L'adjudicatària dels Pouets diu que lliurarà els informes per reobrir-lo

La cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, va explicar que Dionis SLU, l’empresa adjudicatària de l’explotació de l’aparcament dels Pouets, s’ha posat en contacte amb la corporació per entregar els informes tècnics que falten abans que comenci el setembre, que és quan el comú proposarà la rescissió de la concessió. “Fa pocs dies ens van assegurar que ens els entregarien ‘de seguida’. Hem decidit esperar aquests dies i si aquest ‘de seguida’, triga molt, nosaltres seguirem endavant amb el procés de rescissió definitiva de la concessió”. Marsol va recordar que “hem tingut molta paciència, i fins que no els veiem, l’aparcament seguirà tancat. Si els presenten abans, veurem què fem i quina decisió prenem”, però també va reconèixer que la voluntat del comú és que l’aparcament estigui operatiu, ja que “sabem que funcionava”, però continuar treballant sense haver entregat els informes tècnics era incompatible amb el fet de seguir explotant el negoci. “Ells van entendre la decisió perquè sabien que actuaven al marge de la legalitat, de manera que el tancament provisional va ser la millor decisió per a totes les parts, encara que reconec que va ser molt dura de prendre”, va dir. La cònsol major tampoc va garantir que la mateixa Dionis SLU pugui mantenir la concessió, només va insistir que “si no es presenten els documents aviat, la rescissió es farà efectiva”, va advertir.

Capital més barata

Un informe publicat divendres per la companyia CheckMyBus qualificava Andorra la Vella com a capital occidental més barata d’Europa, una situació que alegrava Marsol, encara que reclamava més inversió en el sector hoteler per atreure clients amb més poder adquisitiu, “aquí tot­hom hi és benvingut, però sí que és cert que hem d’apostar més per la qualitat i l’exclusivitat. L’ideal seria arribar a trobar l’equilibri entre els dos perfils de clients, i els hotels s’haurien de posar al nivell de les nostres pistes”. Per la cònsol, el país és “una destinació turística de primer nivell. Tenim les millors pistes d’esquí dels Pirineus i molta gent que bé a passar-hi les vacances. El que ens falta és oferta turística de qualitat. Hem de trobar una manera de fidelitzar el turista, també a l’estiu”. Per resoldre aquesta situació, la cònsol de la capital demana més “qualitat en els serveis que oferim. Nosaltres fa temps que vam apostar per la qualitat, però ara ens falta el següent pas, el de l’exclusivitat”. Segons Marsol, només treballant en aquest sentit, s’aconseguirà un públic fidel, que gaudeixi amb la natura i les activitats que ofereix el país, “i amb el nostre bon clima”, va finalitzar.

"ES NECESSITA UNA CARPA"

L’arrossada popular de Santa Coloma va reunir més de dues-centes persones, afamades i suades a l’aparcament d’Enclar. La cua per agafar un plat que el cuiner Abundi Monterde havia preparat, arribava fins al carrer, i molts estaven indecisos entre si tenien més gana o més calor. Marsol, a qui van servir de les primeres racions, va suplicar que “es necessita una carpa i em comprometo a posar-la de cara a l’any que ve”, reia la cònsol. La calor era asfixiant i molta gent –gats vells– ja venia preparada: portaven paraigua per protegir-se del sol o alguns, més rústics, optaven per una samarreta al cap.

Aquest dinar és ja una tradició de les festes de Santa Coloma i moltes de les persones venien des de fa anys, i per tant coneixien els seus secrets. “Fa molt que vinc amb la família. Jo els espero asseguda, reservant taula, i ells estan a la cua. Després ens canviem”, explicava una noia. A la taula del costat, els primers afortunats arribaven amb el primer plat d’un arròs “que està molt bo, però ser els primers ens ha costat arribar més d’hora que ningú a fer cua”, comentaven en plena degustació. La paella, de 2,5 metres de diàmetre, havia de permetre quatre-centes racions, encara que algun escèptic ho dubtava. Al final tot va sortir perfecte i la gent va poder repetir, fins i tot alguna mare es va estalviar de fer el dinar per als fills, perquè “em feia una mandra...”, reia en dir-ho en veu alta.