L'atracció de Canillo

Dos mesos i mig després de la seva obertura, encara sense xifres oficials del nombre de persones que han passat pel pont tibetà, queda clar que ha estat, sense cap mena de dubte, l’atracció estrella d’aquest estiu a Canillo. Sigui per l’espectacularitat de la seva construcció, per la facilitat de visitar-lo o per ser, simplement, la novetat d’aquest any. En tots casos, des del comú afirmen que l’afluència de turistes ha estat “molt positiva”, fent que fins i tot fa un parell de setmanes les entrades s’esgotessin a les 11 del matí. Ara, a les acaballes ja de l’estiu, els visitants han anat a la baixa, sobretot pel que fa a aquest últim cap de setmana d’agost. Per al setembre, es preveu una reducció dels horaris d’obertura, i quan arribi la primera nevada el pont tibetà tancarà, ja que hi ha alguns punts “perillosos per riscos d’allau”.

Aitor Osorio, coordinador de les obres de construcció del pont tibetà i encarregat del control del pont i del mirador del Roc del Quer, es mostra molt satisfet de l’acollida que ha tingut la nova atracció i assegura que, tot i que hi ha coses per millorar, la valoració és “molt positiva”. La Laura, una turista olotina que ha vingut a passar uns dies al país amb la seva família, diu, just en passar la passarel·la, que “fa impressió”: “no tinc vertigen, però es mou una mica”. La jove es va assabentar de l’existència del pont per les xarxes socials, i va convèncer la seva família per visitar Canillo. “Està bé de preu, inclou el bus, és bonic i s’ha de tenir en compte que és una nova construcció”, considera. La seva mare, la Núria, hi està d’acord. “He tingut una mica de vertigen en passar, és molt alt i a l’alçada en què som, sembla que no, però et canses més, i jo que no estic acostumada a fer esport, encara més”, afegeix. És cert que algunes persones decideixen quedar-se fora i no passar pel pont, és el cas d’en Jaume, que espera la seva dona que travessi el pont, “jo aquí estic millor, ho passo molt malament en les altures”, lamenta.

Osorio preveu, per a l’any que ve, la incorporació de petites millores en el camí de 900 metres que els usuaris han de fer a peu per arribar fins a la plataforma. “Falten coses per fer”, confessa, posant com a exemple la falta de senyalització o de plafons al llarg del camí per fer “més amena” la caminada. “La idea és que aquesta formi també part de l’experiència i no sigui només un tros que obligatòriament s’ha de fer caminant per la prohibició de pas de vehicles”, manifesta amb referència a una de les queixes dels visitants, juntament amb la de la falta de restauració. Respecte a aquest últim punt, Osorio recorda que un dels objectius del pont és que porti gent a passar el matí allà i dinin en algun dels punts de restauració de Canillo per tal de “donar un cop de mà als locals de la zona”.