Capó enlaire i gas

Festival de xocs –i de bonys– el que es va viure ahir a la tarda a l’esplanada de Grau Roig. Un total de 21 cotxes van participar al Crash Car que organitza cada 15 d’agost la comissió de festes d’Encamp. Turismes vells que no poden circular i que abans de ser desballestats reben el cop final en una car­rera que consisteix a donar voltes al camp impactant els uns amb els altres fins que els cotxes –abonyegats, amb el capó enlaire pels cops i alguns sense pneumàtics– deixen anar el darrer sospir en forma de fum. Només dos dels equips estaven formats per dones: la majoria eren nois de menys de 30 anys deixant carta blanca als instints més mascles, com feien palès els mateixos protagonistes i les seves joguines. “Per diversió” era el que contestaven els joves quan eren preguntats pel motiu del seu delit. “Vinc per passar-m’ho bé” o més explícit encara: “Per liar-la gorda”.

Un dels guanyadors, Jorge Castro, veí d’Andorra la Vella, anava més enllà i explicava que el que l’atrau d’una activitat com aquesta és la disbauxa, que no hi hagi límits. “M’agrada perquè puc tenir un cotxe i a més aquí podem venir a aixafar-lo”, fet que no passa mai a tot arreu, explicava. Adrià López, el seu company vencedor, relatava que es tracta de “posar-hi ganes i molta bogeria”. “Gas a fondo tota l’estona” i a perseguir els altres, narrava mentre atribuïa la victòria a la “sort del principiant”. Castro afegia que ara, ja amb el caramel a la boca –i el pernil i el trofeu que es van emportar com a campions de la competició–, no s’ho pensaran dues vegades a l’hora de tornar a apuntar-se.

Si poden. Perquè una de les dificultats que al·leguen els amants d’aquesta afició és que costa molt trobar cotxes que es trobin fora de circulació i puguin ser trucats mecànicament i tunejats estèticament. Tiago da Silva, membre de la comissió de festes d’Encamp, col·lectiu que organitza aquesta activitat adreçada als joves de la parròquia i del país –de la vintena d’equips inscrits, cinc eren encampadans–, afirma que “cada vegada queden menys cotxes d’aquests”. Models antics que fa anys que ja no es veuen. Els cotxes moderns quan ja estan espatllats i es retiren no es poden manipular tan fàcilment perquè cor­rin. “Hi ha gent que participaria al Crash Car però no pot perquè no ha trobat cotxe”, afegeix Da Silva. Castro i López expliquen com van haver de tirar de contactes per comprar un vehicle retirat –el venedor, per cert, era ahir a Grau Roig mirant la cursa–.

A aquesta progressiva desaparició de models antics també s’hi sumen els ajuts al desballestament que ha impulsat el Govern i que dificulten encara més que es puguin trobar vehicles aptes per córrer en aquest tipus de carreres. “Ens ha perjudicat”, manifestava ahir Da Silva mentre defensava amb totes les armes l’activitat i negava que fos perillosa o temerària: “Fa quasi deu anys que faig el Crash Car i no m’ha passat mai res”. Els guanyadors, això segur, hi tornaran a participar. Si troben cotxe.