30 anys protegint animals

l vedat de caça d’Enclar celebra 30 anys des de la seva creació, el 1987, i per això el ministeri de Medi Ambient ha editat un vídeo que s’emetrà a través de les xarxes socials i de la televisió. A més, també es vol ensenyar a les escoles perquè els infants coneguin exactament què és i què es fa en aquest espai natural, de més de 2.000 hectàrees i que suposa un 5% de tot el territori. El vedat d’Enclar és el més gran dels quatre que té Andorra, i a aquest espai protegit el cos de banders vetlla per la protecció de les espècies que l’habiten. No hi ha una xifra exacta del seu nombre d’exemplars perquè a vegades “la millor manera de contribuir a la seva protecció no és comptant-los, sinó que és comprovant la seva evolució i mantenint el seu hàbitat natural” deia Jordi Solà, tècnic de l’àrea de medi aquàtic, infraestructures i fauna, del ministeri de Medi Ambient. Al vedat hi viuen espècies com ara l’àliga daurada, la perdiu blanca, el cabirol, el voltor, el mufló o l’isard, però sí que es permet la caça d’algunes espècies. De fet, està a punt de començar una nova etapa de cacera que permetrà la mort d’una vintena d’isards. “Són animals selectius, és a dir, que som nosaltres [els banders] qui escollim les preses i ho fem en funció de l’edat de l’animal, del seu estat físic o sanitari”, explicava Fer­ran Teixidó, cap de la Unitat del cos. Aquest període durarà un parell de mesos, “encara que si les condicions són bones i no s’han mort tots els exemplars, es podria ampliar uns dies de gener”, seguia el cap dels banders. Dels 22 isards que es podran disparar, només un serà considerat com un trofeu. “Són els millors exemplars. Tenen un valor especial per la força i la cornamenta i només en permetem un perquè són els que volem mantenir per aconseguir una espècie més bonica i més sana”, reconeixia Teixidó.

Solà hi afegia que hi ha una població de 232 isards, “força menys que fa uns anys, per això autoritzem menys preses”. Segons ell, permetre la caça és una manera de mantenir la població d’isards en una xifra “raonable, sobretot per ells, ja que una població massa extensa no és bona. De fet, el 2010 hi havia més de 400 exemplars però va aparèixer un pestivirus que va acabar amb bona part d’ells. Aquells dos anys no vam permetre la caça per fomentar la seva recuperació”, recordava Solà.

El vedat d’Enclar es troba to- talment rodejat per un paisatge urbà, ja que agafa les parròquies d’Andorra la Vella, Escaldes i Sant Julià.