Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Reportatge

Immobiliàries sense pisos

El sector viu un moment crític per la manca d’habitatge de lloguer. Els professionals apunten directament contra els immobles tancats dels no residents i reclamen solucions urgents al Govern.
Les agències es veuen obligades a rebutjar clients perquè no hi ha oferta de pisos de lloguer.

Immobiliàries sense pisos

Les agències es veuen obligades a rebutjar clients perquè no hi ha oferta de pisos de lloguer.

Actualitzada 02/10/2017 a les 07:27
Situació límit. Desesperació dels que arriben. Propietaris que dupliquen el preu dels immobles. Lloguers que s’aproximen a salaris. Molts, moltíssims pisos tancats. Inacció política. Aquesta és la radiografia que fan els agents immobiliaris del país de l’estat actual del sector. Una situació que ha proliferat els darrers mesos, fins al punt que les agències es troben sense estoc d’habitatges de lloguer o si els tenen els col·loquen de manera immediata. Això perjudica especialment les persones que arriben al país per treballar i busquen un pis per a elles soles, ja que actualment a les parròquies centrals pràcticament no hi ha oferta per sota dels 800 o 1.000 euros. Els assessors consultats consideren que la situació, que s’ha agreujat el darrer any, és insostenible i insten el Govern a posar-hi mà. A més, alerten que els propietaris estan aprofitant el context de manca d’oferta per apujar el preu dels immobles.
“Hi ha molta gent que busca pisos i no n’hi podem oferir perquè només tenim pisos cars i tampoc gaires. De fet, a Andorra la Vella i Escaldes ara no disposem de cap pis de lloguer i tenim gent treballadora que està agafant pisos de mil euros.” És el relat que fa Jordi Almeyra, assessor immobiliari, el qual constata que “ara hi ha inflació i això implica que cada vegada sigui més difícil trobar un pis en condicions”.
Una altra agent que treballa per a moltes immobiliàries i que no vol revelar la identitat assegura que té mig centenar de peticions que no pot satisfer. “No en trobo ni un de pis. La cosa està fatal”, sentencia, tot referint-se als treballadors de temporada, però no només. “No en tenim ni per als fixos”, afirma, i és que “els propietaris s’estan aprofitant i apugen els preus”, fins al punt que “un pis de 40 metres que val 350 te’l posen a 550”. “Molta gent segueix buscant fins que es desespera i acaba agafant el que hi ha”, manifesta, tot alertant que fins i tot “al final es posen quatre persones en un pis d’una habitació”. Jèssica Sonejee, una altra treballadora del sector, apunta que “intentem trobar-los alguna cosa, però hi ha molts pocs pisos i hem de deixar que vagin a un altre lloc”, mentre que Sergio Calvo indica que “farà prop d’un any que tenim aquest problema de preus superelevats i cada vegada més; no podem abastir tothom”, ja que “molts propietaris els apugen tot i que els aconsellem que no ho facin”.
Jeni Romero, també agent immobiliària, afirma que tenen “algun pis però no donem a l’abast per tota la demanda que tenim”, i “el poc que tenim s’ha incrementat de preu”. “Fins ara valien entre 500 i 600 euros, però ara estan de 900 o 1.000 cap amunt” perquè “molts propietaris aprofiten la renovació dels contractes per incrementar el preu”. A més, explica que la demanda és tan alta que ja no accepten peticions dels temporers. Per altra banda, l’assessora Fani Teruel precisa que “la situació ha estat difícil el darrer any i mig i molt difícil durant aquest any”, fins al punt d’afirmar que “ara realment la situació ja és molt greu” perquè estan tenint “moltíssimes” dificultats per complir amb els clients que els arriben. Teruel recalca que els habitatges ja no estan pràcticament mai lliures perquè “la persona que marxa sempre ja té algú que el vol i ni ens arriba”. Pel que fa al barem de preus, afirma que “els pisos que ens queden valen de 800 euros cap amunt o, més ben dit, de 1.000 cap amunt”.
María José Callejas relata que “cada dia passen dues o tres persones i res”. “El que tinc són dues propietats de lloguer, de 800 euros i 1.500 euros”, assevera, destacant que “al centre d’Andorra els preus s’han duplicat”.

Milers de pisos buits
Per als experts consultats, el detonant de la crisi actual de manca d’habitatge ha estat l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic d’informació, que afecta les propietats dels no residents que no s’han regularitzat i opten per no treure’ls al mercat per tal de no exposar-se a sancions. Una bossa de pisos que es compten per milers. Almeyra exposa que “aquest és el principal problema perquè en no estar declarats els pisos no es poden posar al lloguer ni a la venda”, i assegura que d’aquest tipus d’immobles n’hi ha “molts i molts”. Per això, considera que “Govern hauria de fer un pas i solucionar-ho d’alguna manera”, i en aquest sentit suggereix “donar un temps límit a aquesta gent que no té declarat el pis perquè el vengui o el declari d’alguna manera sense patir una sanció”. Igualment, l’agent consultada que prefereix no donar el nom apunta que “a Andorra s’hauria de lluitar perquè tots aquests pisos sortissin”. “El que no podem fer com a país és tenir pisos tancats”, sentencia. Aquesta professional immobiliària xifra en un 20% del total els pisos tancats que hi ha al país. Sonejee addueix que “molta gent vol vendre però no el té declarat i no pot” perquè “no està regularitzat”.
En aquest context, planteja “forçar-lo a regularitzar el pis i així poder-lo tenir per llogar o vendre”. Calvo coincideix a corroborar que el problema és que hi ha “molts pisos tancats, no declarats”, i també apartaments turístics. “A veure on posen els temporers. Quan arribi serà un problemón”, etziba. Igualment, Romero confirma que el problema es deu al fet que “hi ha pisos que estan tancats perquè són de clients de fora que no el tenen declarat i que hi ha altres edificis que els estan restaurant i volen fer venda i tot això no juga al nostre favor”. I proposa, a més, que els habitatges destinats a la venda siguin per a lloguer en un 50%.
Teruel també posa l’accent en l’augment dels apartaments turístics. “Hi ha propietats que s’han declarat pisos turístics i òbviament ja no estan com a lloguer normal”, argüeix, tot i que ràpidament reconeix que “hi ha una gran quantitat de pisos tancats”. Aquesta agent planteja “obligar els propietaris dels pisos a posar-los a la venda o al lloguer”, i també posar mà en els preus perquè “ara mateix ens trobem que la gent que viu sola o famílies amb un sol sou no poden obtenir un habitatge perquè no se’l poden permetre”. “Això ja no és un problema d’immobiliàries, és un problema nacional, i Govern hi hauria de posar mà”, va exclamar. De la seva banda, Callejas va afirmar que “molta gent ve de fora, es fa residències passives i paga qualsevol preu per viure al centre”. “Tinc experiències de conegudes que els han fet fora del pis per llogar-lo a 1.300 euros, doblant el preu”, va revelar. I va reblar: “Govern hauria de fer més habitatges per a la gent treballadora i més ajudes, perquè la classe mitjana no s’ho pot permetre.”

Canvis legals
El Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris (AGIA) fa temps que exigeix canvis legals per adaptar la normativa als temps actuals. El president de l’organisme, Jordi Galobardas, afirma que la Llei d’arrendaments de finques urbanes està “obsoleta” perquè “encotilla molt la manera de fer la contractació quan la realitat del mercat és molt més rica”, i posa com a exemple els temporers o els residents que abans de comprar volen llogar un temps. En aquest context, insisteix que el panorama actual reclama contractes d’un any o dos i no de cinc tal com estan estipulats actualment. Una durada mínima que l’executiu ja ha anunciat que canviarà en la modificació d’aquesta llei. També proposa contractes de lloguer progressiu en el cas dels locals comercials fins que el negoci s’assenti.
Per altra banda, fa èmfasi en el procés de desnonament, que “és molt feixuc”, i s’hauria d’agilitzar perquè “potser és algú que ha marxat del país i té el pis tancat”. “El propietari ha d’afrontar un procés llarguíssim i costa recuperar la possessió”, lamenta, alhora que demana “trobar sistemes per recuperar la possessió”. Per tot plegat, conclou que “la llei s’ha de tocar sí o sí” perquè “no tenim el marc legal per poder actuar bé i amb seguretat jurídica”.
Un altre aspecte és reduir el percentatge de cessió obligatòria en sòl urbà per a les noves construccions. “Costa molt tirar endavant qualsevol mena de promoció, també les que es volen destinar a pisos de lloguer. És molt llarg i les tramitacions són molt feixugues”, segons Galobardas, que opina que això “s’hauria de fer ja”. El Govern té al pensament rebaixar la cessió per a aquelles promocions destinades al lloguer i iniciarà converses amb els cònsols en breu. L’AGIA, però, defensa directament l’eliminació de la cessió: “Nosaltres pensem que no n’hi hauria d’haver, o que s’hauria de reduir molt i fer el possible per agilitzar els tràmits tant per fer un pla parcial com quan ja tens un solar urbà i vols construir.”

L’AGIA matisa l’abast dels buits
Galobardas va admetre l’existència de la problemàtica dels pisos que estan tancats però en va qüestionar l’abast. “Tot i reconèixer que existeix i que és important, nosaltres no tenim la dada dels 4.000 pisos que s’havien publicat i pensem que és exagerada”, va assenyalar, afegint que “sense menystenir el problema, que existeix, ens sembla que és desmesurada”. “Molta gent opina per la percepció, perquè hi ha molts edificis que poden donar la sensació que estan tancats però no vol dir que estiguin buits, sinó que són de gent de fora que ve de tant en tant”, va adduir.
Quant a possibles accions per combatre aquest fenomen, Galobardas va indicar que “la solució l’haurien d’haver adoptat els propietaris d’aquests pisos ja fa molt temps”, acollint-se a amnisties fiscals o regularitzant les propietats. “Ara l’única cosa que podem dir és que facturin la declaració”, va indicar, recalcant que “és l’única solució immediata que hi ha”. El Govern, que admet l’existència del fenomen, també preveu ara com ara com a única opció que els ciutadans compleixin les responsabilitats fiscals al seu país i regularitzin la seva situació per donar sortida a les propietats que tenen a Andorra.

UNANIMITAT POLÍTICA EN LA CERCA DE SOLUCIONS
Tots els partits polítics constaten que la manca d’habitatge de lloguer és un problema greu que requereix solucions urgents i immediates, i és per això que el Govern ja ha anunciat canvis legals i ha iniciat converses amb els bancs per treure els pisos buits que tinguin al mercat a lloguer per un curt període de temps. Tot i així, l’oposició creu que s’hauria d’haver previst el problema i actuat abans.
El conseller general del grup liberal Ferran Costa va recordar que “abans hi havia un ministeri dedicat a l’habitatge que va intentar capitalitzar solucions a aquest problema i Toni Martí el va fulminar”. “Si realment s’ho creu caldria donar-hi sortida i no començar a fer comissions, taules i tauletes”, perquè “el mercat de lloguer és inassequible i s’hi ha de posar solució”. Des del PS, la consellera general Rosa Gili també va denunciar que l’any 2016 “es van carregar un departament d’habitatge” i va lamentar que “no en veuen venir cap ni una i sempre reaccionen quan tenim el problema a sobre, sense anticipació”. “Lamentem que no actuessin abans i no quan el problema ja està enquistat”, va reblar.
Gili va remarcar que “el problema no és que no hi hagi pisos, sinó que són de gent de fora que per l’intercanvi d’informació fiscal no el volen llogar” i, per tant, “construir-ne més no resoldrà el problema”. El conseller Víctor Naudi va recordar a la sessió de dijous al Consell General que la Constitució preveu que “l’estat intervingui en l’ordenació del sistema econòmic, mercantil, laboral i financer per fer possible, en el marc de l’economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general”. El parlamentari va utilitzar l’article 32 de la Carta Magna per justificar que “tenim un problema i cal actuar ja”, i va exigir solucions per “al gran nombre d’apartaments de persones estrangeres que no han regularitzat la situació i continuen tancats”.
La consellera independent Sílvia Bonet va recalcar que “el problema el tindrem el mes que ve” i, per tant, “calen mesures a curt termini”, com ara pensar “què podem fer perquè aquest hivern hi hagi pisos de lloguer a preus assequibles per als temporers”. Pel que fa als immobles bloquejats dels no residents, Bonet va plantejar una moratòria en què l’Estat actuï com a “responsable d’aquella propietat i la posi al mercat de lloguer”. “Un tipus d’expropiació temporal que sigui legal, fent un preavís, i avisar que si no es presenta aquell pis serà usat com a lloguer residencial durant sis anys”, va exemplificar.
A les parròquies altes ja s’han començat a mobilitzar. El cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, va anunciar que ja s’estan buscant solucions per als treballadors de l’esquí. “L’any passat ho vam solucionar i aquest any no veig per què no ho hem de poder solucionar”, va manifestar, i va detallar que “l’estació ja està treballant per oferir allotjament a la gent que vingui a treballar a l’hivern” posant pisos a la seva disposició.
Mandicó va manifestar que “a curt termini el que hem de fer és espavilar-nos tots per buscar solucions” i va confiar que “al final acabarem trobant allotjament per tothom”. Per al mandatari, “el fet que molts pisos s‘hagin destinat a ús turístic ha fet que tinguem manca de pisos de lloguer per a la temporada d’hivern”.
Etiquetes
  • #11 El Tarter
    (07/10/17 20:34)

    MI piso lo he pagado YO, por lo tanto HAGO LO QUE ME LA REAL GANA CON EL, lo disfruto, lo dejo vacío ó lo alquilo EN EL PRECIO QUE ME DA LA GANA y si hay alguien que lo paga pues bien y si no cerrado. Algún problema con MI PISO PAGADO POR MI ??.
    Y en el caso de los que no la hayan declarado en su país, es su problema, TUVIERON TIEMPO MÁS QUE SUFICIENTE PARA EL 720.
    Todos estos buscavidas, pseudo agentes, como no tienen donde caerse muertos goles podemos expropiar, jajajaja

    Respondre
  • #10 JOAN
    (05/10/17 00:22)

    Tranquils que estem molt lluny de Venezuela.

    Respondre
  • #9 coquelicot
    (04/10/17 10:08)

    Es ben trist que les persones que venen a treballar no trobin pis i si el troben sigui a un preu imposible.
    Pero que no es queixin les inmobiliarios ni l'AGIA. Durant molts anys s'han fet d'or venent pisos a geent d'Espanya que venia amb els diner a la ma i d'un dia per altre compraba un pis (tu havies estat mirant el pis, intentant cuadrar les tevés possibilitats mensuals per pagar una hipoteca, etc.) i al dia següent d'haber vist un pis, la inmobiliaria et telefonaba dient que ja l'habien venut a algú d'Espanya que había vingut amb els diners al comptat. De que es queixen ara???

    Respondre
  • #8 Barbaritats populars 2
    (04/10/17 05:48)

    L'intel·ligencia no la dona la capacitat d'escriure així com avanç d'opinar mínim llegir de que tracta el tema i que es diu al mateix, cert que es massa llarg per llegir-lo tot sense posar-se plorar avanç d'acabar ... El comentari 4 es un resum d'algunes perles dites mes amunt en to irònic del que diuen a l'article, i en dona una opinió en el mateix to (quin nivell..) per exemple “Un tipus d'expropiació temporal que sigui legal, fent un preavís, i avisar que si no es presenta aquell pis serà usat com a lloguer residencial durant sis anys” això està escrit a l'article, evidentment que es una barbaritat sols pensar en una expropiació, per això el titul barbaritats populars... Tranquils que ensentirem de mes groses i sempre hi aura qui estigui d'acord. Salut.

    Respondre
  • #7 SEBA
    (03/10/17 23:28)

    ESTA TEMPORADA ,SIN DRAMATIZAR ,TENGO APROXIMADAMENTE MAS DE 15 AMIGOS Q NO VAN ESTA TEMPORADA ,POR ESTE TEMA Y OTROS 40 Q NO PODRAN IR XQ NO ENCUENTRAN PISO , TODO MUY LINDO , PERO YO NO SE COMO VAN A SER PARA ATENDER A MAS DE 2000000 DE TURISTAS SIN TRABAJADORES, YO ME PONDRIA LAS PILAS XQ LA TIENEN ADENTRO NO REACCIONAN Y LES QUEDA DOS MESES .

    Respondre
  • #6 JOAN
    (03/10/17 23:24)

    Molt bon comentari Edu.

    Respondre
  • #5 Edu
    (03/10/17 23:16)

    si una persona vol tenir els pisos tancats, aquesta en el seu dret qui aquest tipus per decidir, vaya bolivariano el amic 

    Respondre
  • #4 Barbaritats populars
    (03/10/17 06:50)

    Quines barbaritats, expropiació temporals de 4.000 habitatges, si existeix o no aquestos habitatges, la construcció habitatges de lloguer no es la solució, que tothom vol el mateix pis, taules d'analisi, certament aquestes afirmacions son un exemple del nivell i quin nivell, es el que pasa quan no es disposa de persones preparades ni per contestar ni per preveure en cada sector quines son i seran las necessitats en funció de les decisions que es prenen, lamentablement les persones amb aquest sentits funcionant, estan al sector privat, dirigint en empreses d'èxit, preveient i emprenen en els seus respectius negocis. 

    Respondre
  • #3 JOAN
    (03/10/17 00:54)

    Es pot ser resident i tindre un pis declarat a Andorra i a España,
    No serà que lo que costa es iniciar noves promocions a uns preus mes raonables com es fa a La Seu de Urgell.

    Respondre
  • #2 Edu
    (01/10/17 11:31)

    Sandra Cano ( AGIA)va reiterar que el col·legi no té potestat per conèixer el nombre de pisos buits que hi ha actualment al Principat. Amb tot, va indicar que «tampoc hem d'exagerar la situació» perquè «pisos de lloguer n'hi ha». El problema, va afegir, és que «tothom vol el mateix pis, al mateix lloc i al mateix preu i Andorra és el que és». En aquest sentit, també va recordar que «venim d'una època d'una crisi econòmica molt forta en què no s'ha construït».

    Respondre
Veure’n més
11
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477