Combatent el 'bullying'

Fer bullying o dur a terme assetjament escolar. Una acció que fa posar la pell de gallina per tot el que engloba i que desperta rebuig i solidaritat. Pegar, tirar a terra, puntades de peu, cops de puny, amenaces, xantatge o insults. Tot això i molt més és el que va patir des de 5è de primària fins a 4t d’ESO un jove andorrà que actualment té 26 anys i cursa Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat d’Andorra. Es tracta de Tomàs Gonzalez Martinez. El seu testimoni serveix per saber com s’afrontava anys enrere al Principat l’assetjament escolar i com ha evolucionat, cap a millor, amb decrets i plans de sensibilització, prevenció, a més de legislació. Gonzalez, estudiant fins a secundària a l’escola andorrana d’Andorra la Vella, recorda de quina manera va començar el calvari que li comportaria una sèrie de seqüeles contra les quals encara a dia d’avui mira de fer front per aconseguir els seus somnis.

“Quan feia 5è no sé per quina raó un noi em va començar a fer comentaris fora de lloc i es reia de mi. Més endavant van passar als xantatges i a les obligacions, com posar-me de genolls i resar”, assegura l’afectat. Explica que ho feia per por, perquè no volia que hi haguessin represàlies negatives contra la seva persona i, sobretot, perquè no el peguessin. Ara bé, la primera vegada que va ser atacat amb violència “va arribar l’últim any de primària. Jo en aquell moment era un nen molt inofensiu, tímid, covard i sempre estava suplicant amb llàgrimes als ulls que no em fessin mal”. La víctima indica que en aquell moment no s’atrevia a obrir la boca a casa seva i tampoc amb els professors, ja que creia que si els seus pares ho sabien i parlaven amb els nens en qüestió doncs la situació aniria a pitjor i voldrien fer-li més mal per bocamoll. Tomàs Gonzalez parla de l’episodi que més el va marcar i que més seqüeles avui en dia li ha deixat: “a secundària, a l’hora d’esbarjo, dues persones em van agafar i una altra em va posar una navalla al coll. Puc encara notar perfectament el fil de la navalla i com d’acollonit estava en aquell instant”. Els agressors li van fer xantatge arran que “sabien que els meus pares tenen una pastisseria, aleshores m’obligaven a portar-los-hi xiclets o qualsevol cosa. Jo ho agafava sense que ningú se n’adonés i em sabia molt greu, però jo per no patir més els ho donava”. Continua relatant que va sofrir tot tipus de burles als vestidors d’educació física, li agafaven la roba i se la tiraven a les dutxes o el tancaven als lavabos i el pegaven mentre ell es limitava a demanar si us plau que paressin. El moment de dir-ho a casa va arribar arran d’una tarda que va tornar de l’escola amb els ulls molt blancs i pàl·lid. Aleshores “la meva mare em va portar al pediatre i aquest li va dir que m’havia passat alguna cosa. Davant d’aquesta situació em vaig veure obligat a confessar”. Assenyala que ho va passar molt malament perquè no sabia per quin motiu estava patint bullying i fins i tot es va arribar a plantejar que tenia la culpa d’alguna cosa. Considera que “podria haver decidit no tornar més a l’escola i per sort vaig tenir el valor de no donar aquest plaer als assetjadors. Tot i saber el que em trobaria hi anava cada dia amb un somriure a fer el que havia de fer”. Comenta que la seva motivació eren els estudis i no volia permetre que quatre “desgraciats” acabessin amb els seus objectius.

Durant l’entrevista cita en nombroses ocasions la força de voluntat que va tenir per sobreposar-se a tot, però també té en ment moments durs, com per exemple quan a la nit plorava dins del llit de la seva habitació sense que el sentissin, ja que li venien atacs de nervis pel que li passaria al cap d’unes hores. Per Gonzalez es va donar una clau que era la por que transmetia als seus enemics, perquè els comportava crèdit per seguir actuant i “els feia més forts, tenien més ganes, força i violència. No soc una persona violenta i si he de triar entre fer patir o patir segurament em posaria davant, però després de tants anys puc dir que del que més em penedeixo és de no haver donat un cop damunt la taula i haver-los demostrat que amb mi no s’hi fica ningú”. A mesura que passaven els anys narra com alguns professors l’havien intentat ajudar, però afirma que es va sentir desemparat perquè segons ell “el meu cas mai se’l van arribar a prendre seriosament. El suport més gran que vaig tenir i gràcies al qual vaig poder sortir-me’n va ser el de la meva família, sobretot el de la meva mare, tieta i cosí. Si en aquella època hi hagués hagut algun tipus d’ajuda externa estic segur que no ho hauria passat tan malament”.

Associació d'ajuda

Arran de la seva experiència té la intenció de crear a Andorra una associació d’ajuda contra el bullying per a famílies de nens i nenes que han patit el que ell va viure. Aquesta idea se li va ocór­rer a causa de “les notícies que que fa temps que llegeixo sobre casos d’assetjament escolar. Són semblants al meu i sento una impotència molt gran. A mi m’agradaria anar allà i recolzar a aquestes persones juntament amb el suport de l’escola i la col·laboració del ministeri d’Educació”. Una altra motivació per fundar aquesta organització van ser les circumstàncies que han acabat amb suïcidi a Espanya. Tomàs Gonzalez, dins d’aquest vessant, es defineix com una persona amb sort, perquè “he estat bastant més valent i fort del que em pensava, ja que amb tot el que vaig viure podria haver acabat amb tot tirant-me per una finestra”. El funcionament seria que quan l’associació s’assabentés d’un fet d’assetjament contactés amb l’escola i amb el ministeri i els tres òrgans desenvoluparien una solució. El jove expressa que “ara ja tinc uns tràmits redactats que he d’entregar a Govern i estic en procés de redacció dels estatuts. Serà la primera del Principat i tinc moltes ganes que sigui una realitat per així poder posar de la meva part per evitar casos extrems de bullying”. Finalment, vol deixar clar que “he passat per uns quants psicòlegs perquè em vaig crear fòbia a relacionar-me amb les persones per por que em fessin mal”. I alhora “m’agradaria conscienciar les famílies dels agressors dient-los que el que fan els seus fills és fer mal a una persona indefensa que no té la culpa de res”.

Mesures de govern

El Govern fa anys que treballa sobre aquest terreny i la directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagès, recorda que el 12 d’octubre del 2016 es va publicar un decret per a la prevenció i el tractament de l’assetjament escolar. Declara que “anys enrere s’havien fet diferents grups de treball amb representants dels sistemes educatius per veure com des de les seves realitats podíem afrontar aquesta temàtica”. Una de les mo­tivacions que els va dur a pren­dre mesures va ser que les da­des sobre casos bullying eren molt baixes. Pagès destaca que “estàvem al voltant de 4 o 5 successos per curs a tot Andorra. Si fem comparatius amb altres països dels problemes d’assetjament real que es donen en els altres contextos educatius, doncs no podia ser que en detectéssim tan pocs”. La directora hi afegeix que un altre factor clau va esdevenir “ser més efectius perquè tothom hi posava molt bona voluntat, però és important remarcar que no tot és bullying i per exemple la freqüència de les agressions és clau a l’hora de determinar-ho”.

Actualment hi ha un protocol a seguir quan es detecta. Els centres escolars tenen organitzat i marcat per decret uns equips d’intervenció que s’encarreguen de confirmar, al més aviat possible, el succés mitjançant una sèrie d’entrevistes a l’agressor, la víctima i el grup de classe. Un cop es comprova i el resultat és positiu, es procedeix a recopilar informació, es continuen mantenint diàlegs, entren en escena els pares i dins d’aquest panorama apareix el rol dels alumnes espectador. Aquests són els testimonis que decideixen no implicar-se, reforçar l’assetjat o l’assetjador i, a més, jugen un paper molt important, ja que poden capgirar la situació si decideixen deixar de donar crèdit a la persona que fa bullying.

L’últim pas és muntar un pla d’intervenció amb una sèrie d’ac­cions que el centre té 30 dies per complir (en funció de la gravetat dels fets es denuncia a la policia). Pagès vol destacar que “en uns dies es presentarà el pla global que s’adreça a diferents nivells de la comunitat educativa, en el qual hi ha tallers o l’aplicació”. Una mesura amb l’objectiu de notificar de manera urgent situacions d’assetjament escolar. La directora conclou dient que “ho anirem penalitzant més i és important donar la màxima resposta, ja que no hem d’oblidar que hi ha persones patint, i molt”.