La població d'Andorra creix un 2,3% i arriba als 74.794 habitants

El Principat va tancar l’any 2017 amb una població estimada de 74.794 habitants, segons el balanç de població fet públic ahir pel departament d’Estadística. Una xifra que suposa un creixement anual del 2,3%, un augment total de 1.689 persones respecte del 2016. Aquest increment és el més alt des que es calcula l’evolució demogràfica estimada a Andorra i reafirma la tendència a l’alça que experimenta el país des del 2013, quan hi havia 69.966 persones vivint al país. No obstant això, malgrat que totes les parròquies han crescut durant el 2017, la distribució és desigual. En aquest sentit, les par-ròquies altes són les que experimenten un increment més alt en la taxa de creixement relatiu. Canillo registra un augment del 7%, la Massana del 3,3% i Encamp del 3%, mentre que cap de les parròquies centrals arriba al 2%. Un fet que al comú de la Massana valora de manera positiva, tot destacant que aquestes xifres són la mostra d’una “evolució a l’alça, que és la tendència dels darrers anys”.

Quant als motius, segons el comú massanenc encara és massa d’hora per tenir-los clars, però tenen indicadors “com ara l’increment de la construcció de xalets en zones residencials o l’augment d’inscripcions al servei d’esplai o Esports d’Estiu”. En aquesta línia, el president del Col·legi de Gestors i Agents Immobiliaris (AGIA), Jordi Galobardas, explica al Diari per què les parròquies altes tenen el creixement relatiu més elevat. “A aquestes zones s’hi havia construït molt abans de la crisi, així pot ser que ara mateix s’estiguin ocupant aquests habitatges”, afirma Galobardas, al mateix temps que precisa que el preu del lloguer a la zona central del país és entre un 25 i un 30% més car que a les parròquies altes, cosa que pot provocar “un desplaçament de la població”.

Espanyols, els que més creixen

En relació a les nacionalitats, l’increment del 2017 es concentra principalment al grup dels espanyols, que creixen en 673 persones. El president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, ho atribueix principalment a la proximitat amb el país veí, a una cultura semblant i a la llengua. És a dir, “a una adaptació senzilla i que poden estar prop de casa”. A més, Altimir fa referència a la taxa d’atur que té Espanya actualment, tot assegurant que “hi ha espanyols que s’estan buscant la vida fora del seu país i troben a Andorra una possibilitat, alhora que hi ha empreses del Principat que busquen els seus empleats al mercat espanyol perquè en aquests moments nosaltres som demandants de llocs de treball”. D’aquesta manera, els espanyols segueixen sent la segona nacionalitat més nombrosa del país, per davant dels portuguesos, que es mantenen igual, i dels francesos, que creixen en 231 persones. La població de nacionalitat an-dor­rana no arriba al 50% del total. I és que l’increment d’andorrans al llarg del 2017 va ser només de 122 persones.

D’altra banda, cal destacar la diferència de xifres que hi ha entre la població estimada, calculada pel departament d’Estadística, i la població registrada, que s’obté a partir dels registres dels censos parroquials dels comuns. I és que segons les dades estimades la població total és 74.794 persones, mentre que la població registrada la fixa en 80.209 habitants. És a dir, hi ha una desviació total de 5.415 persones, un 7,2%.