Marsol planteja que la capital rebi una compensació de Govern fora de les transferències

La cònsol major d’Andorra la Vella té assumit que el repartiment de les transferències que proposa difícilment comptarà amb el suport de la majoria de la taula en què treballen Govern, grups parlamentaris i comuns. El reconeixement als serveis nacionals que sosté que dona la parròquia i el major pes de la població que reclama no es veuran reconeguts per aquesta via i planteja un altre camí que pugui satisfer les reivindicacions de la capital. Conxita Marsol afirma que encara hi pot haver algun canvi, algun petit detall, “però veient la majoria dels comuns l’interès general o majoritari prevaldrà sobre el minoritari d’Andorra la Vella, però lluitaré fins a l’últim moment i tornaré a exposar els arguments i potser es pot trobar una altra fórmula i aquesta compensació no cal que estigui a les transferències”, en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio.

Marsol assenyala que es pot tenir en compte quant costa l’Institut d’Estudis Musicals (IEM) i a quants alumnes es dona servei, o les persones que utilitzen la pista d’atletisme de l’Estadi Comunal, “i potser podem trobar una compensació o buscar algun sistema mixt Govern-comú”, per reiterar que a les transferències “el tema de la població sí que el veig difícil que canviï, però seguim mantenint que té més necessitats que el territori i penso que tenim raó i a veure què hi diu el Consell”. La mandatària apunta que es podria fer un conveni amb Educació, com es fa amb els centres concertats “que són privats i tenen una subvenció pública, i en aquest cas no privat, sinó comunal, amb una aportació nacional del Govern perquè està donant una especialitat que no hi ha enlloc més i això ajudaria”.

BENEFICI PER A TOTHOM

La cònsol indica que no ha plantejat una fórmula concreta a la taula però sí que ha explicat que la capital té el Comunal, la piscina dels Serradells, l’IEM, l’Escola d’art i la de teatre, “que són serveis nacionals que depenen del comú d’Andorra la Vella, i els fem des de fa molts anys i els continuarem fent”. Per precisar que és millor trobar una fórmula de compensació i no crear aquests serveis a d’altres parròquies, i incideix que “aquestes coses tenen un preu i és un benefici per a tot­hom, doncs trobem una manera d’arribar a un acord”, i considera que s’hauria de tractar en un escenari bilateral entre l’executiu i l’administració parroquial.

Marsol confia que abans, però, es retoqui algun paràmetre del repartiment de transferències, “baixar una mica el territori, pujar població i baixar pernoctacions”, perquè alerta que aquest criteri “em neguiteja molt perquè veig molt difícil com es calcularà, potser si poséssim la taxa turística serià més fàcil”. I diu que si s’adjudiquen a la capital 300.000 pernoctacions, “d’on surten els números, això serà un niu de problemes al moment d’aplicar-lo”.

Que la reclamació d’Andorra la Vella encaixi amb la proposta del PS perquè el nombre d’habitants representi rebre més diners del Govern porta la cònsol a recordar que és un plantejament que ha mantingut des del principi del treball per reformar la Llei de competències i transferències, tot i que en cap cas es feia una demanda tan concreta com la dels socialdemòcrates. I entén que la resta de parròquies “no diria que estan en contra d’aquesta proposta, sinó que estan d’acord amb la del Govern, perquè la troben correcta i defensen els seus interessos”, i remarca que “sempre he dit que els interessos d’Andorra la Vella són diferents dels de la resta. Som molt més grans en població, pressupost, places hoteleres, comerç, carrers, amb 42 quilòmetres”.

Marsol admet que es troba en “minoria” i recalca que “no em conformo i la realitat és tossuda”, i la proposta avançarà com està cap al Consell, però ella ha pogut defensar la seva posició i “espero l’oportunitat històrica d’ajustar una mica més els conceptes”. I defensa una bona valoració dels conceptes que definiran les transferències “perquè els altres han durat 23 anys i hem de ser molt curosos de com es fan. No podem tenir només en compte les necessitats d’uns o altres perquè en quatre o sis anys pot canviar completament i han de ser criteris més genèrics”.

La mandatària estima que el posicionament que proposa no ha creat malestar a DA perquè és el que ja va anunciar en campa­nya, “i jo tot i ser de DA he de defensar els interessos de la parròquia”, i hi afegeix que el del PS té intencionalitat política “perquè soc conscient que és una de les parròquies on té més vots, però ja fa uns quants anys que defensa que la població s’ha de valorar més. Fa política, com tots fem, és clar que sí”. I augura que falten un parell de reunions per tancar el text i que estigui enllestit aquest any “i que els 55 milions estiguin tancats per al 2018 i no torni a passar com l’any passat”.

LA LLIBERTAT DE MÒNICA CODINA

Conxita Marsol no vol valorar la posició de l’altra parròquia més poblada, Escaldes-Engordany, per no defensar que la xifra d’habitants reporti més diners. I atribueix “a la llibertat d’expressió” el tuit de Mònica Codina acusant la cònsol veïna, Trini Marín, de ser la veu del seu amo per acceptar la distribució de transferències de l’executiu al·legant que “no és cap declaració del comú, ha parlat en boca seva i entenc que és una qüestió personal”. Reconeix que han tractat l’assumpte al comú “i aquestes coses sempre s’han de vigilar”, i recorda que la consellera és independent i que respecta la seva opinió com la de Marín, “que no troba bé les propostes del PS o aquestes necessitats, és ben legítima però no la comparteixo”, per concloure que “hi ha maneres d’expressar-ho, estic d’acord”, sobre l’afirmació de Codina.