“Visca la festa major!”

Sentiment d’eufòria unànime el que es va viure ahir al ball de gegants de la festa major de Sant Julià. Era el primer gran acte d’una festa que s’allargarà fins ben entrada la matinada de dimecres i tot el poble encara tenia energia com per aixecar-se un matí de dissabte, després d’una llarga nit al so de La Nueva Alaska o d’Efecto Pasillo, que van tancar la d’Escaldes, per fer costat a la colla gegantera de la parròquia, que celebra els 35 anys d’existència –“i que siguin 35 més!”, demanava el cap de colla, Jordi Díaz. Per això, entre els discursos del cònsol major, Josep Miquel Vila, i del conseller de Cultura, Josep Roig, un dels més joves del grup va demanar el micròfon per cridar a ple pulmó: “visca la festa major!”, provocant una onada d’aplaudiments que van ensordir la plaça de la Germandat. “La veritat és que 35 anys es diu aviat, perquè són molts i cal arribar-hi, però estem molt contents del grup que tenim”, apuntava Díaz. En els parlaments, el cap de colla va recordar tots els caps que l’havien precedit. “És una festa molt tradicional i tots ells han ajudat que puguem arribar fins avui, per això sempre els tenim i els tindrem presents, perquè alguns d’ells ja no hi són, i malgrat que som conscients que els anys pesen i els gegants cada cop més, nosaltres aguantarem 35 anys més si cal”, comentava. En el seu discurs, el cònsol major va felicitar efusivament els geganters “per exportar Sant Julià als nostres països veïns i fer que el poble sigui present cada vegada més lluny”.

Ahir era el dia del ball dels gegants, però l’Esbart Laurèdia no va voler passar desapercebut i com sempre va tenir la seva important quota de protagonisme. De fet van ser elles, les noies, qui van arrencar la festa amb un dels balls tradicionals. Elles mateixes van seguir amb el segon, una jota, acompanyades ara ja sí, pels nois, i després es van aixecar la Canòlich i el Julià per certificar de qui era realment la diada. Els carregaven nois joves que ho van donar tot perquè els gegantons lluïssin. Tant va ser així que quan va acabar, la noia que portava el Julià va caure esgotada a terra. Uns aplaudiments i ja estava com nova. Va ser aleshores que les “superveteraníssimes” de l’esbart van fer la seva aparició amb el seu ball. “El nostre grup de WhatsApp es diu Les veteranes, però aquests joves ens han afegit el súper davant”, protestava divertida la Mercè Requena, una de les integrants, que recordava que fa nou anys que ballen i que “ho seguirem fent fins que la salut ens acompanyi”.

Poc després el rei Moro i la dama Blanca sortien a la pista. El rei ho va fer amb tant ímpetu que gairebé s’emporta l’ornamentació de la plaça Major, lloc on es feia el ball. Finalment tot va quedar en un “ai!” i es va fer la cercavila amb normalitat fins a la plaça de la Germandat, on es van fer els parlaments.

Reivindicació contra l’alcohol

L’Esbart Laurèdia es guardava una bala al seu repertori, el ball de bastons Una altra ronda, que amb la música de la popular cançó del grup Roba Estesa, on repassa bona part de les begudes alcohòliques de “la terra”, volia ajudar a estendre la campanya que ha encapçalat el comú per desvincular l’alcohol de la festa. “Crec que ha tingut poc ressò i per això hi hem volgut col·laborar. Sabem que és complicat, però no és necessari beure tant alcohol per passar-s’ho bé i creiem que és bo dir als joves que no es passin”, afirmava Jaume Torra, director de l’esbart.

Entre els presents a l’acte hi havia bona part de la majoria comunal i alguns consellers de la minoria d’UL, però també la representant del PS escaldenc, Cèlia Vendrell, que no es va voler perdre l’actuació de la seva filla, bastonera de Sant Julià! “Què hi farem, al Santa Anna no n’hi ha”, reia la consellera.