El comú paga 90.000 euros per un comiat i un expedient incorrecte

Els problemes de personal és un dels que s’ha trobat la corporació d’Andorra la Vella que va guanyar les eleccions del desembre. La prioritat és reorganitzar els departaments i ajustar la plantilla que ara mateix integren unes 530 persones, de les quals aproximadament un centenar són eventuals, segons explica la cònsol major, Conxita Marsol. Mentre s’ordena l’estructura heretada del comú anterior s’ha de donar resposta a la resolució de conflictes que també s’arrosseguen de mandats precedents. Entre altres, els que estaven en via judicial.

Així, Marsol exposa que hi ha “uns quants assumptes laborals judicialitzats” i que fa poc “hem tingut una sentència que ens condemna a pagar 50.000 euros per un acomiadament que va fer l’anterior corporació” i precisa que correspon a fa dos o tres anys, quan Rosa Ferrer era cònsol. L’acomiadat, del departament d’Informàtica o del de Finances, apunta la responsable de la corporació, va portar el cas a la Batllia, “a primera instància es va perdre en una sentència del de-sembre, el comú per fer l’apel·lació, perquè s’ha de fer i el Tribunal Superior ha condemnat el comú”, detalla a COPE Andorra-AD Ràdio.

I no és l’únic import per gestions del comú anterior que s’ha hagut d’assumir. “També s’ha condemnat el comú a pagar una indemnització a un funcionari a qui havien obert expedient i que finalment s’ha considerat que no estava ben fet i es van pagar 40.000 euros”, indica Marsol, que afegeix que hi ha tres causes judicials més obertes per decisions de la majoria que ella encapçala. En aquest cas corresponen als acomiadaments de directors del mandat precedent.

Càrrecs de confiança

La sortida dels antics responsables ha acabat a la Batllia. Primer hi va anar l’exdirector de Comunicació, Manel Sansa, i després ho han fet els altres dos. La cònsol es manté en el raonament defensat per rescindir la relació laboral dels tres directors sense ser indemnitzats. “Crec que tenim arguments. No eren funcionaris, van ser contractats com a càrrecs de confiança, no van passar edicte públic i la Llei de la funció pública entenem que és molt clara en aquest sentit i defensarem que no els correspon cap indemnització perquè els càrrecs de confiança pleguen quan plega la corporació o quan el cesses el dia que toqui”, subratlla la cònsol.

La mandatària puntualitza que caldrà esperar la decisió judicial i abonar una indemnització si així es fixa però que seria “perquè la corporació els va contractar tot i ser càrrecs de confiança d’una manera no ajustada, l’antiga o l’anterior perquè hi ha algú que hi era de fa més anys”.

Marsol entén que està molt clara la vinculació amb el comú d’aquests tres treballadors de relació especial i reitera que “no és lògic que una persona que ha sigut càr­rec de confiança quatre, sis o dos anys quan entra la nova corporació se’ls hagi de fer quedar o els hagi d’indemnitzar”. En tot cas, als dos càrrecs de confiança incorporats aquest mandat, el director de protocol i comunicació i un d’administració al contracte “posa clarament que no hi haurà cap indemnització”. A més es manté el responsable de la capitalitat per a la cultura de l’antiga corporació i la cònsol indica que “no vol dir que no n’haguem de contractar algun altre però per ara no en tenim més”.

Conxita Marsol es mostra crítica amb els tres exdirectors acomiadats i assegura que “aquestes tres persones que han anat a la Batllia entenc que tenien molt clar que eren càrrecs de confiança i ara també volen abusar una mica del sistema o d’algun possible error en la seva contractació, que penso que es pot defensar i ho farem fins a l’últim moment i si el batlle diu que ho hem de pagar, ho pagarem”.

En l’àmbit laboral, el comú va reduint el nombre d’eventuals quan es van acabant els contractes i en alguns casos es trauran edictes on es valorarà l’experiència d’aquests empleats que han treballat per a la parròquia.

50 eventuals sense contracte

Hi ha, però, una part d’eventuals amb els que pot sorgir un nou conflicte “perquè aproximadament la meitat del centenar que hi ha no tenen contracte”. Per decidir què es fa en aquests casos s’ha creat una comissió interna i quan s’acabi la reestructuració “valorarem realment les persones que necessitem” i lamenta la situació d’algun dels treballadors perquè “si realment els necessitaves, haver tret un edicte públic, on tothom tingués el mateix dret a presentar-s’hi i no posis allà a dit una persona ja sigui amiga teva o no, és igual, i li dones expectatives perquè ja fa dos o tres anys que es quedarà allà”.

Critica Marsol l’ús que es feia de contractacions temporals. “L’eventualitat és per a una cosa puntual, per als treballadors d’estiu o quan tens una baixa que saps durarà 6 mesos però no perquè es converteixi en una norma general d’entrar persones a dit”, emfatitza la cònsol, per precisar que “no ho dic en detriment d’aquest personal perquè la majoria potser no tenen ni res a veure”. I augura que “ens afectarà políticament que deixin de treballar al comú perquè hi ha gent que se t’enfada i és normal i els entenc” i que als eventuals sense contracte se’ls aplicarà l’ordinació comunal de funció pública per a aquests casos. Allà es fixa el temps que se’ls pot contractar i una indemnització si se supera, “ja veurem, serà interpretable i potser algú acaba anant a la Batllia però gestionem diners públics i no pagarem indemnitzacions si entenem que la norma no ens obliga a fer-ho”, conclou Marsol.