Enfangats per les obres

Les obres generen soroll, pols i fang, i contra això difícilment podem lluitar. El problema és que quan hom embruta té l’obligació de fer-se càrrec de netejar, i això no sempre passa, o com a mínim no s’exigeix amb la diligència que tocaria. I és clar, si només hi hagués en marxa unes obres de construcció al país, potser no es notaria tant, però amb el boom que estem vivint de vegades fa pena de veure com estan els carrers i com et queden els peus segons per on passis. Per posar-ne un exemple, parlaré d’un cas que m’és proper: les obres del nou estadi de la Federació Andorrana de Futbol a Encamp. No entrarem a valorar fins a quin punt pot semblar una construcció sobredimensionada per la realitat futbolística del país (si cada federació hagués de tenir uns equipaments d’aquestes dimensions, d’habitatges no n’hi hauria ni de protecció oficial ni d’alt estànding, que diuen, perquè no hi hauria lloc per a res més). El que és evident és que són unes obres considerables, que se sumen a les pròximes del parc de l’Ossa (que abans d’eleccions van dir que s’inauguraria al novembre i amb la campanya electoral passada ja s’ha posposat la data fins al març, i això que estaven en els terminis previstos!) i la de diversos edificis d’habitatges a la zona del Prat Gran de l’Areny. El resultat de tot això és que a la carretera de les Riberaigües, per on passegen molts encampadans, hi ha un trànsit de camions que és un no parar i un fangar considerable, especialment entre el tanatori i l’escola andorrana. I hom es pregunta, no hauria d’exigir el comú que els privats que edifiquen es facin càrrec de netejar allò que embruten? O ho hem de pagar entre tots?