El comú lloga un terreny per al final del ràfting i perd el previst de sortida

El comú de Sant Julià de Lòria perd el baixador de sortida per al ràfting al mateix temps que lloga un terreny situat prop de la frontera del riu Runer destinat a la finalització de l’activitat esportiva. Així ho va expressar el cònsol menor de la parròquia, Julià Call, durant la sessió de comú que va tenir lloc ahir, quan el conseller comunal de l’oposició d’Unió Laurediana Joan Albert Farré va realitzar una pregunta sobre els documents dels acords de junta de govern. Farré va mencionar que en els informes figura el lloguer d’un terreny prop de la frontera destinat a activitats esportives “i suposadament entenem que és per al ràfting, i en la mateixa documentació també hi consta la rescissió d’un altre contracte referent a un espai proper a l’estació de carburants que hi ha vora el comú” i, per tant, “no entenem per què d’un costat es lloga i de l’altre es rescindeix” si ambdós contractes tenen a veure amb el ràfting.

En resposta al conseller Farré, Call va argumentar que cadascun dels espais s’hauria de fer servir per a l’arribada i la sortida de l’activitat aquàtica si finalment es posés en marxa, però va matisar que el comú va haver de deixar de banda l’espai de la zona alta de la parròquia per causes alienes al consistori i, per tant, serà la pròxima corporació aquella que decidirà la continuïtat del projecte aquàtic o no.

Antecedents

El ràfting a Sant Julià de Lòria es va dur a terme per primera vegada durant la festa major de la parròquia, quan es va realitzar una prova per comprovar la viabilitat i acceptació de l’activitat aquàtica que es va poder dur a terme gràcies a FEDA. La parapública va accedir a turbinar aigua des de la central d’Engolasters per augmentar el cabal del riu Valira fins al mínim exigible per dur-la a terme. FEDA va afirmar, però, que l’operació només es pot fer puntualment, ja que en només cinc dies de turbinar aigua el llac d’Engolasters va quedar sec.

Tot i les declaracions de la parapública elèctrica afirmant que l’activitat no era viable, el cònsol major lauredià, Josep Miquel Vila, va mantenir la seva postura sobre la posada en funcionament d’activitats aquàtiques al Valira. En aquesta línia, va proposar iniciar l’activitat amb canoes i paral·lelament va mantenir negociacions amb la Federació de Canoa i Caiac per realitzar proves de descens i canviar el ràfting per les canoes, indicant que aquestes no necessitarien un bombeig d’aigua tan important per part de FEDA.

Pressupost

Durant el consell de comú de Sant Julià de Lòria també es va tancar i aprovar el primer semestre del 2019 amb un superàvit de 2.164.511 euros. En aquest temps, la corporació ha ingressat la quantitat de 6.168.482 euros, que representa una execució del 31,1% del pressupost final. Així doncs, el total liquidat de despeses ha estat de 4.003.671 euros. Fet que mostra que l’endeutament del comú fins al 30 de juny passat se situa en un 112%, que ascendeix a 14.987.473 euros, i representa una disminució del 36%, 8.487.712 euros, en els darrers quatre anys.

Call va declarar que aquestes xifres “estan molt bé”, i va recordar que a l’inici de la legislatura el deute es trobava prop dels 23 milions d’euros. “Ara estem a 14 milions i està perfecte”, va afegir. S’ha de tenir en compte que Vila va assegurar per activa i per passiva que durant el seu mandat aconseguirien finalitzar la legislatura amb la reducció del deute fins arribar als 13 milions d’euros, una fita que actualment queda lluny, però que segons les declaracions del cònsol menor lauredià “encara queda i suposem que hi arribarem”.

Per la seva banda, Farré va opinar que els pressupostos ja s’havien tractat en comissió i “no hi ha res extraordinari, és el seguiment de la despesa corrent, que és la liquidació comptable”.

EIXAMPLE DE LA CARRETERA DE NAGOL

El comú de Sant Julià de Lòria també va aprovar l’edicte per al concurs per l’eixample de la car­retera de Nagol, entre el punt quilomètric 0 i el 0,200. S’hi destinarà una partida de 204.000 euros i l’encarregada de fer-ho serà l’empresa Copsa. El conseller de Serveis Públics, Joan Visa, va explicar que les obres es duran a terme per donar més viabilitat rodada al tram i també per crear un pas de zebra i garantir un pas segur als vianants. Per la seva banda, el conseller de l’oposició Rossend Duró va apuntar que aquestes mesures són acceptables, però el que realment seria necessari i una gran millora en aquell tram seria que només fos de sentit únic i que es dugués a terme una desviació al Prat Gran.