Una oferta del casino preveu una plaça pública

Una de les ofertes per al casino oferiria una nova plaça pública a Andorra la Vella “amb un accés directe des de Prat de la Creu a l’avinguda Meritxell”. Ho va explicar ahir la cònsol major de la capital, Conxita Marsol, en la roda de premsa posterior a la reunió de cònsols. Ahir dimarts el Govern va realitzar l’obertura de plecs de les ofertes per al casino amb la previsió de donar a conèixer la guanyadora durant el primer trimestre de l’any vinent. “Hi ha quatre propostes per a Andor­ra la Vella, n’hi ha de bones i una que sí que he vist, comporta molts metres de plaça pública”, va anunciar la cònsol major.

“Penso que tots aquests punts també s’han de tenir en compte a l’hora de fer la valoració de les ofertes, és una bona oportunitat”, va considerar Marsol.

Conxita Marsol va detallar que les quatre propostes de la capital “que crec que s’han confirmat o es confirmaran”, se situen “dues a l’avinguda Meritxell, una al carrer Prat de la Creu i una darrera al Centre de Congressos”. La del Prat de la Creu correspondria al terreny de l’antic skate park. Marsol va dir que espera que “guanyi la millor, però que sigui a Andor­ra la Vella si pot ser”, malgrat que va matisar que “ara ja depèn de Govern”.

Diversificar els punts d’atracció

La cònsol major de la capital va insistir, això sí, que confia que l’executiu “tingui molt en compte” les propostes per situar el casino a la seva parròquia.

A més, Marsol va apuntar ahir que “hi ha algun altre punt dels proposats per al casino que ja té molts atractius i cal que hi hagi punts d’atracció en diferents indrets perquè tot el país ha de viure i ha de tenir punts d’atracció”, una referència al termolúdic de Caldea que Conxita Marsol ja va fer en l’última sessió de comú de la capital, a l’octubre.

En total, hi ha nou grups empresarials que han presentat oferta per obtenir la llicència d’aquest equipament d’oci i joc. Malgrat que la ubicació del casino no figurava a l’ordre del dia de la reunió de cònsols i va parlar-se només en la roda de premsa posterior, el cònsol major de la Massana, David Baró, va valorar que “ja fa temps que vam dir que trobem normal que aquest tipus d’infraestructures estiguin a les parròquies on hi ha molt més volum de població, en aquest cas a Andorra la Vella o a Escaldes-Engordany”.

Revisió de la llei de finances

La reunió de cònsols que va fer-se ahir a la Massana va tenir com un dels punts principals de l’ordre del dia l’acord per tirar endavant un grup de treball que faci possible la revisió de la Llei de finances comunals. “És una llei que afecta directament els comuns i serem els comuns els que d’aquí a un any en presentem la proposició de llei a tràmit parlamentari”, va comentar Baró.

La modificació ha de servir per adaptar l’actual llei a l’entrada en vigor del nou codi de l’administració i de la Llei de bases d’ordenament tributari, així com a l’aprovació de la Llei de competències i transferències. “És necessari impulsar la modificació perquè no hi hagi una disparitat i les lleis siguin homogènies i coherents entre si”, va indicar el cònsol major massanenc. Segons Baró, la decisió de revisar aquest text, va prendre’s en una taula tripartida on van debatre’s les lleis comunals i es va atorgar la responsabilitat als set comuns “de presentar la proposició al Consell General”.

La modificació també servirà per regular i permetre “més marge” en les bonificacions i exempcions que els comuns duen a terme per dinamitzar i impulsar activitats econòmiques, com el comerç o els joves emprenedors. “Són ajudes que la llei actual no encabeix al cent per cent”, va dir Baró. “És una llei que ens afecta directament als comuns i és bo que siguem els comuns els que presentem el primer document”, va mostrar-se convençuda Conxita Marsol. El grup de treball, format pels interventors de cada comú i assessoria externa jurídica, haurà d’enllestir el text a finals del 2018. Els set comuns proposen que l’actualització aclareixi com calcular l’endeutament. “La regla d’or marca que s’han de tenir en compte els diners gastats. Però la llei actual permet comptar-ho així o a través dels diners formalitzats, que inclou els que l’administració té en forma de préstec”, va apuntar David Baró.