Els empleats hauran d'assumir part del cost de l'assegurança mèdica

El personal del comú d’Andorra la Vella disposa d’una assegurança mèdica complementària de la cobertura de la CASS que sufraga el comú. Una situació que el Tribunal de Comptes reiteradament ha advertit a les diferents corporacions que no s’ajusta a la normativa i per això la majoria actual ha decidit solucionar aquesta irregularitat. La cònsol major, Conxita Marsol, emfatitza que “del PIAM [l’assegurança mèdica contractada] el Tribunal de Comptes diu clarament que no pot ser exclusivament de finançament del comú, que ha de ser cofinançat i a més hi ha un article de la Llei de la funció pública que ho prohibeix i és un tema greu que em preocupa”. Alhora que recorda que l’òrgan supervisor ho recull en l’últim informe però no és la primera vegada que ho diu “i considero que és relativament demolidor i jo si diu una cosa un any darrere l’altre ho faré i hi havia la tònica que encara que ho digués continuaven i nosaltres ho canviarem perquè les coses s’han de fer bé”, subratlla Marsol en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio.

La màxima responsable de l’administració de la capital assenyala que es veuen en l’obligació de parlar amb els empleats, explicar-los la qüestió, “que ja ho saben perquè han vist l’informe del Tribunal de Comptes i l’altre comú no feia res però nosaltres som massa legalistes i ho farem”. Marsol es mostra confiada que “trobarem alguna fórmula de cofinançament perquè ho diu la llei i no podem anar en contra de la llei perquè està prohibit” i insisteix que s’ha de trobar una solució perquè no vol que a l’informe del proper exercici torni a sortir la mateixa irregularitat “i si no es pot fer, no es pot fer”.

Possible dret adquirit

La cònsol és conscient que els treballadors de la capital poden al·legar que el pagament de l’assegurança mèdica és un dret adquirit i afirma que “si ho és haurem de veure com ho negociem amb els empleats, com ho compensem i alguna solució trobarem entre tots perquè ens asseurem i parlarem” però reitera que s’ha de canviar el model actual perquè “som l’únic comú que finança totalment un complement com aquest, perquè ho he esbrinat”. Reconeix, però, que “fa molts anys que s’està pagant el PIAM” i ho atribueix a “una mica de tranquil·litat per part del comú” que ignorava els informes del Tribunal de Comptes i critica que “no s’hagi trobat una solució abans que ara ja sigui un dret tan adquirit i que el personal ja ho té assumit”.

Conxita Marsol lamenta que aquesta deixadesa de les corporacions anteriors provoqui ara que “per culpa d’aquesta mala gestió els has de treure una part del PIAM i l’han de pagar ells. Entenc que això és un problema i a la gent li representa una pèrdua de poder adquisitiu i això no ho farem”, subratlla. Motiu pel qual assegura que es trobarà una fórmula que permeti “respectant la llei que el personal del comú no es vegi afectat” i tingui una reducció dels ingressos per haver de sufragar part de l’assegurança mèdica.

La cònsol major anuncia que tenen previst, i ja ho han parlat amb el sindicat de treballadors del comú d’Andorra la Vella, fer una reunió al setembre amb el personal “per explicar-los les diferents opcions i no només els problemes, també les propostes perquè realment és una pena que es trobin en aquesta situació perquè perdran poder adquisitiu però hauran de pagar una part perquè la llei ho diu”. I apunta que fa uns 10 anys que tenen l’assegurança i per això “entenc que tenen un dret adquirit i hem de veure fins a quin punt ho hem de fer i compensar”.

El comú no fa al·legacions

Marsol es queixa que no s’hi hagi posat remei anteriorment perquè “les coses s’han d’arreglar, s’han de fer bé i s’ha de complir la llei”. Torna a criticar els qui l’han precedit per no fer cas al Tribunal de Comptes quan alertava que no es podia finançar tota l’assegurança i exposa que quan arriben els informes “el comú disposa d’un termini per fer al·legacions i no en va fer cap, llavors potser pots parlar d’alguns punts i pots justificar el dret adquirit i parlar de diferents coses”. Precisa, finalment, que la responsabilitat no se li pot atribuir a Minguillón quan era cònsol perquè “la senyora Rosa Ferrer va ser cònsol 7 anys i 3 mesos, per tant cadascú ha de valorar i fer la seva lectura i reflexió”.