Marxa lenta

Hi ha tendència a pensar que els tractors en marxa lenta formen part d’una conxorxa universal contra Andorra. Per enveja, per malícia, per pura maldat. Per fer la punyeta, per col·lapsar l’economia del país. Quin mal hem fet, Senyor, perquè els pagesos veïns de dalt i ara els pagesos veïns de baix ens posin el dit a l’ull. Si no tenim cap influència enlloc, som petits i discrets, no hem fet mai mal a ningú, hem estat sempre uns éssers angèlics, criatures de llum! ¿Com és possible que no ens deixin baixar al Mercadona, o al mercat de la Seu? Si és dimarts! Pensem que Andorra és una illa, desconnectada de l’entorn immediat, del continent, del planeta sencer, gairebé de la resta de l’univers. Un microcosmos, un sistema tancat que es mira el melic. Són les servituds de ser, com deia Sheldon Cooper en un episodi de The Big Bang Theory, “the tiny landlock nation of Andorra”. Però hi ha lluites i reivindicacions que algú ha hagut de fer abans perquè tu, encara que ara no t’ho sembli, te n’acabis beneficiant algun dia. El món no és perfecte. No ho ha estat mai i no hi ha cap perspectiva que millori de manera substancial en els propers temps. Avança a batzegades, tres passes endavant i dues enrere. Mentrestant, consolem-nos pensant que els milicians de la Seu van tancar la frontera sud durant tres anys eterns i que el Copríncep Auriol, el 1953, en l’episodi central de la duríssima guerra de les ràdios, va estrangular durant uns llarguíssims mesos el pas per la frontera de la Solana. I res, som aquí.