La fallida d'Ordino Studios deixa un forat de 2,3 milions

La fallida d’Ordino Studios es va tancar ahir amb la dissolució de la unió de creditors que es va reunir a la Batllia amb l’objectiu que l’administrador judicial retés comptes d’un procés que es va iniciar l’octubre del 2013 quan el gerent de l’empresa, Jordi Albà, va anunciar la cessació de pagaments. La fallida s’ha tancat amb un forat de 2,3 milions d’euros del qual és responsable el propi Albà, únic administrador i soci d’Ordino Studios, i del qual haurà de respondre si els creditors prenen accions contra ell i si aquest torna al Principat. L’empresari català, en parador desconegut per part de la justícia andorrana, estava cridat a comparèixer ahir davant la batlle Laura Solanes per tancar el procés de fallida, però no es va presentar davant la cúria.

Els principals deutors d’Ordino Studios són el Govern i les entitats financeres. A l’Estat li deu 762.442 euros i als bancs 1,3 milions. Cap dels dos no rebrà res un cop resolta la fallida, ja que el saldo de la productora, 22.561 euros, s’ha d’utilitzar per saldar el deute preferent, i en el seu cas es tracta d’ordinari.

Han tingut dret a rebre una part d’aquests diners cinc dels treballadors, que en total es repartiran 1.708 euros, quantitats que aniran en funció del deute que tenia l’empresa amb ells. La CASS ingressarà 10.451 euros, 10.082 dels 113.050 que Ordino Studios havia de pagar en haver estat 8 mesos sense haver cotitzat pels seus treballadors, i 360 de la part dels sous pagats als extreballadors. Per últim, l’administrador judicial rebrà 10.407 euros, quan n’hauria d’haver cobrat 115.707, el 5% del deute acceptat. Els cinc treballadors i el representant de la CASS van sortir de la Batllia amb un xec amb els pocs diners que han recuperat.

Cal recordar que del total del deute acceptat per l’administrador judicial, 250.816 euros cor­respon a preferent (aquí s’inclouen els 115.707 de l’administrador judicial i 3.000 més de la CASS sobre remuneracions i indemnitzacions) i 2,1 milions a ordinari.

La desena d’assistents a l’assemblea en què es va aprovar per unanimitat la dissolució de ple dret de la unió de creditors van rebre les explicacions de l’administrador judicial, que va indicar que dels 22.561 euros de saldo de l’empresa 19.900 corresponen a les tres subhastes de material d’Ordino Studios, 1.500 a la venda d’un dels servidors al comú d’Ordino, i uns 2.500 a la venda d’un vehicle. I és que en total es van ingressar uns 23.600 euros, però uns 900 es van utilitzar per pagar a l’empresa que va fer la neteja de continguts dels aparells informàtics subhastats.

L’administrador judicial va destacar que el comú d’Ordino, que va llogar a la productora els espais del Centre de Congressos on estava la seu de l’empresa, no va cobrar res pel desmuntatge ni per la neteja de les oficines.

Preguntat pels extreballadors presents a l’assemblea, el representant de la CASS va assenyalar que cada un dels empleats rebrà un punt de jubilació.

Pioners de l’obertura

Ordino Studios va obrir les seves portes a Andorra a final del 2008 i el 2012 es va convertir en un dels pioners de l’obertura econòmica del Govern demòcrata, del qual va rebre un crèdit tou de 250.000 euros, als quals s’havia de sumar un d’anterior per la mateixa quantitat. Fins i tot el que havia de ser el projecte estrella de la productora: el desenvolupament d’un videojoc de la sèrie nord-americana Stargate, que es realitzava gràcies a un acord amb la Metro Goldwyn Mayer, va ser presentat a la sala de premsa del Govern. A final del mes d’octubre del 2013, Albà va comunicar als treballadors que l’empresa tancava al no poder fer front a les nòmines d’aquell mes i de l’anterior. En paral·lel, va iniciar la demanda a la Batllia de cessió de pagaments perquè amb l’actiu disponible no podia fer front als deutes exigibles. Poc després, la justícia declarava la fallida i iniciava el procés que ahir, gairebé quatre anys més tard, es va tancar.

No ha estat aquest l’únic problema d’Albà amb la justícia. Ha estat condemnat per ús temporal de béns públics i administració deslleial quan era president de la societat de drets d’autor.