“Hem de plantejar-nos inversions amb canons amb més de 25 anys”

Arcalís millora resultats amb la comercialització especificada a Vallnord i espera pujar un 7% la facturació per afrontar inversions pendents, segons comenta Ajona a COPE Andorra-AD Ràdio.

Moment ideal a l’estació per les últimes nevades?

Encara falta una mica, la nevada de la setmana passada era amb molt de vent i en cotes altes, i s’ha mogut molt la neu i hi ha llocs on n’hi ha moltíssima però hi ha llocs on no hi ha tanta acumulació. No ens vindria malament una altra nevada però la temporada la tenim assegurada, ja és evident en tot el sector de la Coma o pistes molt importants com la Portella o les Canals.

Van tancar tres dies pel temporal, era el que corresponia o es podia haver obert abans?

És una combinació d’estructures i de capacitats. Quan tanca tot el país ningú ens qüestiona. Som l’estació més llunyana, no en quilòmetres però no estem en una carretera internacional, ni en una de les sortides principals, estem en un cul-de-sac, en una carretera que acaba a 2.000 metres d’alçada i exposada a tota una sèrie d’allaus que s’han de tenir en compte. A partir d’aquí hi ha d’haver sentit comú i no podem posar en perill la gent de Protecció Civil ni els empleats que han de pujar.

La carretera continua sent un problema per al funcionament de l’estació?

Té una sèrie de particularitats que fan que estigui exposada a certs riscos i no els podem ignorar, a més de l’exposició al vent, i arriba un punt que no és segur. Quan Protecció Civil ens va deixar passar vam ficar en marxa el personal per treballar el més ràpid possible. Es poden reduir els temps? Ara per ara, no. El Govern té previst aquest estiu i el següent fer un esforç pressupostari important i prolongar les galeries i els sistemes d’allaus permanents perquè els tancaments per carretera es redueixin al màxim, i això en situacions com l’altre dia pot suposar un estalvi d’hores i poder avançar la treta de neu 6 o 8 hores que suposi un dia menys de tancament.

La millora de clients a Arcalís està venint per la concreció de l’oferta després de la divisió comercial a Vallnord?

Sí, quan una marca té a sota dos productes tan diferents com són Pal-Arinsal i Arcalís transmetre-ho en una mateixa marca és molt complicat perquè crea una situació molt confusa en el mercat. Ara estem comunicant molt millor les especificitats, el client té clar on ve, què està buscant i què rebrà, i marxa més satisfet.

L’any passat el ‘freeride’ atreia clientela de mercats llunyans com Finlàndia o Noruega, es manté a l’alça?

Sí, també és veritat que s’ha fet una aposta de país i en col·laboració amb Andorra Turisme i Ski Andorra s’ha anat a vàries fires per intentar atreure clients d’aquests països que habitualment potser no tenien Andorra com un destí previsible i els fruits a poc a poc els anem veient. Cada cop tenim una presència més notòria d’aquesta tipologia de clients, apareixen més operadors interessats a conèixer quines són les alternatives que podem oferir, i és un camí a seguir per guanyar notorietat en aquests mercats i diversificar els mercats més importants amb els quals treballem. A Arcalís depenem principalment del mercat espanyol, amb un creixement notori l’any passat del francès. Els mercats estan responent positivament, estem trobant el nostre camí a poc a poc i això amb el reforç del que es va fent a l’estiu ens va ajudant a tirar endavant.

Es parla de recuperació del mercat rus, ho nota Arcalís?

Arcalís té clientela de països de l’Est, com Rússia o Ucraïna, però en un percentatge molt petit, i no podem dir que haguem notat un augment ni que havíem notat un descens.

La previsió és tornar a tancar en positiu?

L’any passat vam aconseguir quelcom que havia estat lluny que va ser explotar l’estació sense generar dèficit. És evident que fora d’això queda el cànon comunal, les amortitzacions i les despeses financeres, que també van quedar cobertes. Arcalís ha d’aconseguir guanyar una capacitat de reinversió abans d’amortitzacions de 500.000 o 600.000 euros. L’any passat no vam arribar als 100.000 euros però dos o tres anys abans eren més d’un milió negatiu o prop d’1,5 milions negatius, així que realment l’evolució ha estat notòria. La previsió és seguir l’ascensió, millorant marges i el producte per poder demanar un preu més just pel servei que estem donant. Per a aquest any tenim previst un 7% d’augment de la facturació però l’important no es tant aquest percentatge, sinó que el resultat abans d’amortitzacions estigui prop del mig milió.

Seria una millora important?

Sí, una millora important i que no serà fàcil per totes les dificultats que tenim i perquè ho estem fent sense grans inversions. No estem instal·lant ni telecadires ni construint nous edificis, ho fem adaptant els mitjans que tenim per desenvolupar nous productes amb molt sacrifici de tot l’equip. Estem assumint moltes tasques que podien haver estat fetes per empreses externes per intentar reduir el cost i a vegades arribant a punts que fan que l’equip vagi en certs moments molt sobrecarregat de feina.

Quines inversions no s’haurien de fer esperar més?

Haurem de començar ja a plantejar-nos algunes coses. Per exemple, part de la instal·lació de canons té més de 25 anys i això fa que hi hagi certs sectors com l’Abarsetar que era dels que patien aquest any per obrir, i si la instal·lació hagués estat més moderna l’hauríem pogut innivar igual que la Portella o la Coma. Aquest estiu si les coses van bé ens agradaria començar ja a millorar aquesta instal·lació. Tenim altres punts febles com l’accés a la Coma, que està limitat al telecadira de la Basera que ja té més de 20 anys i és l’únic que ens dona accés a la Coma i a Creussans. Si el perdem, perdem el 75% del nostre domini. Ja no només per fiabilitat d’operacions, sinó perquè ja hi ha remuntadors que són més resistents al vent, amb més capacitat.

S’hauria d’abordar també?

Aquí estem parlant d’altres xifres i hauria d’anar dins de tota la feina que s’està fent amb el pla director estratègic de desenvolupament de l’estació, que buscarà reduir aquest punt feble i redefinir l’estació de manera que sigui més confiable l’explotació, que si hi ha un remuntador que planteja problemes hi hagi alternatives. Aquí és on s’està treballant però més a llarg termini.

Hi ha sintonia amb el comú en veure aquestes necessitats?

Sí, fa dos anys i mig que vaig arribar i tant amb el consell d’administració actual com amb el precedent la sintonia ha estat molt bona i ens deixen treballar amb moltíssima llibertat, buscant objectius clars i assolibles, i des de la nostra part intentem plantejar coses que siguin assolibles i no parlar d’obres faraòniques i objectius que siguin fer volar coloms.