Els ben informats

Ens confirmen una cosa que ja sabíem: davant de decisions importants i transcendents, volem estar ben informats –molt ben informats, diria– per poder-les prendre amb criteri i responsabilitat. Si hom considera que no hi ha prou dades per decidir sabent quins són els avantatges i els inconvinents, és natural que sorgeixin dubtes, malfiances i desafeccions. Així, els percentatges que dibuixen les enquestes no pinten gaire bé per als promotors, tot i que, com al futbol, sempre és possible remuntar. El problema és que l’acord d’associació no és un sí o un no a una pregunta senzilla, sinó que la complexitat de l’afer és tan bèstia, afecta un nombre tan gran d’aspectes transcendents, que, per prendre una decisió informada caldria analitzar les conseqüències de totes les derivades de la proposta, posar en una llista els pros i contres, pesar-los, comptar els punts i veure quina és la nota final i si val o no la pena fer el salt. I encara més: caldria saber amb precisió què passa si no se signa l’acord. La cosa es complica, perquè el que per a uns serà acceptable, per a uns altres serà un bon acord o, en el pitjor dels casos, indiferent. En aquest sentit, el referèndum tindrà una transcendència similar a la del de la constitució, amb l’agreujant que el soroll mediàtic és ara molt més gran, la societat d’avui és d’una enorme complexitat i els missatges que es llençaran, en foc creuat, només faran que augmentar la visceralitat i la confusió. Caldrà explicar-ho tot molt bé i prendre grans dosis de til·la. Que no ens passi res.