Recordant l'heroi

Matí emotiu el que es va viure ahir a la plaça de l’Església de la Massana. Després de la missa, l’escenari situat a la plaça, que en les últimes nits havia estat l’epicentre de les festes del Roser de la parròquia, va acollir l’acte de l’Homenatge al Ciutadà. Enguany un acte marcat pel record i la memòria del qui ja no hi és, però que, durant una estona, ahir va ser més present que mai: Amadeu Rossell. “El meu marit era molt simpàtic, tota la gent eren amics seus, però el millor era que sabia parlar amb un treballador però també amb un ministre”, recordava ahir la seva dona, Àngels Tar-radellas. “Imagineu-vos... Bé, no us ho podeu imaginar...”, va dir Tarradellas a l’hora d’intentar expressar el que l’homenatge significava per a ella, i més tenint en compte que aquest 2022 fa quaranta anys justos de la mort de Rossell. “Fa quaranta anys, i aquest acte és una resurrecció, per què no, una resurrecció de vida, de sentir-lo molt a prop, de sentir que ell és aquí amb nosaltres”, va remarcar la dona envaïda per l’emoció.

Cal recordar que Amadeu Rossell va perdre la vida pocs dies després de la tarda nit del 7 de novembre del 1982. Aquell dia, la Massana estava pràcticament inundada arran dels aiguats que s’hi van produir i que van causar grans afectacions en el territori de la parròquia, com recordaven ahir els presents. “Recordo la car-retera enfonsada”, explicava un dels assistents a l’acte.

Sense dubtes
Davant d’aquella situació, Rossell no va dubtar a dirigir-se a les instal·lacions des d’on es distribuïa el gas a la població. Una inundació d’aquesta zona podria provocar una catàstrofe encara més gran i calia tancar les vàlvules que servien per distribuir el gas. “No t’imagines mai el que pot passar; era un diumenge a la tarda i recordo molt que li vaig deixar les botes d’aigua d’anar a pescar pensant que l’aigua arribava a un cert nivell, però és que l’aigua li arribava a mig pit, per això es va haver d’agafar de la mà del Goyo...”. En Gregorio Cerviño era un treballador que va anar ajudar Rossell a tancar les vàlvules. “Em venen tots els records i m’emociono, amb aquest acte mantenim viva la memòria de l’Amadeu, un home bo”, va recordar Cerviño. “Jo era amb ell, però era sota l’aigua i em vaig salvar, li va tocar a ell”, recordava mentre agraïa al comú haver rebut un pin de plata també per homenatjar la seva tasca aquell fatídic vespre. La realitat és que tant Cerviño com Rossell es van desplaçar a les instal·lacions on, arran dels aiguats, no hi havia ni llum, però sí una capa de gas liquat barrejada amb l’aigua que inundava la sala. Una flamarada va encendre tot aquest gas just en el moment en què Gregorio Cerviño era sota l’aigua intentant tancar una de les vàlvules. Amadeu Rossell no va tenir la mateixa sort. Una acció, però, que va evitar una tragèdia que podria haver estat pitjor en uns esdeveniments que ara també seran recordats amb una placa a la Plaça del Ciutadà.