El comú demana la implicació dels veïns per potenciar el centre històric

El comú d’Andorra la Vella i l’Associació de Comerciants del Centre Històric volen implicar els veïns d’aquesta zona de la capital per dur a bon port el pla estratègic que s’ha elaborat per encàrrec de l’entitat per millorar el barri. “Al centre històric no es pot fer cap acció si els veïns no s’hi impliquen”, va assegurar la vicepresidenta de l’associació, Anna Riberaygua, en la presentació ahir del pla, en què va estar acompa­nyada de la cònsol major, Conxita Marsol, i de la directora de l’empresa que l’ha elaborat, Maria Segarra. “Els veïns han de creure en aquest barri, que és un barri fabulós”, va assenyalar Marsol, que va insistir en la necessitat d’“implicar” els ciutadans i de valorar el lloc on estan vivint.

L’estudi realitzat ha posat en relleu que un terç dels establiments que hi ha al centre històric són comerços, un altre terç són de serveis i el terç restant està dedicat a la restauració. També s’ha detectat que el 82% dels empresaris que hi estan instal·lats només tenen aquest punt de venda a tot el país. Radiografiada la tipologia de la zona, es considera que un dels punts a potenciar és el del sector de la restauració.

“El millor espai per a terrasses d’Andorra és el centre històric”, va assegurar Segarra, mentre que la cònsol major va indicar que es treballarà per unificar-les. “El centre històric s’ha de convertir en el punt de trobada dels andor­rans les tardes i els vespres de bon temps”, va indicar Marsol, que va explicar que el comú vol tenir en vigor l’any vinent la reglamentació de les terrasses.

Entre els objectius marcats pel pla hi ha el de potenciar l’actiu cultural del barri i donar un paper fonamental al sector de la restauració. “Cal potenciar la cuina d’autor per tal de crear una imatge més específica de la gastronomia del centre històric”, va indicar la directora.

La cònsol, entre les mancances detectades, va assenyalar la se­-nyalització, que cal millorar per dur els turistes cap al nucli antic. Hi va posar un exemple: “Molta gent que aparca al Prat de la Creu no sap on és el centre històric i això ho volem canviar.”

El pla, elaborat a càrrec de l’associació i finançat per l’entitat, el comú, el Govern i la Cambra de Comerç, diferencia tres zones: el comerç de proximitat (l’àmbit de Príncep Benlloch), el de singularitat (l’àmbit del nucli antic) i, per últim, el d’atracció (a la plaça Rebés). Segarra va admetre que cadascuna d’aquestes zones presenta uns trets diferenciadors que obliguen a realitzar accions diferents, tot i que va matisar que tot parteix d’una mateixa idea, la de “posar en valor allò que es pot trobar a cada zona, atès que no totes les zones es poden dinamitzar de la mateixa manera”.