x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
el pla de gestió conjunt

L'urbanisme frena l'acord 'tancat' de gestió conjunta al Madriu

El comú d’Escaldes té la convicció que la normaniva pendent té massa contradiccions i serà l’origen de futurs recursos
Les bordes de Ramio, a la vall del Madriu.

Les bordes de Ramio, a la vall del Madriu.

Les bordes de Ramio, a la vall del Madriu.

SUSANNA SIMON
Actualitzada 18/10/2021 a les 11:47
El comú d’Escaldes-Engordany no farà cap més pas fins que tingui la certesa que la regulació de la vall del Madriu conjuntat amb els altres comuns implicats no es contradiu amb normatives o lleis jeràrquicamnt superiors. Aquesta és l’explicació genèrica que ha donat fins ara la cònsol Rosa Gili, però en el centre de tot hi ha la preocupació pel que fa a la matèria urbanística, tenint en compte que les corporacions tenen en exlusiva les competències i la gestió de la vall podria envair aquest terreny.

El plantejament de la cònsol és lliurar d’aquí dos mesos l’informe jurídic a la comissió de gestió. El comú escaldenc té un primer esbós que ha fet saltar totes les alertes, però el document complert s’està acabant de tancar. Amb tot, segons fonts de la corporació, no hi haurà gestió definitiva fins que es facin les reformes necessàries perquè una normativa de menor rang no es contradigui amb altres normes legals, com pot ser el pla d’urbanisme o fins i tot la Constitució, que delimita que per Llei qualificada els comuns són responsables de l’urbanisme o recursos naturals.

També es té en compte que el Pla d’Urbanisme, que no podrà ser revisat fins d’aquí a uns anys, manté unes normes estrictes pel que fa a les bordes de Ramio i que no es pot entrar en contradicció amb l’ordinació reguladora. El comú pretén evitar, segons aquestes fonts, que una decisió marcada pel desig compartit de tancar aquest històric afer es converteixi en un futur en un niu de recursos per culpa de normes enfrontades.

I és que la gestió del Madriu-Perafita-Claror continua encalladada després de la decisió d’Escaldes de demanar un informe jurídic abans d’aprovar el pla de gestió que teòricament s’havia pactat amb la resta de corporacions. El principal escull, segons van apuntar fonts del comú escaldenc, se centra en temes urbanístics, però en general hi ha la convicció que hi ha molts punts que no estan homegenitzats i que hi ha massa contradiccions.

Després de 12 anys encara no s’ha aconseguit tirar endavant aquest text que reclama la Unesco per mantenir la categoria de patrimoni cultural, i sembla que s’obren noves ferides després del sorprenent gir escaldenc. L’apartat que més crida l’atenció a Gili té a veure l’ordinació en matèria de contrucció. Després de la foto amb la resta de cònsols escenificant l’anhelat acord, i sobretot la decisió d’una gestió compartida, els dubtes van envair la cònsol escaldenca, animats també per les esmenes de la comissió assessora i els cortalans que s’havien mostrat crítics.

Nova construcció
Segons les mateixes fonts, mentre que el pla de gestió atorga als comuns competències exclusives en matèria d’urbanisme, l’ordinació estableix que si hi ha una demanda de llicència de nova construcció, aquesta ha de passar el filtre de la comissió de gestió –els comuns afectats– i del ministeri de Cultura, que ha d’emetre un informe previ i vinculat.


Aquest apartat és bàsic i ha fet trontollar l’acord, ja que deixa el comú d’Escaldes-Engordany sense autoritat per administrar l’urbanisme en aquesta zona protegida que majoritàriament es troba a la parròquia.


La discussió sobre l’accés rodat es dona per tancat. L’article 10 de l’ordinació reguladora permet la construcció d’allotjaments turístics privats i la reforma de les bordes de Ramio. Fins aquí, aparentment, no hi ha discussió i totes les parts accepten amb resignació les restriccions que imposa la Unesco. L’article 14.3 del pla de gestió permet l’allotjament turístic de tipus rural, en bordes especialment restaurades a l’efecte i en edificacions noves especialment autoritzades, sempre que aquestes siguin totalment compatibles amb l’entorn i adequades a l’arquitectura tradicional de les bordes.

 
UNA CADENA FINS A ARRIBAR A LA TITULAR DE CULTURA
L'article 17 detalla que les competències comunals en matèria d’urbanisme són exercides per cada comú desenvolupades en el seu Pla d’urbanisme, adaptat als criteris d’intervenció establerts pel Govern, en les respectives porcions de territori incloses en el bé declarat. Es requereix, abans de cada autorització, un informe previ i preceptiu del ministeri titular de la cultura. D'això se’n recela, ja que les competències de cada comú no existiran des del moment en què farà falta l'acord de les quatre corporacions.
Etiquetes
  • #3 Tot això per
    (18/10/21 11:57)

    Simplement es tracta de tocar la pera per desmarcar-se com el qui fa bé les coses i els altres no. Els riscos hi son però en realitat poca cosa es podrà fer de totes maneres. Salvadors del no res.

    Respondre
  • #2 Matrix
    (18/10/21 09:35)

    Per una vegada te raò aquest Comú, però que no serveixi de costum!

    Respondre
  • #1 green
    (18/10/21 09:19)

    Quan comencin a construir bordes per la Vall entendreu els dubtes de la Gili...

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts