Fites culturals d'Isidre Domenjó

Jubilat, ahir mateix, de la seva feina com a tècnic de cultura del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, l’Isidre Domenjó Coll inicia una etapa més tranquil·la i més per a ell. Ha estat 31 anys dedicat a promocionar cultura arreu de la comarca de l’Alt Urgell i, així, ha voltat per tots els pobles, a part de la feina de despatx. Això, que pot semblar evident en un lloc de treball tècnic, cal matisar-ho en el cas concret de l’Isidre Domenjó (i en els dels altres responsables tècnics de cultura d’administracions locals), perquè a diferència dels serveis tècnics dedicats per exemple a camins, a equipaments, circumscrits a horaris laborals de despatx o de treball de camp en horari diürn, en dies laborables, els actes culturals acostumen a celebrar-se al vespre dels dies de cada dia i majorment en dissabtes i diumenges. Doncs aquestes han estat durant 31 anys les pautes de conducta de l’Isidre Domenjó com a tècnic de cultura de l’Alt Urgell: dedicar vespres, dedicar matins, tardes o nits de dissabtes i diumenges a ser present a la sala d’actes del Consell o a anar pels pobles organitzant els esdeveniments culturals puntuals o regulars celebrats any rere any. Ho vull remarcar perquè, encara que ho hagi fet amb ganes i content, és un sacrifici, un desvetllament, una dedicació en detriment dels caps de setmana o festius per a gaudi propi i de la família. Per això he dit al començament que ara inicia una etapa més tranquil·la i més per a ell. Merescuda jubilació, en podem donar fe molta gent, des de la Seu fins al poble més allunyat i petit de la comarca. Així que gràcies, Isidre, per haver estat indefallent, i a vegades voltant engripat o mig pioc, en la feina de plantar fites culturals a l’Alt Urgell. Són visibles, han servit, serveixen, serviran.

En el darrer ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, celebrat aquest dijous al vespre, se li va fer reconeixement als anys de dedicació. Ell ho agraïa i va voler destacar la resposta de la gent dels pobles de la comarca als actes culturals organitzats des del Consell amb els respectius ajuntaments. Participació i implicació i agraïment, la millor prova que les idees de l’Isidre, pensades per ell, o les proposades per altres i encarrilades conjuntament amb entitats privades o públiques, han estat profitoses, han deixat pòsit, són valors culturals i socials, fan poble, fan comarca. Parlem de les Jornades dels Refugis Càtars de Josa de Cadí i de Castellbò; de la Festa de les Trementinaires de Tuixent i de la Vansa; de la Fira del Llibre Pirinenc d’Organyà; de la Festa dels Menairons de la Guàrdia d’Ares; manifestacions, aquestes, consolidades i esperades, estimades, volgudes, viscudes. Però també ens referim a presentacions de llibres; a concerts, tant de música clàssica com tradicional; a cinema al carrer; a conferències; a homenatges a músics i a escriptors; a excursions culturals amb les escoles o obertes al públic en general; a representacions de teatre com Cercamon a Costoja o a Vilamitjana; a la Ruta dels Oficis d’Ahir, que va portar a crear espais dedicats a les trementinaires, als raiers, a la vinya de muntanya, als pous de gel, al teixit de la llana; a la promoció dels motarrots dels pobles recollits pel Josep Espunyes; al record als acordionistes preservat per l’Artur Blasco; a les crides estiuenques a Tost, donant vida a la solitud dels pobles deshabitats... Fites culturals posades per l’Isidre Domenjó que ens permeten continuar.

Durant la tasca professional com a tècnic de cultura del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, l’Isidre ha tingut la joia de conèixer molta gent, anònims ciutadans que se li han adreçat per salvar ara aquell record de l’oblit i fer-lo present altra vegada, ara per mirar de fer per donar vida als pobles, per petits que siguin. En aquestes tres dècades, cares i noms que ja no hi són però que en major o menor mesura van col·laborar, van bregar, van ajudar, van ser i fer al costat de l’Isidre: Esteve Albert, Lluís Racionero, Pere Català Roca, mossèn Josep Maria Ballarín, mossèn Ramon de Gósol, Laurentí Parramon Tino de Josa, Pep Garcia Jaumet de Tuixent, Daniel Camps, Nico de Winter, Emili Solà, Jesús Pallarès, Francisco Potrony l’Aiguader d’Alinyà, Josep Grau Colell, Josep Maria Xart, Sandra Vilana, Jesús Babià, Jesús Bentanachs, Sebastià Julià, Josep Pratginestós, Alfons Carrillo, Ramon Graell, Miquel Mas, Joan Pubill Ponet d’Ansovell.Recordar-los avui és també agraïmenti constatació del batec cultural que es viu a muntanya, potser humil, potser discret, però molt profitós i digne.

Ens farà sentir enyor anar per les carreteres de l’Alt Urgell, les principals i les que s’enfilen amunt, i no veure l’Isidre menant el cotxe del Consell Comarcal a altes hores de la nit, tornant de treballar de Tuixent, de la Guàrdia d’Ares, de Castellbò o d’Organyà. L’enyorarem com a tècnic comarcal de cultura, però segur que ens trobarem en aquests i en altres actes, més quan, ja com a activitat personal, passa al davant de l’Associació Llibre del Pirineu i el mena la curiositat i les ganes de conèixer. Que sigui per molts anys, Isidre!