Memorial a l'emigrant

Els carrers empedrats del poble d’Auvinyà acullen des d’ahir un memorial als emigrants andorrans que recorda tots aquells habitants de les Valls que a finals del segle XIX i principis del segle XX van abandonar el Principat per buscar nous horitzons en una època d’escassedat alimentària i economia de subsistència.

La descoberta d’un monòlit i una placa commemorativa en record d’aquestes persones va comptar amb la presència del ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila, i el promotor del poble, Ricard Fiter.

Eric Jover va significar el monòlit –on s’indiquen les distàncies en quilòmetres d’Auvinyà a diferents llocs del món– com un “símbol” que fa memòria i recorda “la força” i “la capacitat d’esforç” dels andorrans per afrontar els reptes de futur del Principat.

Jover va subratllar que el país ha passat de veure marxar gent a ser “terra d’acollida”, motiu pel qual va encoratjar les noves generacions a no oblidar “els orígens”. El ministre va relatar que la seva família és un exemple d’ambdós casos. “Soc descendent de Segudet, a Ordino, i els meus besavis materns eren uns masovers que van haver de marxar-ne, mentre que el pare fou immigrant barceloní”, va dir. En aquesta línia, el cònsol de Sant Julià va considerar que l’Andorra actual no es pot explicar tampoc sense els immigrants que han arribat al país al llarg dels anys.

Ahir les campanes de l’església de Sant Ivo havien tocat tot just les dotze del migdia quan el promotor Ricard Fiter va donar inici a l’acte i va posar-ne en relleu la importància sentimental. “Ara és un país diferent que el que portava a molta gent com el meu pare a marxar a Barcelona, o bé a Besiers o Tolosa”, va afirmar Fiter.

A finals de la Segona Guerra Mundial, Andorra era un país en què vivien prop de 5.000 habitants. “Hereus i pubilles van quedar-se per conservar la casa pairal, però molts d’altres van marxar quan les fargues van anar-se’n en orris”, va reflexionar el director de l’Institut d’Estudis Andorrans, Jordi Guillamet. “La parròquia d’Ordino va perdre la meitat de la població a finals del XIX”, va exemplificar Guillamet.