El comú manté el vet a l'oposició a Naturlandia seguint la línia d'UL

L’equip de govern de Sant Julià de Lòria no ha canviat la seva posició i per ara manté els dos consellers de la minoria fora del consell d’administració de Camprabassa. La situació es va posar en evidència ahir durant la sessió de consell de comú i després que el cònsol major, Josep Miquel Vila, refusés respondre dues preguntes de la minoria en relació a la societat explotadora del parc de Naturlandia adduint que “no són competència directa del comú i per tant no tenim facultats per respondre. S’haurien de dirigir al consell d’administració”.

La resposta no va agradar als membres d’Unió Laurediana. Un dels seus consellers, Joan Albert Farré, va reclamar que “Naturlandia és una institució del màxim interès dels ciutadans i tenim dret a rebre informació directa”, retraient que dels cinc membres que el comú pot tenir al consell d’administració de la societat, cap s’hagi destinat a un conseller de la minoria. La intervenció va provocar que el conseller de la majoria, Josep Roig, els recordés que va ser precisament l’anterior corporació liderada pels membres d’UL, Montserrat Gil i Manel Torrentallé, qui decidissin deixar fora de l’organisme els consellers de la minoria, i el cònsol va adduir que la decisió d’incloure l’oposició depèn de la junta d’accionistes i que en tot cas s’hauria de produir un canvi dels estatuts.

Futur

En aquest sentit no va descartar que en un futur es pugui plantejar a la junta que incloguin la minoria. “És probable”, va indicar Vila en la roda de premsa posterior a la sessió, però va advertir que “no serà ràpid. És un tema d’estatuts i és complicat”.

Aquest posicionament va fer que Farré assegurés que el canvi “és una qüestió de voluntat política” i va retreure a la majoria que “han optat per ser una corporació opaca i deixar al marge l’oposició”. Així, en declaracions a la premsa va explicar que les preguntes presentades anaven encaminades a conèixer el detall de les despeses fetes al parc, apuntant que “sabem que els pressupostos del comú estan hipotecats pel parc i no té sentit exercir control únicament als pressupots comunal”. Amb tot, va evitar posicionar-se sobre l’actuació de l’anterior corporació assegurant que “desconec el que va passar”.

De la seva banda, el cònsol va afirmar que les preguntes de Far­ré demanaven per la zona Toni Bou i que “qui ho va aprovar és un consell d’administració del qual ell [Joan Albert Farré] formava part. Es va aprovar el mandat passat i per tant més aviat ens ho hauria d’explicar ell a nosaltres”.

El debat al voltant de Camprabassa es va produir el mateix dia que la corporació va aprovar per unanimitat l’execució dels 2,3 milions que faltaven del crèdit extraordinari fet a principi de mandat per tal de poder liquidar de forma completa els deutes que tenia Naturlandia amb diversos proveïdors. D’aquesta manera ja no queden pagaments pendents.

Transferències

La segona picabaralla de la tarda es va produir per la ratificació per part la majoria de la pròrroga de l’acord institucional entre el Govern i els comuns que preveu la congelació de les transferències per tercer any consecutiu. Des de la minoria es va advertir que l’acord no es podia ratificar, ja que la corporació anterior mai el va aprovar, fet que va comportar que la sessió s’aturés uns minuts per poder fer les pertinents comprovacions. Finalment, es van recuperar les actes del mandat anterior. En la sessió del 12 de maig del 2014 la majoria deixava clar que era contrària a la congelació de les transferències i deixava pendent de provar l’acord en espera que es constituís una taula de negociació de competències i transferències. Amb tot, el cònsol major va assegurar que com que els cònsols havien signat l’acord i posteriorment havien acceptat el pagament de les transferències, havia esdevingut un “acord tàcit” i per tant, no hi havia problema per acceptar la pròrroga.

D’altra banda, ahir també es va aprovar un canvi de partides pressupostàries, sense incrementar l’endeutament, per tal de poder ampliar el capital de les societats participades Sasectur i l’escola bressol en 395.000 euros i 320.000 euros, respectivament, per evitar la situació de fallida en què es trobaven. Pel que fa al pressupost del 2017, Vila va dir que si no s’aprova abans d’acabar l’any es farà a principis de gener perquè ja està pràcticament enllestit.

CONTRARIS A FER DOS CARRILS A FRANCESC CAIRAT

Arran d’una pregunta de la minoria el conseller de Serveis Públics, Joan Visa, va explicar que la majoria és contrària que el Govern faci dos carrils de baixada a l’avinguda Francesc Cairat. De fet, Visa va revelar que el comú havia manifestat al seu rebuig al projecte de modificació de la via que volia tirar endavant el Govern i que de moment s’ha aturat. Joan Albert Farré va celebrar que des de la majoria es compartís aquesta posició, ja que va assegurar que si l’avinguda es convertia en una via ràpida esdevindria “un perill per a la ciutadania”. Així, va animar la majoria a impedir que no es tiri endavant el projecte de creació del doble carril i va assegurar que “si Govern ho vol fer ho té fàcil, només cal que executi el vial que ha aturat”.

VISA APOSTA PER UN IMPOST PER TENIR GOSSOS

Després que els consellers d’UL mostressin la seva preocupació per la neteja de la parròquia mitjançant una pregunta, el conseller de Serveis, Joan Visa, va admetre que la falta de civisme “és un problema” que s’està intentant solucionar. Un dels aspectes que va apuntar és la problemàtica amb els excrements de gossos, i va admetre que havia proposat crear un impost de 20 euros anuals a aquelles persones que tinguin gossos, uns diners que servirien per fer front als costos de les bosses i el manteniment dels pipicans. Amb tot, la proposta ha quedat en espera de saber si tira endavant la implantació de les analítiques d’ADN per identificar els propietaris incívics.

ELS DESENERS I MANADORS DE LA PARRÒQUIA JUREN EL CÀRREC

En la sessió de consell de comú celebrada ahir van ser nomenats i van prendre jurament els deseners i manadors dels set quarts de la parròquia: quart de dalt, quart de baix, Aixirivall, Auvinyà, Bixessarri, Fontaneda i Nagol. D’altra banda, el conseller Joan Visa també va ser nomenat bander comunal.