grup de Facebook que funciona en paral·lel. “Fa sis temporades que vaig arribar per primera vegada, coneixia molts argentins que venien i l’any passat vaig decidir fer el blog, per explicar bé els passos necessaris”, assevera Fabian. Enguany ha detectat “més temporers que s’estan en hostals i pensions” i que comparteixen pis. “Per abaratir costos hi ha qui compartirà una habitació entre 3 o 4”, diu. A la pàgina de Facebook que administra en Fabian, com en d’altres grups similars, la falta d’allotjament és aquests dies encara la principal preocupació. Però amb la temporada a menys de set dies d’estar en marxa, els que han vingut a treballar també busquen conèixer d’altres persones amb els seus interessos i compartir l’enyorança d’estar lluny de casa. “A través de la xarxa d’argentins a Internet, aquests dies, hi ha quedades per compartir música, organitzar barbacoes i fer alguna escapada turística”, detalla Gustavo Fabian.
Les publicacions hi són constants, com ho és la solidaritat entre compatriotes argentins que demanen i obtenen sovint ajuda i teixeixen noves amistats.
Veure’n més
11
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477