Els professors de l'Institut de Música assenyalen el cap de servei

A l’Institut de Música d’Andorra la Vella les notes que sonen no són precisament harmonioses, més aviat el contrari. Dijous a la tarda la cap d’estudis, Cristina Gallart, va demanar la paraula al claustre de professors per llegir la carta que va entregar la setmana passada al departament de recursos humans del comú d’Andorra la Vella en la qual exposa la seva petició de dimissió. Per resumir-ho, fortes discrepàncies amb el cap de serveis, David Sanz, qui ja va tenir un embolic similar fa dos anys amb la dimissió de Miriam Manubens, que també va plegar com a cap d’estudis i que ara només exerceix com a professora de piano. El mal ambient és notable. Tant que l’afer el tractarà directament la cònsol, Conxita Marsol, que la setmana que ve es reunirà de forma individual amb els professors per conèixer de primera mà què està passant a l’institut. Dijous Gallart va llegir la carta al claustre de professors i va resumir en tres punts els motius que l’han conduït a deixar el càrrec. El primer és una qüestió d’incompatibilitat, de falta d’entesa professional amb el cap de servei en relació a temes acadèmics, de no poder desenvolupar les seves funcions i de falta de confiança cap a ella. La segona qüestió està relacionada amb la diversitat d’interpretacions pedagògiques que es viuen al claustre i una crítica directa a Sanz per la falta de lideratge i la manca de directrius que “impedeixen trobar solucions a la situació”, segons van apuntar ahir fonts de l’institut.

Desgast personal

Finalment, el tercer punt que va exposar té a veure amb el seu desgast personal, i va explicar que malgrat els esforços no ha aconseguit assolir els punts marcats, com la millora de les relacions dins del claustre i especialment amb algun sector del professorat més proper a Sanz, que les fonts van descriure com un grup reduït en un claustre de 26 professors amb molts eventuals i només una quinzena de fixos, cosa que provoca molta rotació i poca estabilitat professional. Gallart va ocupar el càrrec el gener del 2017 i es mantindrà fins que acabi aquest curs, i després té l’esperança de retornar a la seva plaça com a professora de llenguatge musical i piano. Les dificultats de falta de sintonia amb el cap de servei són un episodi molt idèntic al que es va produir el 2016, quan Manubens va renunciar també per motius similars. L’encara cap d’estudis confia a rebre el mateix tracte i poder retornar a la plaça de professora sense que sigui necessari obrir un nou edicte. Les fonts assenyalen que es van viure moments de molta tensió i que el cap de servei va prendre la paraula per rebatre els arguments de Gallart però des d’una visió molt personal. La situació d’un dels professors que marxa de l’institut i que havia preparat un petit pica-pica de comiat va servir d’excusa per acabar la reunió i evitar allargar-la amb la resposta del cap de servei. Les mateixes fonts van indicar que el problema és més profund, ja que a les discrepàncies professionals es barregen el tracte que la majoria de professors considera despectiu, vexatori i amb falta de respecte, com desautoritzar els docents públicament davant els alumnes i els pares. Un tema que també genera un enorme descontentament és la intenció del ministeri d’Educació de donar diplomes oficials al personal de les escoles de música comunals, encara que no tinguin formació universitària, la qual cosa es considera una manera de degradar la professió i aquells que són titulats amb una formació universitària.