La Massana exigirà un aval bancari per evitar construccions inacabades

El comú exigirà una garantia bancària als promotors de qualsevol nou projecte urbanístic que es desenvolupi a la parròquia amb la finalitat d’evitar que les obres quedin inacabades i el consegüent impacte visual que generen. Així ho va explicar ahir el cònsol major, David Baró, a la sessió de comú que va servir per aprovar la modificació de la normativa urbanística. Des d’ara, el comú demanarà un “aval”, que a nivell econòmic dependrà del tipus de construcció que es faci, i que podrà executar si no es finalitza el projecte. “De fet, sempre hi ha estat però ara regulem, ampliem i clarifiquem la manera com se’n pot fer ús”, indicava el cònsol, que afegia que el promotor no haurà de “posar els diners” sinó aconseguir aquest aval i, en el cas que no s’acabi l’obra en el termini establert, “el comú el podrà executar”.

Un altre canvi és la introducció de la fusta natural com a element prioritari a les façanes dels edificis que es facin, ja que fins ara, la legislació parroquial exigia que un mínim del 70% fos de pedra del país però ara podrà ser també de fusta o fins i tot combinar els dos elements. Baró assegurava que l’objectiu d’aquestes modificacions, “i d’altres que són de caràcter molt tècnic”, és ajudar a incrementar els projectes i, per això, “les entenem com una manera d’agilitzar i fomentar la construcció”.

El conseller de la minoria, Albert Esteve, va donar suport a la proposta i no tem que pugui generar l’efecte contrari que es busca. “Probablement sí que demanarà més documentació per una banda, però també fem modificacions per eliminar-ne per l’altra banda, i amb l’aval garantim que s’acabin els projectes iniciats i que no es malmeti la imatge que volem donar de la Massana.”

Fomentar la construcció

El cònsol va fer una defensa fèrria de les possibilitats que ofereix la parròquia en l’àmbit de la construcció i va recordar que la cessió urbanística està al 5%, “el mínim que exigeix la llei”, una mesura que “en el seu dia va ser molt criticada” i que ara “tot el sector ens demana a tots els comuns”. A més, va insistir que la Massana és “l’única parròquia que ha entregat les dades que va demanar la taula nacional de l’habitatge” i “quan a vegades se’ns acusa que no fem prou, és evident que no és cert”, va dir.

El ple comunal va servir també per aprovar un pla parcial de desenvolupament de la unitat d’actuació urbanitzable del Prat de la Rivera. La primera fase consistirà a fer els vials de la parcel·la i introduir els serveis i després caldrà presentar el projecte de construcció. El sòl està catalogat com a industrial, per tant, “s’hi podrien fer naus”, tot i que el cònsol va reconèixer que “no sé” que s’hi farà. Sí que va celebrar que entrés el projecte perquè certifica “la reactivació de l’activitat”.

Finalment es va desestimar el recurs administratiu que un “col·laborador” va presentar contra l’expedient sancionador que li va obrir la corporació per negligència, en la utilització d’un vehicle propietat del comú. Malgrat que no va voler explicar gaires detalls, el cònsol va explicar que el treballador “no va posar prou atenció en la conducció” del vehicle i va patir desperfectes que van generar aquest expedient, mitjançant el qual li van suspendre les funcions i el salari durant 15 dies i se li va imposar una sanció de 557,85 euros, “per arreglar els danys ocasionats al vehicle”.

ACORD PER ENCARIR EL FORFET CONJUNT AMB ORDINO

Els cònsols de la Massana i Ordino van explicar que la decisió d’encarir un 12,3% el preu del forfet conjunt de Pal Arinsal i Ordino Arcalís, i que a la pràctica significa eliminar el descompte que tenien els residents de les dues parròquies, es va prendre conjuntament entre les dues societats que gestionen els camps de neu, més Saetde, màxima accionista de Secnoa. “Es va consensuar posar un preu únic per a tots els residents i l’increment va ser fruit de la negociació”, comentava Baró. Un argument gairebé idèntic al del cònsol ordinenc, Josep Àngel Mortés. “És un acord comercial i, al ser un forfet conjunt, vam decidir conjuntament que la millor forma de comercialitzar-lo era aquesta”, va dir. Baró va afegir que entén que en un país “tan petit” com Andorra cada vegada té menys sentit posar preus en funció de la parròquia i que creu que caldria avançar cap a “l’homogeneïtzació dels preus”. “A vegades es fan preus diferenciats però caldria igualar-los perquè som un petit país. Penso en les escoles bressol, per exemple, i crec que no haurien de tenir costos diferents entre parròquies. Crec que seria bo igualar-nos en aquest sentit i nosaltres ja ho hem començat a fer amb el forfet d’hivern.” Les dues estacions ja tenen a la venda els seus productes per a l’hivern i el cost de l’abonament de temporada Valls del Nord és de 210 euros per a tots els residents, mentre que el 2018, els que vivien a la Massana o Ordino en pagaven 179. A partir de la Fira, valdrà 225.