Un comerç ha de pagar 6.900 euros per una caiguda a la seva vorera

El Tribunal Superior ha condemnat la societat explotadora d’un negoci del Pas de la Casa a pagar una indemnització de 6.921 euros a una dona que va patir una caiguda l’agost del 2012 en la voravia de davant del citat comerç. El tribunal considera que la responsabilitat és compartida i que, per tant, la causa de la caiguda va ser tant l’estat de la voravia com de la manca d’atenció de la víctima.

La sentència és fruit d’un recurs d’apel·lació que havia presentat la dona després que la ­Batllia en primera instància desestimés la seva demanda. L’inici del plet cal situar-lo al juliol del 2013, quan la dona va presentar una demanda contra la societat mercantil que explota una botiga del Pas sol·licitant que es condemnés el comerç a pagar-li 31.349,63 euros pels perjudicis que va patir com a conseqüència de la caiguda que s’havia produït l’agost del 2012. A més, considerava que s’hi havia de sumar els interessos legals i imposar les costes judicials també al negoci.

Des del comerç es va sol·licitar que es desestimés íntegrament la demanda i subsidiàriament entenien que calia imputar la dona el 90% de la responsabilitat del sinistre, considerant, doncs, que les costes judicials havien d’anar per la demandant. Una petició que va acceptar el Tribunal de Batlles.

Responsabilitat

La dona, però, va recórrer la sentència i alhora va demanar que es determinés la responsabilitat del comerç en la caiguda. En aquesta ocasió la indemnització sol·licitada es rebaixava fins als 28.349,63 euros. Vista la petició, el Superior deixa clar que el cens emfitèutic en favor de la societat que explota el comerç inclou la voravia que té al davant i, per tant, el fa responsable de la seva conservació. A la sentència també s’exposa que els titulars del negoci en cap cas discuteixen aquesta obligació, per la qual cosa el Superior considera que el que ha de determinar és si l’estat de la voravia suposava un perill per a les persones que hi circulaven i si la caiguda és conseqüència del mal estat, si és perquè la vianant no prestava ­l’atenció deguda o si la responsabilitat és compartida.

Així, tenien en compte les fotografies que es van aportar com a proves, el text exposa que la voravia presentava irregularitats que “podien suposar un perill de ­caigudes per a les persones que transitaven si no posaven la cura deguda”, ja que s’aprecien petits forats i algun desnivell que “podrien propiciar un torçament de peu”. Per això, apunta, “la societat que explotava el negoci hauria d’haver tingut cura del seu manteniment com sembla que finalment ha fet”. No obstant això, ­s’assenyala que la majoria de defectes eren “més aviat estètics” i que “les irregularitats eren perfectament detectables”, deduint-se que a la vorera hi havia espai suficient per on circular amb seguretat entre la zona malmesa i la que estava ocupada pel mobiliari de la botiga. Conclou, doncs, que “la prudència hauria d’aconsellar circular per la zona segura”.

Així, consideren que cal imputar un 70% de la responsabilitat a la demandant i un 30% al comerç. Per quantificar la indemnització, el Superior té en compte els informes mèdics així com altres despeses reclamades, com la part no reemborsada de despeses mèdiques. Un cop sumat i calculat el 30% que li toca a la botiga, fixa la indemnització en 6.921 euros. A més, l’asseguradora de la botiga haurà de pagar 104 euros a l’assegurança de la víctima per les despeses de desplaçament al país. En canvi, el tribunal no es pronuncia sobre les costes judicials.