Per demanar...

Entenc que les forces i partits polítics ja han analitzat els resultats de les comunals, i també, doncs, el perquè de tot plegat. Jo m’hi aventuraré amb una lectura fàcil que extrec a partir d’una minsa participació que va davallant constantment a cada contesa electoral, d’una presència significativa del vot en blanc, i d’un vot de càstig concentrat a les valls centrals i del sud, que posa en escac l’Establishment de DA. Les manifestacions multitudinàries per un habitatge digne, mai vistes a Andorra, van condicionar, juntament amb l’efecte torres, una punició a DA. Curiosament, els promotors d’aquestes manifestacions exigeixen, via xarxes socials, als cònsols in pectore de les parròquies centrals, un agraïment públic. No els trauré, tampoc els atorgaré, la raó. En tot cas, des de la seducció observem la facilitat de capitalitzar i autoproclamar-se ideòleg de les victòries, beneficiant-se d’un context inestable i agitat. També caldria pedagogia i franquesa per explicar als incauts que l’alternativa a les torres no és una zona verda de gaudi universal. Si no hi ha torres hi haurà dònuts, unesdenses edificacions que ocuparan íntegrament les illes de la trama urbana del Clot d’Emprivat, amb un pati central interior, concretament un símil a un Pla Cerdà. En tot cas, desitjo a les noves corporacions molts encerts, per conjugar adequadament l’urbanisme amb les solucions de l’habitatge, amb l’atenta mirada dels estudis de capacitat de càrrega. És la pedra filosofal, on caldrà molta creativitat, equilibri, humanisme i també dosis intenses d’humilitat.