El TC desestima el recurs de Troguet i Lafoz contra els salaris comunals

El Tribunal Constitucional ha tombat el recurs d’empara que van presentar els liberals Jordi Troguet i Maribel Lafoz contra la nova graella salarial del comú d’Encamp. La sentència no tan sols considera que no s’ha produït cap vulneració constitucional, sinó que és especialment dura amb els recurrents, a qui fins i tot obliga a pagar les costes processals (decisió molt poc habitual en aquesta instància), i el comú d’Encamp podrà demanar a Troguet i Lafoz que paguin els honoraris d’advocats que ha gastat la corporació.

El recurs se centrava en la decisió del comú de modificar la graella salarial per als consellers. Tots els consellers comunals van passar a cobrar 1.350 euros al mes i es va fixar per als presidents de comissió 1.600 euros mensuals. Troguet i Lafoz van presentar una demanda contra la proposta que havia estat aprovada només amb els vots de la majoria considerant que s’estava vulnerant el principi d’igualtat. Els dos consellers liberals consideraven que s’estava produint una “discriminació” envers els consellers de la minoria. Entenien que els consellers de la majoria havien anat votant per quedar-se ells totes les presidències de comissions i així cobrar 250 euros més que els de la minoria. Criticaven que es pagués més els presidents de comissió perquè “aquesta funció no implica una càrrega suplementària de treball” i en canvi els que tenen més feina són els de l’oposició, perquè en ser menys cadascun “ha d’integrar tres o quatre comissions”. Demanaven que s’eliminés la diferència de sou entre els consellers que presideixen una comissió i els que no.

Rebuig a totes les instàncies

Tant la batlle de guàrdia, com la sala administrativa del Tribunal Superior, com l’informe de la fiscalia, com el Tribunal Constitucional coincideixen a rebutjar les argumentacions dels dos consellers liberals. Un dels arguments de totes les instàncies es basa en el fet que els presidents de les comissions pertanyin a la majoria és una obvietat derivada del funcionament d’un sistema democràtic. Dubtar que com que han guanyat les eleccions i tenen més consellers puguin votar en majoria posaria en dubte tot el sistema democràtic. Respecte al fet que la condició de president d’una comissió pugui tenir un suplement de 250 euros respecte a la resta de consellers les diferents instàncies destaquen que la diferència no ha de ser per la càrrega de feina. S’estima que aquest concepte és molt difícil d’establir i que varia segons les opinions i que la presidència de la comissió és un estatut (un càrrec) com n’hi ha molts altres i que pot tenir una prima.

El TC deixa clar que “ni la distinció entre presidents de comissions i consellers ordinaris, ni la diferència de 250 euros en la retribució mensual bruta entre uns i altres, i, menys encara, el resultat de l’elecció dels consellers per presidir les comissions, poden ser qüestionats amb fonament davant aquest tribunal”. Però va més enllà destacant que el recurs “s’ha interposat sense que els recurrents hagin utilitzat la via ordinària contenciosa administrativa”. Aquest error de procediment comporta que “no s’ha impugnat”ni l’acord del comú per canviar la graella salarial “ni el resultat de les votacions”. No haver seguit el camí “veda l’enjudiciament en seu constitucional d’argumentacions de legalitat ordinària [que corresponen a Batllia i Tribunals Superiors]”. Per tant, considera que ni tan sols es pot entrar si hi ha o no infraccions (tot i que ja ha dit que no) i per tant els condemna a pagar totes les despeses judicials.

LES CLAUS DEL REBUIG

1 VOTACIONS

La majoria pot fixar qui és el president

La sentència deixa clar que les majories d’una institució sorgides d’unes eleccions tenen potestat per elegir qui són els presidents de les comissions. Anar contra aquest principi és atacar el sistema democràtic i el principi de majories i minories.

2 CÀRRECS

Presidir comissions pot tenir una prima

És perfectament comprensible que els càrrecs, en aquest cas la presidència de comissions, tingui una prima extra. Es considera que no es pot entrar a jutjar si es mereix o no segons el tipus de feina perquè és una via subjectiva on cadascú tindrà una opinió.

3 INSTÀNCIA

Saltar-se les vies fixades se sanciona

Lafoz i Troguet van optar per no recórrer contra la nova graella salarial en la via jurídica del contenciós amb l’administració que era on cor­responia. Per aquest motiu el TC creu que no podien acudir a la via d’inconstitucionalitat i els condemna a pagar les despeses judicials.